La UE reforça el seu escut defensiu contra els atacs cibernètics

«El ciberespai és com el món físic. Ofereix grans oportunitats, polítiques i econòmiques, però desgraciadament també és l’espai en què actors estatals i no estatals violen l’Estat de dret i fan un mal ús de la tecnologia per promoure les seves agendes polítiques. L’amenaça és real i és més important cada dia», ha alertat aquest dimecres el vicepresident de la Comissió i cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Per respondre a aquest tipus d’agressions, que s’han disparat amb la pandèmia de coronavirus, l’Executiu comunitari ha plantejat una nova estratègia de ciberseguretat amb un arsenal de mesures destinat a reforçar la capacitat defensiva de la UE.

 Només l’any passat, segons Borrell, la Unió Europea va registrar 450 incidents contra infraestructures crítiques. L’última, fa tan sols una setmana, va tenir per objectiu l’Agència Europea del Medicament, que treballa a preu fet per aprovar la primera vacuna anti-Covid-19, però el setembre passat va ser l’hospital universitari de Düsseldorf el que va patir un atac informàtic amb conseqüències mortals. «Una pacient que necessitava tractament per a una malaltia gravíssima va morir a conseqüència d’aquest atac», ha explicat el vicepresident Margaritis Schinas que ha avisat que Europa s’ha convertit en l’objectiu prioritari per un doble motiu.

Per començar perquè «moltes entitats estatals volen que fracassi». I, en segon lloc, perquè «hi ha molts competidors estratègics en àrees estratègiques, industrials i polítiques que utilitzen aquest curs per explorar les nostres vulnerabilitats i tenir èxit» en el marc d’un patró més ampli que s’ha accentuat amb la pandèmia. «Fa uns anys probablement ens hauria sorprès, però ja no i per això ens preparem per contrarestar» el cop, ha afegit el polític grec.

Sancions més ràpides

La resposta europea passa per revisar i reforçar les normes existents per ampliar el nombre de sectors coberts. Per exemple, Brussel·les ja disposa d’un règim per sancionar atacs cibernètics que s’ha utilitzat en dues ocasions, al juliol i a l’octubre, per castigar vuit individus i quatre entitats de Rússia i Corea del Nord. Brussel·les vol un sistema més automàtic de sancions, per majoria qualificada i no unanimitat com fins ara. «Es podria actuar amb més rapidesa i eficàcia», ha justificat el comissari de mercat interior, Thierry Breton.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El pla també inclou la reforma de les normes sobre la seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació per augmentar el nivell de resiliència de sectors públics i privats crítics com hospitals, xarxes d’energia, ferrocarrils, centres de dades, laboratoris d’investigació o de fabricació de productes sanitaris crítics. La nova estratègia també planteja una revisió de la directiva sobre resiliència d’entitats crítiques que amplia l’àmbit d’aplicació per cobrir una desena de sectors essencials que inclouen el transport, l’energia, la banca, el sector financer, la sanitat, l’aigua potable, les aigües residuals, les infraestructures digitals, l’administració pública i l’espai. L’objectiu: que els Estats membres realitzin avaluacions de riscos periòdiques per identificar entitats crítiques.

Brussel·les també planteja la creació d’un grup de treball de ciberintel·ligència i una equip de resposta ràpida front atacs cibernètics així com el reforç de la ciberdiplomàcia amb tercers països i organitzacions internacionals. «S’ha acabat l’edat de la innocència. Sabem que som un objectiu i estem organitzant-nos», i amb el nou arsenal «podrem detectar i prevenir atacs», ha explicat el comissari francès que ha anunciat la creació d’un escut cibernètic a tota la UE, a través de centres operatius en matèria de seguretat, que utilitzaran la intel·ligència artificial.