«No quedarà aquí», diu la ministra del Perú després de l’atac a les forces armades

La ministra de Defensa del Perú, Nuria Esparch, va afirmar aquest dimarts que «no quedarà aquí» la mort del marí que va morir dilluns durant l’últim atac del romanent de Sendero Luminoso a les forces armades, segons informa EFE.

«Hem iniciat accions per trobar els responsables», va assegurar Esparch després de visitar amb la primera ministra, Violeta Bermúdez, els altres tres marins que van resultar ferits en la mateixa emboscada i que actualment es troben estables al Centre Mèdic Naval.

L’atac es va produir contra un comboi de tres aerolliscadors al Valle dels Ríos Apurímac, Ene i Mantaro (VRAEM), el reducte del romanent del grup terrorista Sendero Luminoso i la seva vegada la conca més gran cocalera del Perú, on s’origina bona part de la cocaïna que produeix el país, segon productor mundial d’aquesta droga.

En aquesta zona dominada pel narcotràfic, les autoritats peruanes asseguren que el romanent terrorista, que es fa anomenar el Militaritzat Partit Comunista del Perú (MPCP), actua en connivència amb els narcotraficants, a qui presumptament brinden seguretat en el transport de la droga a canvi de finançament.

La ministra va considerar que l’atac va ser «una venjança» pels últims operatius antidroga realitzats en el VRAEM per la Policia i les forces armades que en les últimes cinc setmanes han decomissat al voltant d’una tona de «substàncies cocaíniques».

Així mateix, va destacar el tipus d’armament utilitzat pels subversius en aquest atac, ja que en un vídeo gravat des del telèfon mòbil d’un testimoni s’aprecia una metralladora de gran calibre que cus amb diverses ràfegues els aerolliscadors que navegaven pel riu Apurímac.

«Això significa que el ‘narcoterrorisme’ s’està armant, però estem preparats per combatre», va apuntar Esparch, que junt amb altres autoritats també va rebre el cos de l’oficial de l’Armada Gustavo Valladares a la base aèria militar de l’aeroport de Lima.

En l’acte també va ser-hi el president del Perú, Francisco Sagasti, que en la vigília ja va condemnar l’atemptat i va manifestar les seves condolences a la família de la víctima.

Aquest atemptat va passar menys de dos mesos després que una altra emboscada del romanent de Sendero Luminoso segués la vida d’un policia i un soldat de l’Exèrcit del Perú, a més de deixar ferits cinc integrants més de la mateixa patrulla, que va ser sorpresa per mines col·locades pels presumptes terroristes.

Endarreriment del conflicte intern

El VRAEM és l’últim escenari actiu del sanguinari conflicte armat intern (1980-2000) desencadenat al Perú pel grup maoista Sendero Luminoso i el marxista Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA), que va causar uns 69.000 morts, segons l’informe final de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació (CVR).

A més de servir d’amagatall dels subversius, el VRAEM és la principal conca cocalera del Perú, on hi ha la meitat de les més de 50.000 hectàrees de cultius il·lícits de fulla de coca que hi ha al país, i que produeixen el 70% de les 411 tones de cocaïna que s’estima que s’exporten anualment des del Perú.

Es tracta d’una àmplia zona de selva muntanyosa i escarpada al vessant oriental dels Andes que inclou parcialment fins a quatre regions del territori peruà.

Els últims de Sendero

L’autodenominat MPCP està liderat pels germans Víctor i Jorge Quispe Palomino (‘camarada José’ i ‘camarada Raúl’, respectivament), sense que les autoritats coneguin amb exactitud quants homes tenen sota el seu comandament, tot i que s’estima que són entre un i dos centenars.

Aquests capitostos van aconseguir el control de Sendero Luminoso al VRAEM a finals dels anys 90, quan tota la cúpula de l’organització va ser capturada.

Notícies relacionades

Un militar mort i tres ferits en un atac del romanent de Sendero Luminoso

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No obstant, el fundador de Sendero, Abimael Guzmán, que compleix cadena perpetua en una base naval, no els reconeix com a tals i ells no segueixen ordres de l’anomenat ‘president Gonzalo’.

No obstant, abans de la captura de Guzmán el 1992, els dos germans van participar en diversos actes criminals de Sendero en la seva sanguinària croada per imitar la guerra popular de la Xina i instal·lar al Perú un règim maoista.