El primer ministre neerlandès busca la continuïtat al capdavant del Govern

El flux de votants duent mascareta, les mans desinfectades i un llapis vermell per marcar la casella de vot ha sigut la constant als col·legis electorals oberts aquest dilluns i dimarts als Països Baixos. Els més vulnerables al coronavirus tenien prioritat per triar, entre 37 partits, la composició del nou Parlament i Govern, abans que aquest dimecres tingui lloc la cita oficial electoral amb més de 9.000 col·legis de votació repartits per tot el país.

Tot i que les enquestes encara mantenen el liberal i actual primer ministre, Mark Rutte, com a guanyador dels comicis, no li atorguen una majoria parlamentària suficient com per governar en solitari, per la qual cosa haurà de negociar una nova coalició. Rutte s’ha perfilat com un gestor de crisi durant la pandèmia, una cosa que s’ha anat reflectint a les enquestes publicades des de març de l’any passat, que li atorguen entre 37 i 41 dels 150 escons que té la Cambra dels Diputats, una dada que s’ha anat reduint en l’última setmana, però que continua suposant una victòria per als liberals, davant els 33 diputats que tenen ara. Les restriccions a la llibertat de moviment, el tancament de l’hostaleria o el toc de queda no passaran factura al seu Govern. 

La ultradreta, segona opció

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El PVV, la ultradreta de Geert Wilders, quedarà previsiblement en segon lloc, després d’aconseguir la meitat dels escons que els liberals, uns 20. Rutte ha descartat en diverses ocasions asseure’s a la taula amb el candidat d’ultradreta a causa del seu programa antimigratori i euroescèptic. Wilders va qualificar de «molt antidemocràtic» que Rutte l’hagi exclòs abans de les eleccions, i va recordar que «el votant és qui mana, i no Mark Rutte», i li va allargar la mà per a una col·laboració.

Des d’aquest dilluns, uns 1.600 llocs de votació, incloses escoles, sales de concerts, estacions de tren o botigues instal·lades a l’aire lliure, van obrir les portes en la primera de dues jornades anticipades per evitar aglomeracions dimecres, plenes de mesures de seguretat i higiene per evitar contagis. La idea era donar prioritat en la primera i segona jornada als grups de risc. L’Oficina Central d’Estadística (CBS) calcula que 13,2 milions de neerlandesos poden votar aquests tres dies, i més de la meitat no ho hauria de fer fins dimecres, dia oficial de les eleccions legislatives, que sempre s’han celebrat un únic dia cada quatre anys, però la pandèmia ha exigit alguns canvis per no comprometre la participació ciutadana.