Portugal vota en el pitjor moment de la pandèmia

Prop d’11 milions de persones estan cridades aquest diumenge a les urnes a Portugal malgrat la preocupant situació epidemiològica que travessa el país. Unes eleccions presidencials en què l’actual cap d’Estat, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, té totes les paperetes per guanyar còmodament en primera volta i que podrien significar l’assentament de l’extrema dreta al país, fins ara pràcticament irrellevant. La previsible baixa participació, no obstant, podria alterar els resultats i tirar per terra tots els pronòstics.

Rebelo de Sousa ha aconseguit mantenir alta la seva popularitat durant aquests cinc anys de mandat. Les últimes enquestes pronostiquen una victòria amb a prop del 60% dels vots, molt lluny de la resta de candidats. Però els analistes polítics adverteixen que aquest clar avantatge de l’actual president pot jugar en contra seva. La sensació que està tot decidit i la situació d’extrema gravetat de la pandèmia al país, que es troba sota un confinament com el del març i l’abril, poden provocar que molts potencials votants de Rebelo de Sousa decideixin quedar-se a casa.

Segona volta

El mateix president ha alertat del perill de l’abstenció i ha fet una crida als votants. «n’hi ha prou que l’abstenció assoleixi el 70% perquè sigui inevitable una segona volta. L’abstenció perjudica en funció de la intenció de vot dels candidats i afecta als que parteixen com favorits», va assegurar De Sousa. Els últims sondejos apunten que l’abstenció podria arribar al 60% en un país on la participació sol ser baixa per si mateixa –a les presidencials del 2016 va ser d’un 48%-.

La possibilitat d’anar a una segona volta es presenta, no obstant, llunyana. La veritable lluita estarà en la segona posició, molt disputada entre el candidat d’extrema dreta, André Ventura, i l’exeurodiputada socialista Ana Gomes, que no compta amb el suport oficial del seu partit. Totes les enquestes donen entre un 10% i un 15% dels vots als dos candidats, que han mantingut un fort enfrontament dialèctic durant les últimes setmanes. Gomes ha repetit en múltiples ocasions que en cas de ser presidenta proposarà la il·legalització del partit de Ventura, mentre que el candidat ultra va arribar a prometre la seva dimissió si quedava per darrere de la socialista.

Ajornament descartat

La situació epidemiològica a Portugal –immers en una tercera onada amb rècords de morts i contagis diaris en els últims dies i amb els hospitals al límit de la seva capacitat– va arribar a posar a sobre de la taula l’ajornament de les eleccions. Una possibilitat que va proposar també el líder de l’oposició, Rui Rio, i la mateixa Ana Gomes, tot i que tots dos van apel·lar a la decisió final del president de la República, que sempre s’ha mostrat en contra. Rebelo de Sousa també ha justificat en part la seva decisió perquè modificar la data de les eleccions implicaria una reforma constitucional, una cosa que podria haver-se fet amb temps però que és inviable a pocs dies dels comicis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Reformes constitucionals a part, pràcticament tots els partits s’han mostrat a favor de mantenir la normalitat democràtica malgrat la pandèmia, inclòs el Partit Socialista i el primer ministre, António Costa. Un exemple d’això va ser la celebració de les eleccions regionals a les Açores a finals d’octubre –en ple auge de la segona onada– i també d’actes de partit com el congrés del Partit Comunista Portuguès (PCP).

Tant els candidats presidencials com els principals partits confien també en el bon funcionament de les mesures sanitàries que s’han aplicat de manera excepcional per a aquestes eleccions. El Govern ha habilitat urnes mòbils perquè es desplacin a les residències de gent gran i evitar així que es desplacin als centres de votació, així com als domicilis de les persones que es trobin en aïllament per Covid-19. Una mesura que se suma a l’ampliació del nombre d’escoles disponibles per al vot anticipat. Prop de 200.000 persones van exercir el seu dret a vot diumenge passat, quatre vegades més que a les legislatives del 2019.