Daniel Ortega es llança des de Nicaragua a la conquesta de l’espai

La proposta, que hauria d’aprovar el Parlament, va provocar hilaritat

Daniel Ortega es llança des de Nicaragua a la conquesta de l’espai
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«¿Què hi ha en una estrella?», es preguntava Ernesto Cardenal el 1989 en el seu Poema Còsmic. Cardenal aventurava una resposta: «nosaltres mateixos/ Todos els elements del nostre cos i del planeta/ van estar a les entranyes d’una estrella». No obstant, no és la poesia el que ha portat el president de Nicaragua, Daniel Ortega, a promoure en el tercer país més pobre d’Amèrica Llatina la creació d’una Secretaria Nacional per a Assumptes de l’Espai Ultraterrestre, la Lluna i altres Cossos Celestes. Al vitalici Ortega li preocupa tant l’espai exterior que, a través del seu projecte, intenta garantir la «defensa d’interessos suprems nacionals». Atalaiar el cel serà, també, segons els fonaments, un camp propici d’«oportunitats al qual com a país hem d’aspirar».

La iniciativa, va explicar el setmanari ‘Confidencial’, pretén «donar compliment» als compromisos que Nicaragua va assumir el 1967 al subscriure el «Tractat i Principis de les Nacions Unides sobre l’Espai Ultraterrrestre», que va crear les bases del dret internacional sobre la seva eventual utilització. El llavors dictador Anastasio Somoza el va firmar en nom de Nicaragua, juntament amb uns altres 110 països subscriptors. Ortega el va ratificar fa quatre anys.

El 2012, l’excomandant guerriller va anunciar la construcció del que va anomenar «primer satèl·lit d’Amèrica Central». L’anomenat Nicasat-1 va ser només una expressió de desitjos. Ara, com si volgués guanyar temps, el president va remetre la seva iniciativa a l’Assemblea Nacional mitjançant el seu secretari privat, Paul Oquist. El Congrés tindrà l’última paraula, però, se suposa, els legisladors complauran la sobtada vocació intergalàctica del president. La secretaria, s’assenyala en la proposta, permetrà a més «ampliar les capacitats del país en les branques educativa, industrial, científica i tecnològica en aquesta matèria». També aspira a «promoure el desenvolupament dels sistemes espacials i els mitjans, tecnologia i infraestructura necessaris per a la consolidació i autonomia d’aquest sector a Nicaragua».

Les reaccions

Nicaragua passa una crisi política de llarga data que es va agreujar amb una caiguda del PIB durant el 2020, calculada en 2,5 punts. La Covid-19 ha provocat 129 morts i 6.253 casos positius. Malgrat la baixa letalitat, l’economia, en bona part informal, i l’educació s’han vist afectades per la pandèmia. Abans de l’arribada del virus, la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina de l’ONU (Cepal) calculava que el 77,2% de la població nicaragüenca, uns 5,2 milions de persones, es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Enmig de la pauperització general, el projecte d’Ortega va provocar tant desconcert com hilaritat. «No tenim professionals dedicats a la temàtica aeroespacial, tampoc hi ha hagut interès en el Ministeri d’Educació de promoure la ciència i tecnologia. Si no tenim la bases consolidades per fer un salt d’aquesta categoria, és un somni més, com els megaprojectes», va dir al ‘Confidencial’ Julio Vannini, un especialista en temes científics.

«¿Estan de debò bojos? ¿Volen que creguem que ho estan?», es va preguntar l’economista, advocat i exdiputat conservador, Enrique Sáenz. Félix Maradiaga, dirigent també d’aquest espai opositor no es va privar d’assegurar que «els Ortega Murillo viuen a la Lluna» mentre «els problemes terrenals de l’atur, inseguretat i delinqüència, asfixien el poble».

Notícies relacionades

La menció de Maradiaga «als Ortega Murillo» no va ser casual. La dona del cap d’Estat també té les seves pròpies preocupacions estel·lars i energètiques. Per això va dissenyar a la històrica Plaça de la República un jardí en forma d’estrella de cinc puntes que els nicaragüencs coneixen com el «pentagrama invertit». La figura es va instal·lar per commemorar el 41 aniversari del triomf de la Revolució Sandinista, el juliol passat. I des d’aleshores va ser interpretat com una vel·leïtat esotèrica més de la Primera Dama, amb la forma d’un «talismà protector» contra tots tipus de mals.

Murillo va passar del marxisme-leninisme a la devoció per l’indi Sathya Sai Baba. Ella va decidir que la Secretaria del Front Sandinista quedi a resguard d’un amulet anomenat «mà amb Fátima» i s’utilitza «per protegir-se de males energies i atraure la bona fortuna». Superstició i ciència no semblen estar desconnectats. La dona d’Ortega encara no s’ha pronunciat sobre les aspiracions espacials del seu marit.

Temes:

Nicaragua