El Moviment 5 Estrellas entra al sistema

El nomenament de Conte com a líder de l’M5S, formalitzat aquesta setmana, hauria de ser l’últim pas per concloure una transformació radical de la ‘criatura’ de Grillo, un canvi que a l’Eurocambra ja s’ha produït.

Segons una anàlisi de l’Institut Cattaneo, a la legislatura europea de 2014-2019 el grup de l’M5S va votar en el 76% de les ocasions igual que el Partit Socialista Europeu (PSE) malgrat haver ingressat en el grup de l’impulsor del Brexit Nigel Farage, Europa de la Llibertat i de la Democràcia.

En el dia d’avui i per desavinences entre els ‘anticasta’ i els «governatius», uns 50 diputats de la formació han deixat el partit, han emigrat a altres formacions o intenten adherir-se a altres grups parlamentaris de la Cambra italiana, minvant uns cinc milions d’euros a les arques de l’M5S. Són els diners que cada parlamentari aporta al partit del seu sou. A més, tots els sondejos nacionals vaticinen que el recolzament entre els votants ha descendit el 15,8%; és a dir, que de cara a unes noves eleccions els 5S no serien ni el primer ni segon partit, sinó el tercer o el quart si l’extrema dreta de Germans d’Itàlia (FdI), ara empatats amb ells, els avancés.

Govern amb la Lliga

Van irrompre el 2003 del no-res al panorama polític i van obtenir el 25,56% de les paperetes. El 2018 en van assolir el 32,68% i van passar a formar un govern amb la Lliga de Matteo Salvini. L’Executiu estava presidit per Giuseppe Conte, un ‘outsider’ que els llavors indignats ‘van pescar’ a la Universitat de Florència, on impartia classes de jurisprudència. Sense eleccions pel mig, el 2019 van abandonar Salvini i es van coalitzar amb el progressista Partit Demòcrata (PD). Però, dos anys després ha arribat Mario Draghi, que ha format un Executiu en què hi ha pràcticament tots els partits, tot i que paradoxalment és com si no n’hi hagués cap, perquè tots pateixen problemes de creixement.

La dreta xenòfoba de Salvini continua sent la primera formació del país (23,3%, SWG), però està passant per un espectacular procés de transformació que potser un dia el porti a entrar al Partit Popular Europeu (PPE). La base industrial del nord s’ha allunyat de la inestabilitat de Salvini.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

De part seva, els progressistes (exPCI) encara van mirant la brúixola des que va caure l’URSS, però principalment des que van rebutjar la línia exitosa (42,2% el 1996) de L’Olivera de Romano Prodi. Nicola Zingaretti, secretari del PD dimitit aquest dijous, portava mesos treballant per portar l’M5S a l’òrbita de l’esquerra: la setmana passada va oferir als exindignats entrar al Govern de l’autonomia del Laci (Roma) i els va proposar també consensuar un candidat comú per a l’alcaldia de la capital (les eleccions de la qual se celebraran, si ho permet la pandèmia, aquesta primavera). Es tracta d’una operació política a què veladament s’oposen els líders veterans de la formació, «les insídies diàries» a què s’ha referit Zingaretti per explicar la seva dimissió.

Després de l’acceptació de «refundar» els anticasta, Conte els ha dit que «és evident» que l’eix del partit és el centreesquerra. «Els temes (del Moviment) porten cap allà (...) Però hem de (man)tenir aquell populisme sa del primer govern, no per prendre-la contra els immigrants (...), sinó per no patir els lobis que a Itàlia influeixen, sobretot sobre el centreesquerra». L’arribada de l’exprimer ministre ja ha sigut comptabilitzada per les enquestes, segons les quals l’M5S pujaria fins al 22% i se situaria com el segon partit. «Els sondejos demostren que el PD paga amb la condemna a governar», ha escrit el progressista crític Gianni Cuperlo. n