Els veneçolans voten enmig del desencant

Leseleccions parlamentàries de Veneçuelas’assemblen a un mirall trencat en quatre parts que torna la imatge d’una realitat estellada. El governantPartit Socialista Unificat (PSUV) s’ha garantit el recolzament de mala gana d’una part de la societat i espera que acudeixi aquest diumenge a les urnes malgrat les calamitats diàries. Unsector de l’oposicióva acceptar el desafiament de participar a la contesa malgrat anar dispers i que l’oficialisme ha comptat a favor amb tota la maquinària estatal. Lesdesgastades forces que encapçala el diputat Juan Guaidó,reconegut pels Estats Units i uns 54 governs més com a «president encarregat», prosseguiran als carrers i xarxes socials amb el seu boicot dels comicis i la crida a rebutjar Nicolás Maduro en una consulta popular. Però alhora, una bona part dels veneçolans observa amb distància i estranyesa aquestes eleccions, com si succeïssin en un altre país.

Les parlamentàries del 2015van arribar a un75% de participació.Llavors, una oposició unida va aconseguir captar l’interès d’una part important dels veneçolans descontents, fins i tot chavistes. Lespresidencials de 2018que van permetre la controvertida reelecció de Maduro van involucrar un 46% del padró electoral.Diverses consultores han estimat que en el dia d’avui exerciria el dret a votar un30% dels ciutadanshabilitats per fer-ho. La pandèmia, la por del contagi a partir de les flexibilitzacions previstes pel Govern al llarg de desembre, expliquen aquest comportament. Però aquest no seria l’únic factor dissuasori. Felix Seijas, de la consultora Delphos, considera que les preocupacions presents de bona part dels veneçolans que percebendos dòlars mensuals com a salari superen la qüestió electoral. «Pensen en què poden menjar i que no es talli la llum», d’on trauran l’aigua per cuinar o si s’espatllarà la nevera amb el pròxim tall d’energia.

El Congrés que va prendre possessió el gener de 2016 sota la conducció opositora va col·lidir immediatament amb elpalau de Miraflores.Tot just va voler posar en marxa una consulta popular per decidir la continuïtat del president Nicolás Maduro, el Tribunal Suprem el va il·legalitzar. Un any després, el madurisme va posar en funcions una Assemblea Nacional Constituent que no es va proposar redactar cap Carta Magna. Ni tan sols reformar-la. Només desenvolupar-se com a legislatura paral·lela. Amb les eleccions del 6-D, el madurisme busca recuperar el control de l’Assemblea Nacional. El PSUV confia que obtindrà almenys200 dels 277 escons de diputats.

Conflicte intern i internacional

Notícies relacionades

Veneçuela tanca la campanya de les seves eleccions més insòlites

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El 6-D és un altre capítol més delconflicte polític interniinternacionalque es va aguditzar especialment després de la mort d’Hugo Chávez.S’ha qüestionat el paper del Consell Nacional Electoral (CNE) i la decisió del Tribunal Suprem d’intervenir judicialment diverses formacions opositores. La UE, que no enviarà observadors. L’Organització d’Estats Americans (OEA) va acordar, en sintonia amb Washington, donar l’esquena a la contesa. Rússia ha decidit, en canvi, donar-hi suport.

Tot i que es tracta d’una elecció legislativa, Maduro va intervenir febrilment en la campanya fins al punt d’assegurar que si el seu partit fos derrotat aquesta vegada sí que abandonaria la presidència. Per moments, s’ha comportat com un candidat més,amb el seu repertori de promeses i demonitzacions. «Després de veure tots els debats, em vaig cansar de tants atacs i mentides. Em vaig indignar i vaig dir per a mi mateix: t’estan desafiant, ells volen convertir una elecció de diputats en un plebiscit», va dir, a l’acceptar ser entrevistat a la televisió per diferents mitjans de comunicació. Va ser, en rigor, un altre insòlit acte proselitista.