Un jutge rebutja deixar lliure ‘el Bisó’ de QAnon

Un jutge federal als EUA va rebutjar aquest dilluns deixar en llibertat a l’espera del seu judici l’home que va assaltar el Capitoli disfressat de bisó, batejat en aquest país com ‘el Xaman de QAnon’, segons informa Efe.

El magistrat, Royce Lamberth, va dir en la seva resolució que aquest home, identificat com a Jacob Chansley, continua representant un perill i va citar una entrevista recent al programa ‘60 Minutes+’ per justificar la seva decisió. En el programa, Chansley va assegurar que les seves accions durant l’assalt al Capitoli del 6 de gener no van ser un atac a les institucions democràtiques nord-americanes i va dir que no es penedia de la seva lleialtat a l’expresident Donald Trump. També va dir que havia evitat que altres assaltants «robessin ‘muffins’» d’una de les sales del Senat.

«Les declaracions de l’acusat després del 6 de gener indiquen que no comprèn completament la gravetat dels càrrecs presentats en contra seu», va afirmar el jutge en la seva decisió d’aquest dilluns. «Si l’acusat –va afegir Lamberth– no comprèn la gravetat de les acusacions en contra seu, aquest Tribunal no troba cap raó per creure que no tornaria a cometre les mateixes o similars accions». El jutge també va remarcar que Chansley va desobeir repetidament les ordres dels policies durant l’assalt al Capitoli, edifici que només va abandonar quan Trump ho va indicar als seus seguidors.

Chansley, un adepte a les teories conspiradores del moviment QAnon, es va convertir en l’assaltant més mediàtic del Capitoli, ja que ho va fer disfressat de bisó i va arribar a asseure’s a la cadira del president del Senat. Oriünd d’Arizona i de 33 anys, Chansley va ser detingut tres dies després de l’assalt acusat d’ingressar en un edifici restringit sense autorització i amb violència. Des d’aleshores s’ha mantingut entre reixes a l’espera de judici, tot i que el seu interès mediàtic va continuar actiu després d’exigir que li oferissin menjar orgànic a la presó i negar-se a menjar durant nou dies fins a aconseguir-ho.

Més de 300 persones han sigut imputades en tribunals federals per l’assalt al Capitoli.

Notícies relacionades

La UE qualifica d’"amenaça" la incursió de drons russos a Romania

Les urnes donen la victòria a Merz, amb un toc d’atenció a la seva coalició

El 6 de gener una turba de seguidors de Trump van assaltar el Congrés amb la intenció d’aturar el procés de certificació que en aquell moment estava ocorrent en les dues cambres legislatives pel resultat de les eleccions guanyades per l’ara president, Joe Biden. Durant l’assalt van morir cinc persones, quatre seguidors de Trump i un policia. Dos policies més que van participar en el dispositiu durant l’assalt es van suïcidar en els dies posteriors.

Trump va ser sotmès a un segon ‘impeachment’ al Congrés com a conseqüència de l’assalt, acusat del delicte d’«incitar una insurrecció», però va sortir absolt del judici polític amb 57 vots en contra i 44 a favor, ja que una condemna requeria una majoria de dos terços.