Alemanya, Suècia i Polònia responen a Rússia amb expulsió de diplomàtics

Alemanya, Suècia i Polònia van donar dilluns un cop per cop a l’expulsar diplomàtics russos en represàlia per una mesura similar que va adoptar Moscou contra funcionaris d’aquests països acusats de manifestar-se en favor de l’opositor Alexei Navalni.

Els ministeris de Relacions Exteriors dels tres països europeus van anunciar, gairebé simultàniament, la seva decisió d’expulsar cada un un diplomàtic rus, declarant-lo «persona non grata».

La reacció de Moscou va arribar immediatament. «Aquesta decisió és infundada i hostil», va declarar la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, denunciant una vegada més «la ingerència» occidental en els assumptes interns de Rússia.

A l’anunciar i justificar divendres la seva decisió d’expulsar diplomàtics d’Alemanya, Suècia i Polònia, Rússia els va acusar d’haver participat en protestes favorables a Navalni el 23 de gener a Moscou i Sant Petersburg, cosa que va considerar accions «inacceptables i incompatibles amb el seu estatut». Van ser sorpresos «de manera flagrant», segons la portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors rus.

Tensió diplomàtica

Les expulsions dels europeus van ser considerades «inacceptables» per la ministra sueca d’Afers Exteriors, Ann Linde, per a qui el diplomàtic suec expulsat «només estava complint les seves funcions».

Suècia havia confirmat divendres que un dels seus diplomàtics havia «observat» una manifestació a Sant Petersburg com a part de les seves funcions, però va rebutjar qualsevol participació activa.

El diplomàtic alemany expulsat només mirava d’«informar-se per mitjans legals sobre l’evolució de la situació al terreny», va remarcar per la seva banda el Ministeri de Relacions Exteriors d’Alemanya. El Ministeri de Relacions Exteriors de Polònia també va considerar la decisió de Moscou «injustificada».

Rússia va anunciar les expulsions a penes unes hores després d’una reunió a Moscou entre el cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, i el ministre rus de Relacions Exteriors, Serguei Lavrov. Un desdeny per al funcionari europeu. «És cert que les nostres relacions estan greument tenses», va afirmar Borrell, davant Lavrov, reiterant la seva crida a l’alliberament de l’opositor i a l’«inici d’una investigació imparcial sobre el seu enverinament» l’agost passat.

¿Noves sancions?

La UE podria decidir noves sancions contra Moscou, tot i que siguin difícils d’aplicar. Els ministres d’Afers Exteriors de la UE es reuniran el 22 de febrer per discutir sobre la missió de Borrell a Moscou i decidir els passos a seguir amb Rússia.

Per a la cancellera alemanya Angela Merkel, l’expulsió «injustificada» dels europeus és un altre «aspecte més» que mostra que Rússia està molt allunyada de l’Estat de dret». No obstant, va confirmar la vigència del controvertit projecte de gasoducte Nord Stream 2, que uneix Rússia i Alemanya.

El president nord-americà Joe Biden va criticar durament Rússia, en particular pel seu tractament del cas Navalni, declaracions qualificades de «molt agressives» pel Kremlin.

Enemic jurat del Govern rus, Navalni, de 44 anys, va ser condemnat el 2 de febrer a purgar una pena de dos anys i vuit mesos de presó per no haver respectat un control judicial que data del 2014. L’opositor acusa, per la seva banda, les autoritats de buscar silenciar-lo.

Va ser detingut el 17 de gener a la seva tornada a Moscou des d’Alemanya, on es va recuperar d’un enverinament que atribueix al president rus, Vladímir Putin.

La seva detenció ha generat manifestacions a tot el país. Oenagés, mitjans de comunicació russos i països occidentals han denunciat una repressió brutal que ha deixat prop de 10.000 detinguts.

Navalni va comparèixer divendres de nou davant un tribunal acusat de difondre informacions «falses» i «injurioses» sobre un excombatent de la Segona Guerra Mundial que va defensar en un vídeo un referèndum del 2020 per donar més poders a Putin.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’opositor, que podria ser condemnat a pagar una multa o a una pena de presó, denuncia una persecució política.

L’activista anticorrupció té, a més, oberta una altra investigació en contra seu per «frau massiu», un delicte condemnable de 10 anys de presó.