Declarats culpables set líders opositors de Hong Kong per organitzar una marxa il·legal

Set de les més il·lustres líders del moviment prodemocràtic hongkonguès han sigut declarades culpables aquest divendres per organitzar una manifestació il·legal durant aquells mesos tempestuosos que van empènyer l’excolònia a l’abisme. La sentència, que es coneixerà en els pròxims dies, podria portar-los a la presó fins a un màxim de cinc anys És probable que surtin relativament ben parats d’aquest procés, però el seu horitzó legal, amb una marató de casos en tràmit, és tenebrós.  

La nòmina de condemnats és rutilant. Hi és Jimmy Lai, magnat de la premsa i propietari de l’Apple Daily, un tabloide que es va popularitzar amb xafarderies sobre celebritats i exerceix de martell piló contra Pequín i el govern local. Lai també està sent jutjat per col·lusió amb forces estrangeres per les seves freqüents reunions amb Mike Pompeo, Mike Pence, John Bolton i altres falcons de l’antiga Administració nord-americana. Està Martin Lee, octogenari advocat i exlegislador amb dècades de lluita. Hi ha Leung Kwok-hung, àlies Cabells Llargs, que ja pertorbava amb les seves tàctiques de guerrilla i samarretes del Che Guevara l’harmonia parlamentària quan les reivindicacions democràtiques eren una excentricitat a Hong Kong. Hi ha Lee Cheuk Yan, pertinaç organitzador de vigílies per recordar Tiananmen. Hi ha també Margaret Ng, Cyd Ho Sau-lan, Albert Ho Chunn-yan, Au-Nok-him i Leung Yiu-chung. 

Un petit grup d’activistes, tot just un vestigi de les massives concentracions del 2019, esperava aquest matí als voltants de la seu judicial de Kowloon Oeste amb pancartes contra la «persecució política» i repetint el vell lema de «cinc demandes, ni una menys». Lee Cheuk-yan va prometre que continuaran la lluita abans d’entrar-hi.  

La jutge aprecia «desafiament a la llei»

El tribunal jutjava la responsabilitat dels acusats en els fets del 18 d’agost del 2019. El Govern havia permès una concentració al parc Victòria, però no la multitudinària marxa posterior pels districtes centrals. Els acusats s’han esforçat a descriure al tribunal aquesta marxa com un simple pla d’evacuació de la multitud per compensar la falta de previsió policial. Era improbable que l’argúcia funcionés. Als acusats se’ls va veure encapçalant aquesta marxa/evacuació amb pancartes i Cabells Llargs va comminar els congregats a «ser aigua», una tàctica habitual de les protestes consistent a escampar-se per la ciutat per dificultar el control policial.  

Notícies relacionades

Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració

Putin rep el president de Síria per primer cop després de la guerra

La jutge Amanda Woodcock ha considerat que aquella processó pública no pretenia dispersar les masses. «Amb aquesta descripció buscaven desafiar la llei i regatejar la prohibició. Les seves veritables intencions van ser verbalitzades públicament i repetidament durant els dies previs», afirma en una sentència de 89 pàgines.  

Aquella marxa, planificada o no, va ser paradoxalment una de les escassíssimes pacífiques en aquells mesos de violència desencadenada que van enfonsar Hong Kong en el caos. Les autoritats van evitar pacientment la repressió física, sense un sol mort durant l’any més fragorós de la història de l’excolònia, però Pequín ha enviat després a Hong Kong lleis per preservar la calma als carrers. Les protestes es van acabar tan bon punt es va aprovar la Llei de Seguretat Nacional que castiga amb llargues penes els delictes de subversió, separatisme, terrorisme o col·lusió amb forces estrangeres. I aquesta setmana va ser aprovada la reforma de la llei electoral que dificulta l’accés al Parlament de l’oposició, desdenyada d’antipatriota per uns i enaltida com a prodemòcrata per altres. La llei modifica una arquitectura parlamentària que, tot i que lluny dels estàndards occidentals, permetia marge per a la dissensió i era bastant més democràtica que la deixada pels britànics. Els seients atorgats per elecció directa passen de la meitat a poc menys de la quarta part i el Comitè Electoral podrà descartar els candidats amb un patriotisme més tebi.