Un tribunal alemany suspèn la vigilància dels serveis secrets a l’extrema dreta

El Tribunal Contenciós Administratiu de Colònia, a l’oest d’Alemanya, va decidir aquest divendres prohibir temporalment als serveis secrets del país seguir de forma sistemàtica el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD).

La decisió es va prendre tot just dos dies després que transcendís que l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV), la intel·ligència interior, havia classificat aquesta formació com a «cas sospitós», cosa que permet els seguiments de forma continuada i general a tota l’estructura del partit.

Es tracta d’una mesura temporal, fins que el tribunal falli en el cas de la denúncia d’AfD contra la BfV. El partit, sabent que els serveis secrets els tenien en el punt de mira, s’havien querellat de forma preventiva per evitar ser seguits.

El tribunal va afegir que no ha pres una decisió sobre el fons de la qüestió, però va remarcar que la difusió de la decisió de la BfV –que van filtrar els mitjans però els serveis secrets no van comunicar oficialment– viola «la igualtat d’oportunitats dels partits polítics».

La decisió pot ser apel·lada davant el Tribunal Superior Contenciós Administratiu de Münster (oest d’Alemanya).

El copresident d’AfD Tino Chrupalla va assegurar que la decisió demostra que la BfV està «instrumentalitzada políticament» i va exigir «conseqüències polítiques i personals», començant per la dimissió del seu president, Thomas Haldenwang.

Ultres sota vigilància

El pas de la intel·ligència alemanya, que va transcendir aquest dimecres però es va prendre dijous, suposava un salt qualitatiu en la pressió de les forces de seguretat sobre la formació, nacionalista i xenòfoba, i un moviment inèdit a Alemanya.

Al ser qualificat com a «cas sospitós», la BfV i altres agències d’intel·ligència podien, més enllà de seguiments puntuals a individus o a les seccions que fins ara s’havien catalogat com a objecte d’observació, punxar converses telefòniques i fer servir recursos econòmics per aconseguir confidents.

Els serveis secrets van basar la seva decisió en un informe de 1.001 pàgines que inclou proves de suposades violacions contra l’ordre liberal democràtic recopilades per juristes i experts des de començaments del 2019. Entre aquestes, diversos centenars de discursos i declaracions de membres del partit.

També es compilen com a proves la influència sobre la formació del seu extint corrent radical, al qual la mateixa direcció va comminar l’any passat a dissoldre’s mirant d’esquivar els serveis secrets, i els seus vincles amb diverses organitzacions d’extrema dreta.

El setmanari ‘Der Spiegel’ apunta aquest divendres que a l’informe s’alerta també de la creixent disposició a la «violència» de «parts» d’AfD.

Impacte l’any electoral

La mesura de la BfV i la posterior decisió judicial sobre el tercer partit més gran al Parlament alemany, el Bundestag, i primer partit de l’oposició es van conèixer a penes a una setmana que arrenqui el «superany» electoral alemany, amb sis comicis regionals i les generals del 26 de setembre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Les conseqüències electorals d’aquests fets són difícils de calibrar. AfD ha caigut en les últimes setmanes en els sondejos nacionals fins a entre el 9% i l’11% dels vots (quarta força) i la majoria dels seus votants són ja part del nucli dur.

La polèmica arriba en un moment complicat per al partit, que travessa serioses dificultats per presentar un perfil clar, després de coquetejar amb el negacionisme de la pandèmia, i que pateix una llarga i mal dissimulada guerra interna entre el sector pragmàtic i la branca més radical.