Alemanya condemna a cadena perpètua el neonazi que va matar un polític per defensar l’acollida de refugiats

Cadena perpètua és la condemna dictada per l’Audiència Territorial de Frankfurt contra Stephan Ernst, el principal encausat per l’assassinat del polític democristià local Walter Lübcke, que va morir d’un tret al cap quan descansava a la terrassa de casa seva la nit del 2 el juny del 2019. La cadena perpètua és la màxima pena prevista en la legislació alemanya. Ernst no podrà veure reduïda ni commutada la seva condemna durant els primers 15 anys de presó, que haurà de complir íntegrament.

 La resolució dona per provat que Ernst, un conegut militant neonazi de 47 anys, va ser l’assassí de Lübcke i que el rerefons va ser polític: el detonant va ser la defensa pública i activa de l’acollida de refugiats per part de Lübcke, president del consell municipal de Kassel, un districte del centre d’Alemanya. Ernst va ser, no obstant, absolt de l’intent d’assassinat d’un refugiat iraquià ferit de gravetat després de ser apunyalat per l’esquena el gener del 2016 en un altre municipi de Kassel.

 La família de Lübcke havia demanat la condemna de Markus H., el segon encausat per l’assassinat del polític local, per complicitat amb Ernst. Aquest últim, que havia reconegut la seva responsabilitat i després se n’havia desdit en diferents versions, havia corresponsabilitzat Markus H. de la mort de Lübcke.

 El segon encausat va ser finalment absolt de l’assassinat i condemnat a un any i sis mesos de llibertat condicional per possessió il·legal d’armes. El tribunal no va donar per provada la seva corresponsabilitat en la mort del polític local, com havia assegurat Ernst en diverses ocasions al llarg del judici.

 Rellevància històrica

 La condemna a Ernst té una especial rellevància a Alemanya. És la primera per l’assassinat d’un polític en mans d’un militant neonazi en la història de la República Federal. La violència ultradretana ha deixat una llarga llista de víctimes al país –més de 200 morts des de la reunificació alemanya el 1990, segons l’ONG Amadeu Antonio–: tradicionalment, refugiats, estrangers o militants d’organitzacions d’esquerra o antifeixistes han sigut els principals objectius dels diferents grups terroristes neonazis.

 L’assassinat de Lübcke –un conservador pertanyent a la CDU, el partit d’Angela Merkel– va sorprendre analistes dels moviments ultres i va suposar un salt qualitatiu en el terrorisme neonazi d’Alemanya. Des de l’atemptat contra Lübcke, polítics locals d’altres partits amb representació parlamentària han denunciat ser víctimes d’amenaces de mort a través de correu electrònic, postal o a les xarxes socials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

 En l’aire queda la qüestió de si l’atemptat contra Lübcke és obra d’un llop solitari –com sembla apuntar la condemna donada conèixer aquest dijous– o si forma part d’una xarxa més amplia d’un nou terrorisme ultra. L’últim cas conegut a Alemanya de terrorisme ultra organitzat va ser el de l’NSU (Clandestinitat Nacional Socialista), un comando conformat per dos homes i una dona, que va operar entre el 2000 i el 2007, i va deixar 10 assassinats i diversos atemptats amb cotxe bomba.

 Els dos homes van aparèixer morts en una caravana el 2011. Segons la versió oficial, es van treure la vida poc abans de ser detinguts. L’única supervivent del comando, Beate Zschäpe, va ser finalment condemnada també a cadena perpètua el juliol del 2018, poc menys d’un any després que un altre neonazi assassinés Walter Lübcke.