Es demora l’escrutini al Salvador i Bukele agita el fantasma del frau

 

L’escrutini de les eleccions legislatives i municipals al Salvador avançava més lent de l’esperat enmig d’una previsible tensió per tot el que sembla estar en joc. El partit Noves Idees (NI) del president Nayib Bukele va sortir a celebrar la victòria, augurada per les enquestes, sense esperar la divulgació dels primers resultats. Els focs artificials llançats a la capital, que NI aspira també a controlar, havien sigut precedits per les sospites que va fer el mateix Bukele sobre la transparència dels comicis. Quan encara no s’havia tancat la votació, el president va deixar entreveure que el Tribunal Suprem Electoral (TSE) cometia «errors», que, va suggerir, tenen com a objectiu evitar que l’oficialisme tingui el control del Congrés. Bukele ha dit en diverses oportunitats que, si bé governa un dels països més pobres de la regió, en rigor no té el veritable poder. Per aconseguir-lo, NI necessita obtenir 56 escons i la majoria qualificada.

El consultor Geovani Galeas va dir al diari ‘El Salvador’ que és probable que NI superi aquesta meta. Bukele ho va donar per fet, i per això va sortir a pressionar les autoritats electorals. Amb el cap cobert per una gorra de beisbol amb la visera cap enrere, com si fos en cert sentit un membre d’una banda de carrer, Bukele va parlar d’un «pas de tortuga deliberat» per donar els còmputs. «Gràcies a Déu que el sistema que s’ha dissenyat està funcionant. Hi ha incidents que ocorren sempre a l’inici, en l’obertura dels centres de votació. Hem ofert sortides alternes», li va respondre la magistrada Dora Esmeralda. El TSE va decidir obrir-li un procediment de sanció per trencar el silenci electoral. Al llarg de diumenge, el president no va deixar de trencar les regles i va reclamar als salvadorencs acudir a les urnes. «¿Què són dues hores més d’espera si hem hagut d’esperar 40 anys per fer-los fora del poder?».

#ElSalvador28F El partido @nuevasideas inició una celebración con fuegos artificiales por una victoria preliminar tanto en la elección de diputados como del aspirante a alcalde de #SanSalvador, @marioduran. pic.twitter.com/fQHGZGVObj

— Diario El Salvador (@elsalvador) 1 de marzo de 2021

Les eleccions legislatives i municipals poden significar un canvi respecte de la història recent. La vida política de les últimes tres dècades va ser conseqüència dels acords de pau. El pacte subscrit el 1992 a Chapultepec, Mèxic, va establir les bases per a un esquema bipartidista. D’una banda, l’Aliança Republicana Nacionalista (Arena, dreta). De l’altra, la formació que va sorgir del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN, esquerres). Bukele s’ha proposat trencar aquest esquema, costi el que costi

A tot o res

El president no en té prou amb guanyar. Vol tenir prou força per controlar la legislatura, establir canvis al Tribunal Suprem i nomenar el fiscal general. No s’ha cansat de repetir que l’únic Govern que ha hagut d’enfrontar-se a una Assemblea Legislativa hostil és el seu. «Com és que no s’espantaven quan les majories es compraven amb diners bruts, amb maletins negres, allà no hi havia problemes. Ara es vol construir una majoria amb democràcia», va dir. Bukele vol també estendre el seu domini sobre la majoria dels 252 municipis en joc.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Dos anys enrere, Bukele va arribar a la presidència amb el 50% dels vots. La seva popularitat es basa especialment en l’èxit de l’anomenat Pla Control Territorial, que va reduir la taxa d’homicidis d’un país dessagnat per la guerra de bandes. El Govern de centredreta s’ha vantat de l’eficàcia d’un programa de seguretat que es va apuntalar en el desplegament de tropes de l’Exèrcit per les zones més sensibles. Bukele va fer de la «tolerància zero» cap a les faccions criminals una mena de parenostre. Alhora, va establir un control més ferm de les presons. Se’l va acusar d’autoritari.

El president es va parapetar darrere de les estadístiques: de les 103 morts per cada 100.000 habitants es va passar a 19. El descens dràstic de la quantitat d’accions criminals va tenir un rerefons que va portar a col·lació el diari digital ‘El Faro’ temps enrere, a un cost d’una constant fustigació estatal: la tranquil·litat festejada per les autoritats ha sigut fruit d’un acord subreptici amb les bandes MS-13, Barrio 18 Sureños i Barrio 18 Revolucionarios, que reuneixen en total unes 60.000 persones, cosa que equival a una mica menys de l’1% dels habitants.