Policia contra policia en el judici per la mort de Floyd

L’uniforme policial, com tants d’altres, sol crear una germandat sovint infrangible. En el cas de la policia, aquesta fraternitat ha servit sovint per crear una espècie d’escut, especialment quan es tracta de disciplinar agents denunciats per la seva conducta. El blindatge als Estats Units es reforça per lleis inclinades aclaparadorament i freqüentment en favor de les agències de l’ordre. Ara a Minneapolis, amb l’exagent Derek Chauvin assegut a la banqueta i imputat per la mort de George Floyd, un cas que va avivar als Estats Units les protestes contra la injustícia racial i la brutalitat policial, aquests llaços tradicionals s’estan fent miques.

Després d’una primera setmana intensa, marcada pels testimonis emocionals de testimonis que van presenciar i van gravar l’agonia de Floyd durant el seu arrest el 25 de maig de l’any passat, aquest dilluns el procés ha entrat en la segona setmana amb Medaria Arradondo, el cap de policia de Minneapolis, com a testimoni estrella de la fiscalia. I l’expectació era enorme, perquè no hi ha pràcticament precedents de responsables policials testificant contra els agents del seu propi cos, tret d’un cas en què el mateix Arradondo va testificar contra un policia negre que va matar una dona blanca (i va ser condemnat).

«Va ser assassinat»

Arradondo, que va entrar al cos el 1989 i després de passar per diversos càrrecs, incloent el de responsable d’assumptes interns, el 2017 es va convertir en primer cap de policia negre a la ciutat, va ser qui va acomiadar Chauvin i els altres tres agents implicats en el brutal arrest de Floyd només uns dies després d’aquell incident. Va ser també qui va assegurar que «la tràgica mort del senyor Floyd va ser assassinat».

Aquelles accions i declaracions li van valer llavors crítiques de sindicats i federacions policials, que van considerar que no havia donat el procés apropiat als agents. També es va guanyar simpaties entre ciutadans que per fi veien un reflex dels seus sentiments i opinions. I aquest dilluns la seva figura creixia al parlar sota jurament davant els 12 membres d’un jurat que han de decidir sobre un cas en què, per segons qui, no només Chauvin sinó tot el sistema policial, i les ombres del seu racisme, s’asseuen a la banqueta.

«Quan el senyor Floyd va deixar de resistir-se, i més quan va deixar de moure’s, hauria d’haver parat», va assegurar aquest dilluns el cap de policia al tribunal. Segons va defensar, la pressió que l’agent imputat va continuar exercint sobre el coll de Floyd una vegada aquest va quedar inconscient «no és part» de l’entrenament, ètica i valors del cos. «S’ha de tractar les persones amb dignitat i respecte per sobre de tot», va afegir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Per Arradondo, el testimoni d’aquest dilluns era un exercici d’equilibrisme. D’una banda buscava denunciar amb contundència la brutal actuació de Chauvin, aquells nou minuts i 29 segons amb el seu genoll al coll de Floyd, ja emmanillat i immobilitzat, que el lloctinent Richard Zimmerman, detectiu en cap de la unitat d’homicidis, ja va titllar la setmana passada en el seu testimoni de «força letal», «totalment innecessària» i «injustificada». De l'altra, no obstant, Arradondo intentava defensar com a fonamentalment necessària i bona la institució policial, especialment sotmesa a les pressions de reforma que s’han convertit en clamor a tot el país després del cas Floyd i que inclouen propostes radicals de desmantellar o retirar finançament, però també altres de més moderades.

Sota l’interrogatori d’un dels fiscals, Steve Schleicher, Arradondo ha repassat els cursos de formació de la policia, que Chauvin, un veterà de 19 anys al cos, suposadament va oblidar aquell 25 de maig. Ha parlat també dels esforços que els agents han de fer per «desescalar» les situacions potencialment perilloses, una cosa que no va passar amb Floyd. Ha posat també l’accent en la necessitat de treballar amb la comunitat. Així mateix, i en una altra declaració que s’alia més amb la línia de la fiscalia que de la defensa de Chauvin, en què l’advocat Eric Nelson intenta fer de l’addicció a opioides de Floyd un element central del cas i suggereix que va ser la causa de la mort, Arradondo ha explicat que les persones que estan sota influència de substàncies com alcohol o drogues poden ser més agressives en algunes ocasions però en altres també més «vulnerables».