Crisi sanitària
Els ‘Robin Hood’ de les vacunes de la Covid
Un moviment heterogeni internacional, que inclou des de l’ONU a oenagés, demana l’exempció de patents per als tractaments contra el coronavirus
El món ric, encapçalat pels EUA i la UE, rebutja la iniciativa en una postura que empara el sector farmacèutic
Voluntarios para probar una potencial vacuna contra el coronavirus en un hospital de Soweto, en Sudáfrica. /
Si el primer món no pot vacunar-se de Covid amb la rapidesa que volgués per retards en la producció, no és difícil fer-se una idea de la situació en què es troben els països pobres i de rendes mitjanes. A l’Àfrica, com a part d’Àsia, amb prou feines han vist partides significatives de tractament ni tampoc se les espera a curt termini –la campanya només s’ha iniciat en 5 dels 55 països africans. En aquest escenari, i sota la premissa que fins que no estigui vacunat el 70% de la població mundial ningú estarà fora de perill, un moviment heterogeni s’enfronta al Goliat de les farmacèutiques amb un objectiu: aconseguir l’exempció de patents i drets de propietat intel·lectual relacionats amb els tractaments de Covid. Només mentre duri la pandèmia i fins a obtenir la immunitat global.
Una cosa similar al que va passar fa 20 anys, quan es van aixecar les patents dels medicaments retrovirals per lluitar contra la sida. No obstant, ara també s’intenta evitar el que va passar llavors. Va passar una dècada abans que fossin accessibles per a tothom i, pel camí, va quedar una generació perduda, especialment a l’Àfrica subsahariana, amb centenars de milers de persones malaltes mortes sense haver tingut accés a la medicació.
Els Governs de Sud-àfrica i l’Índia van presentar per primera vegada la proposta d’exempció de patents per a la vacuna de la Covid el 20 d’octubre del 2020 davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC), institució que regeix els drets de propietat intel·lectual. Compten amb el recolzament de més de 300 organitzacions de la societat civil a nivell mundial, entre les quals es troben des de l’ONU fins a oenagés del pes de Metges sense Fronteres i Oxfam Internacional. Però fer un cop d’ull al mapamundi i veure reflectit quins països recolzen la iniciativa i quins la rebutgen evidencia la negativa pràcticament en bloc del món ric. Un centenar de països dels 164 que formen part de l’OMC han saludat la iniciativa mentre els EUA, el Regne Unit, el Japó, el Brasil, Austràlia, Noruega, Suècia i la Unió Europea (UE) es neguen a subscriure l’exempció temporal de patents.
«Una visió curtterminista»
«Els països més desenvolupats tenen una visió curtterminista del que significa la immunització de la població», adverteix Miriam Alía, responsable de vacunació i respostes epidèmiques de l’oenagé Metges sense Fronteres (MSF), que afegeix: «Pensen que si el seu país està protegit, estan protegits i això és del tot erroni, perquè ja s’ha vist que el virus no coneix fronteres i la seva existència prolongada afavoreix l’aparició de noves variants més resistents que les anteriors». Sense oblidar el cost econòmic per als països rics –xifrat en més de 3.000 bilions d’euros, segons el Fons Monetari Internacional (FMI)– que suposaria no vacunar els països més pobres mentre les cadenes de producció al tercer món quedarien interrompudes.
«Les farmacèutiques estan perdent l’oportunitat de recuperar-se de la reputació nefasta que les persegueix», afirma la responsable de vacunació de MSF. Contundent, puntualitza: «Al món han mort més de dos milions de persones per Covid i la pregunta és quanta gent més ha de morir i, sobretot, on ha de morir, per entendre que el benefici empresarial no pot estar per sobre de la salut global. S’han aplicat les normes comercials de sempre per abordar un problema de salut pública excepcional», diu.
Quin és l’argument principal de la negativa a l’exempció de patents queda resumit per la portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Miriam García Ferrer. «No considerem que calgui alliberar les patents perquè ja hi ha prou flexibilitat en el marc de l’Organització Mundial del Comerç». «La UE –afegeix– està disposada a comprometre’s amb tots els membres del l’OMC per discutir si hi ha problemes d’accés eventuals a la tecnologia i permetre facilitar l’accés a tots els estats membres». Una postura compartida per Espanya. Un argument que la responsable de Relacions Externes de Metges sense Fronteres, Raquel González, rebat a l’entendre que les flexibilitats previstes són benvingudes, però clarament insuficients per complexes: «L’exempció de determinades disposicions de propietat intel·lectual ofereix una solució mundial, ràpida, oberta i automàtica que facilita la col·laboració ininterrompuda per al desenvolupament i l’augment de la producció i el subministrament i que afronta col·lectivament el problema mundial a què fan front tots els països». L’experta puntualitza que les flexibilitats «estan carregades d’estrictes disposicions que fan molt complicat que un país en vies de desenvolupament les utilitzi adequadament».
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
