El Papa s’encamina a visitar les minories cristianes a l’Iraq en una visita històrica

La catedral de Mossul, avui destruïda, que el Papa visitarà, va ser un camp d’entrenament de l’EI i el seu bisbe, segrestat i assassinat. A menys d’un quilòmetre, Abu Bakr al-Baghdadi va proclamar (2014) el naixement del Califat. La fuga i les migracions successives han buidat les ciutats i la presència cristiana: els habitants de Mossul eren 500.000 i ara són 100.000, els cristians a tot el país eren 1,5 milions el 2003 i ara són 300.000.

El viatge del Papa, que té previst recalar a Bagdad, Najab, Erbil, Mossul, Qaraqosh i Erbil durarà fins al matí de dilluns. El Pontífex es mourà contínuament durant els tres dies tornant cada nit a la capital, Bagdad. Es desplaçarà en avió, helicòpter i cotxe blindat. Francesc havia rebutjat sempre aquesta última possibilitat, però després dels recents atemptats suïcides de gener i febrer a Bagdad i nord de l’Iraq per part d’un EI que intenta ressuscitar, el Govern de Bagdad ha imposat el cotxe blindat.

No hi haurà actes multitudinaris, com sol ser habitual. Únicament a Erbil, el Papa celebrarà una missa –per primera vegada en ritu oriental– a l’estadi local, amb capacitat per a 30.000 persones, tot i que només se n’admetran 10.000, tots amb mascareta, seient assignat i «fitxats»: un kamikaze sempre és possible, tot i que tant les autoritats locals com els EUA i els serveis secrets vaticans diuen que no esperen sorpreses.

Confinaments

El 2015, quan Francesc va voler inaugurar el Jubileu no a Roma sinó a Banqui (República Centreafricana), en aquell moment embrancada en una guerra civil, els contendents van acceptar una treva de 24 hores i després van tornar a matar-se. Per si de cas i en nom de la pandèmia (690.000 contagis i 13.000 morts, oficials), el Govern iraquià central ha decretat un confinament per als caps de setmana, que durarà fins dilluns, quan Francesc viatgi de tornada.

La geoestratègia religiosa del viatge, però també política en aquest cas, compta amb dos moments importants i potser crucials. Francesc viatjarà a Najaf per veure’s amb Ali al-Sistani, màxima autoritat xiïta, de 90 anys i greument malalt. Serà la primera vegada que es vegin. Els xiïtes, avalats per l’Iran, estan barallats a mort amb els sunnites, aliats a l’Iraq amb l’EI, com ho van estar segles enrere catòlics i protestants a Europa. Les classes mitjanes, més riques i instruïdes, solen ser sunnites i les populars, xiïtes. Amb Saddam Hussein governaven els sunnites, actualment els xiïtes. Saddam protegia les minories religioses, potser perquè no destorbaven, tot i que es va tancar en banda quan Joan Pau II va demanar poder viatjar al país.

Amb els sunnites Francesc va firmar un històric document conjunt (2020) a Abu Dhabi en el qual catòlics i musulmans d’aquella confessió es van reconèixer com a religions de pau i van condemnar les interpretacions violentes de l’Alcorà i dels Evangelis. Era la primera vegada en la història. Els xiïtes, al-Sistani, no hi van voler participar.

A la plana d’Ur, a prop de Nassyria i pàtria d’Abraham, pare de cristians, jueus i musulmans, tindrà lloc una trobada interreligiosa entre cristians-catòlics, musulmans, yazidites i sabeus. Els dos últims pertanyen a religions que ja hi havia al lloc quan va arribar el cristianisme i que l’EI va castigar particularment amb assassinats massius i segrestos de dones joves que van causar gran impacte internacional.

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

Totes les autoritats polítiques iraquianes que han parlat sobre la visita del Papa, com el primer ministre Mustafa al-Kadhini, han remarcat que «l’Iraq no és l’Iraq sense cristians», tot i que siguin actualment només 300.000 amb tendència a disminuir en un país de 41 milions. Durant els mandats de Saddam representaven el 6% de la població. Les autoritats religioses confien que el Papa pronunciï «paraules fortes» contra l’exterminació de les minories, perquè, com afirma Najeeb Micheel, bisbe de Mossul, «l’Iraq és un mosaic de mil colors que no s’aguanta si les seves peces no estan acoblades».