Mor Felip d’Edimburg, el consort reial més longeu en la història britànica

Minuts després de les 12 del migdia de divendres, hora de Londres, les cadenes de televisió britàniques interrompien la seva programació per donar a conèixer un comunicat del palau de Buckingham. «Amb gran pena, sa majestat la reina anuncia la mort del seu estimat marit, sa altesa reial el príncep Felip, duc d’Edimburg. Sa altesa reial ha mort serenament aquest matí al castell de Windsor. Hi haurà més comunicats al seu degut temps. La família reial juntament amb la gent al voltant del món està de dol per la seva pèrdua». La presentadora de la BBC a càrrec de la lectura amb veu lleument emocionada vestia de dol rigorós. A continuació, es va fer el silenci i va sonar ‘Déu salvi la Reina’, l’himne nacional. A partir d’aquell instant, al Regne Unit i als països de la Commonwealth les banderes van onejar a mig pal. Al reixat de Palau va quedar exposat, com és tradició, l’anunci de la mort reial, tot i que va ser retirat poc després per evitar l’afluència de públic. El Govern va fer una crida perquè la gent no es concentrés al lloc, on ben aviat hi va haver desenes de rams de flors.

La mort del Duc d’Edimburg no va ser una sorpresa. El finat tenia 99 anys i els problemes de salut l’assetjaven des del 2017, quan va abandonar les obligacions oficials de la Corona i la vida pública. Des d’aleshores havia patit diverses hospitalitzacions. El 16 febrer passat va ser ingressat una vegada més i va passar 28 dies a l’hospital. Poc es va informar sobre les seves malalties, o la gravetat del seu estat. Es va donar a conèixer que patia una infecció. Posteriorment va ser traslladat a un altre hospital on va ser operat d’un problema cardíac preexistent. El príncep Carles va ser l’únic que va acudir a visitar-lo durant la primera setmana de tractament. Una vegada donat d’alta es mantenia al castell de Windsor, on resideix actualment la sobirana i on la mort va posar fi als seus dies. La seva última aparició pública, fràgil i clarament desmillorat, va ser el mes de juliol passat en una cerimònia militar a Windsor. Durant el seu retir s’havia dedicat a pintar aquarel·les i a escriure cartes.

Tributs i lloances

Tributs i lloancesLa notícia de la mort va provocar un torrent de tributs i homenatges. El primer ministre, Boris Johnson, va comparèixer endolat a la porta de la residència de Downing Street per «donar les gràcies com a nació i regne, per la vida extraordinària del príncep Felip» al qual s’ha de recordar «per sobre de tot, pel seu recolzament a sa majestat la reina». El bisbe de Canterbury, Justin Welby, va elogiar les qualitats del finat, de les quals ha de prendre «inspiració i exemple». Mandataris i personalitats a tot el món van enviar missatges de condolença.

La versió oficial sobre la vida i obra del duc el situa com la figura en la qual la sobirana podia confiar, sobretot en els moments crítics del més llarg regnat en la història del país. En ell hauria trobat recolzament durant els divorcis de tres dels quatre fills del matrimoni, especialment el dels prínceps de Gal·les, o quan va morir la princesa Diana. «Simplement, ell és i ha sigut, el meu suport i ho continua sent al llarg tots aquests anys», havia declarat Isabel II adreçant-se al seu marit, en el banquet de les seves bodes d’or el 1997.

«Maleïts rèptils»

«Maleïts rèptils»El de la seva mort no era el dia ni el moment de recordar el personatge controvertit i qüestionat que va ser Felip d’Edimburg. Ni el marit tan fidel ni el pare tan devot que alguns glossaven en les seves elegies. Sobre les tensions matrimonials i els escàndols que van esquitxar el duc es va córrer sempre un espès vel. D’algunes d’aquestes aventures i desaventures, del seu caràcter arrogant i mancat d’empatia, el gran públic ha sabut gràcies a la sèrie ‘The Crown’, que pel que sembla detestava. Ben coneguts eren els seus comentaris fora de to i les bromes de mal gust, per als quals es buscaven disculpes. Els periodistes que airejaven les insolències els anomenava «maleïts rèptils». «M’he convertit en una caricatura. Així són les coses. Només em queda acceptar-ho», li va dir a l’escriptor i polític conservador Gyles Brandreth. L’últim incident el va protagonitzar el febrer del 2019 quan va haver d’entregar ‘voluntàriament’ el carnet de conduir després d’haver colpejat un altre vehicle en el qual viatjaven dues dones que van resultar ferides, al quedar enlluernat pel sol. Un nadó que també anava al cotxe va resultar il·lès.

Funeral a Windsor

La reina comença ara vuit dies de dol, durant els quals no portarà a terme tasques oficials. El personal del palau de Buckingham ha posat en marxa l’anomenada Operació Forth Bridge amb els preparatius per al funeral, que tindrà lloc a la capella de Saint George, a Windsor, en una data encara per determinar. No es tractarà d’una cerimònia d’Estat, reservada únicament als monarques, però hi haurà possiblement un nombrós grup de membres de la reialesa europea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Els actes previstos des de fa anys s’hauran de modificar a causa de les restriccions de la Covid-19. És molt improbable que el públic pugui desfilar davant el fèretre a l’abadia de Westminster, com va passar quan va morir la reina mare el 2002, tot i que no es descarta una desfilada militar pels carrers de Londres. El duc estava hospitalitzat durant l’entrevista del príncep Enric i Meghan Markle, en la qual van acusar de racisme la família reial. Es compta amb la presència del net ‘exiliat’ en el funeral de l’avi, tot i que és dubtós que l’acompanyi la seva dona. Meghan té la disculpa perfecta per esquivar l’espinós compromís, donat el seu avançat estat de gestació.

Nova etapa final

Nova etapa finalDesprés de la mort del duc d’Edimburg el regnat d’Isabel II entra en una nova etapa final. A punt de complir els 95 anys, amb aparent bona salut, els experts reals consideren molt escasses les possibilitats que abdiqui en el seu fill, el príncep Carles, de 72 anys. Sí que es podria esperar que relegués una major part de les seves funcions en l’hereu i en els ducs de Cambridge, una cosa que ja ha estat fent, per reservar la seva presència a les cerimònies i actes més simbòlics.