Una investidura com cap altra

Les cerimònies d’investidura als Estats Units acostumen a ser rituals coreografiats amb precisió militar, regits per la tradició i concebuts per realçar la continuïtat de la democràcia nord-americana, escenificada a través de la transferència pacífica del poder. Unes condicions que no es donen aquesta vegada. El demòcrata Joe Biden prendrà possessió aquest dimecres de la presidència dels Estats Units en unes circumstàncies insòlites, més pròpies d’un país sota ocupació militar i sense tradició democràtica. Només dues setmanes després d’una insurrecció fallida al Capitoli, amb un president sortint que es nega a reconèixer la seva derrota electoral i no assistirà a la investidura, i enmig d’una pandèmia vírica que ha matat 400.000 nord-americans l’últim any.

Aquest serà el penúltim regal enverinat de Donald Trump al país que ha presidit en els últims quatre anys. Les amenaces ubiqües de violència dels seus seguidors més extremistes, convençuts de la fal·làcia del frau electoral propagada pel republicà i els seus aliats moltes vegades, han convertit la capital en una zona de guerra i han obligat a reinventar la cerimònia d’investidura. Parlar d’un Washington blindat és quedar curt. Murs de formigó, tanques de seguretat, camions creuats i punts de control militar bloquegen tots els accessos al centre de la ciutat. S’ha interromput el metro, s’ha donat festa a les escoles i fins a 25.000 militars s’han desplegat per tota la ciutat, bastants més dels que els EUA tenen apostats conjuntament a l’Afganistan, l’Iraq, Síria i Somàlia.

Hi ha tants uniformats que l’FBI s’ha vist obligat a investigar tots ells per assegurar-se que no hi ha potencials infiltrats entre la tropa amb plans per atemptar durant la investidura. No seria la primera vegada que passa. Tant la primera ministra índia Indira Ghandi com el president egipci Anwar al-Sadat van ser assassinats per membres dels seus serveis de seguretat. Sota aquest context, s’ha concebut una cerimònia completament atípica. No hi haurà públic al National Mall, que s’ha cobert amb gairebé 200.000 banderes per homenatjar els morts per la Covid-19. També s’ha cancel·lat la tradicional desfilada del nou president des del Congrés fins a la Casa Blanca, així com les festes i balls organitzats per tota la ciutat per celebrar el canvi de guàrdia. Barack Obama, per exemple, va assistir a una desena de gales.

Crida a la unitat

Biden jurarà el càrrec a les escales del Capitoli amb una Bíblia que ha pertangut a la seva família des de fa més d’un segle, però ho farà sense gairebé públic. De les 200.000 entrades que es van repartir fa quatre anys entre els congressistes, s’ha passat a tan sols 1.000, bàsicament la cúpula del poder polític nord-americà. Lady Gaga cantarà l’himne i Jennifer López actuarà durant la cerimònia, que tindrà en el discurs del nou president el seu moment estel·lar. Des del seu entorn es diu que serà una «crida a la unitat», un dels missatges cardinals de la seva campanya i la missió més hercúlia que afrontarà a la Casa Blanca.  

Set de cada 10 republicans creuen que el demòcrata va guanyar de manera il·legítima les eleccions, segons un sondeig recent del ‘Washington Post’ i Abc News. I només el 49% dels enquestats creuen que prendrà les decisions correctes per al futur del país, bastant més del 38% que va dir el mateix de Trump, però lluny del 61% que confiava en Obama. «Aquest serà el moment en què Biden miri de girar full a la divisió i l’odi dels últims quatre anys per exposar un horitzó positiu i optimista per al país», ha dit la pròxima directora de comunicació de la Casa Blanca, Kate Bedingfield. 

Mike Pence sí que participarà en la cerimònia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Si Obama va demanar consell abans d’elaborar el seu discurs a artistes de l’‘speechwriting’ com Ted Sorensen, l’home que va escriure el discurs inaugural de John F. Kennedy, Biden s’ha recolzat en els seus assessors habituals, com Mike Donilon i Vinay Reddy. Tot i que Trump no assistirà a la cerimònia ni acompanyarà el seu successor en el curt trajecte en limusina que separa la Casa Blanca del Congrés, la primera vegada que passa des que Andrew Johnson va deixar plantat Ulysses Grant el 1869, sí que ho farà el seu lloctinent, Mike Pence. Un vicepresident que s’ha arrogat la missió de donar continuïtat a l’experiment nord-americà, al certificar primer la victòria electoral de Biden al Congrés i ara al formar part de la transferència del poder.

Sense desfilada per l’avinguda de Pennsilvània ni balls per celebrar el 46è president dels EUA, la jornada es tancarà amb un programa de televisió presentat per Tom Hanks que comptarà amb les intervencions de Jon Bon Jovi, Demi Lovato i Justin Timberlake. ‘Celebrant Amèrica’, es diu, una oportunitat per recordar al país les seves essències més virtuoses, enterrades durant aquests quatre anys per un Trump que va obrir el seu mandat prometent acabar amb «la carnisseria americana» i el va tancar amb un assalt al Congrés amb cinc morts instigat per ell mateix.