ELECCIONS EUA

Autòpsia de l'assalt de Trump a la democràcia

El seu intent de cop, tot i que fracassat, exposa múltiples errors i debilitats del sistema

L'actitud del republicà, amb el recolzament d'un partit acovardit, erosiona la confiança en la legítima victòria de Biden

55933863 60

55933863 60 / MANDEL NGAN (AFP)

6
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

«Alleujament» era la sensació que repetidament asseguraven sentir els nord-americans que van sortir al carrer el 7 de novembre a celebrar Joe Biden com a president electe i ha sigut també la sensació dominant entre constitucionalistes, analistes, polítics i d’altres així que, en les quatre últimes setmanes, el sistema democràtic ha anat aguantant les envestides de Donald Trump, el seu equip legal i els seus aliats polítics i mediàtics. Amb l’alleujament, no obstant, hi ha preocupació. L’intent de cop ha fracassat però encara no ha acabat; ha exposat múltiples errors i debilitats del sistema i en alguna cosa sí que ha triomfat ja: Trump, amb el silenci o la complicitat d’un lideratge del Partit Republicà acovardit per la lleialtat al president de les seves bases, ha erosionat la confiança en un element bàsic de la democràcia com les eleccions i fa que milions de persones qüestionin la victòria legítima de Biden.

No hi ha hagut sorpresa en el que Trump i els seus aliats han estat fent, perquè el mandatari ha seguit el full de ruta que havia lletrejat: posar traves al vot per correu enmig de la pandèmia de coronavirus, desafiar després els resultats en els tribunals atiant fantasmes d’un frau inexistentpressionar els càrrecs locals a càrrec de la certificació i després els legisladors per intentar que enviïn al Col·legi Electoral electors que trenquessin amb la voluntat popular expressada a les urnes, i intentar que acabi sent el Congrés, o el Tribunal Suprem, qui determini el guanyador. És el que Thomas Mann, de l’Institut d’Estudis Governamentals de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha definit en l’agència de notícies AP com la «versió d’un cop d’Estat educat».

Reprimenda als tribunals

Trump i la seva gent han fracassat, en alguns casos, estrepitosament. Als tribunals, per exemple, han hagut de retirar, han perdut o han vist desestimats ja més de 30 casos. Jutges de totes les ideologies han emès decisions en contra seva plenes de demolidores reprimendes per «acusacions especulatives», que un magistrat va arribar a qualificar de «monstre de Frankenstein cosit molt de pressa», o per les antidemocràtiques peticions d’anul·lar milions de vots per presumptes i no demostrats incidents –a tot estirar, anecdòtics– de frau. «Dir que una elecció és injusta no fa que ho sigui», escrivia aquest dilluns un jutge federal nomenat pel mateix Trump a Pennsilvània. «Els càrrecs requereixen acusacions específiques i després proves. No tenim cap de les dues coses», afegia.

Trump ha fracassat també a doblegar amb les seves pressions republicans en càrrecs locals vinculats a les eleccions, de membres de juntes de certificació de vots a secretaris d’Estat estatals. Persones normalment anònimes ara s’han convertit, pel simple fet de seguir la llei, en herois coneguts: del secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, al membre de la junta electoral de Michigan Aaron Van Langevelde. I en legislatures estatals controlades per republicans, fins i tot després de ser convocats a la Casa Blanca, també han llançat una gerra d’aigua freda als somnis de Trump que enviessin electors alternatius al Col·legi Electoral.

Barreres de seguretat vulnerables

Les ‘barreres de seguretat’ han suportat el cop però s’han mostrat més dèbils del que es pensava, vulnerables, i potser insuficients si qui realitza el pròxim atac és una autòcrata més disciplinat que Trump. S’ha demostrat una dependència d’individus que realitzen tasques que haurien de fer les institucions. I es repeteixen a tot arreu variants d’una mateixa idea: «La pròxima vegada podria ser pitjor», ha escrit l’expert en dret electoral Edward Foley; «La pròxima vegada pot ser que els EUA no tinguin tanta sort», s’ha llegit a ‘The New York Times’.

Els fracassos de Trump fins ara, a més, no amaguen els perillosos efectes que ja ha tingut el seu assalt a la democràcia. Segons explica en una entrevista per Zoom des de Califòrnia el professor de Ciències Polítiques i Psicologia Shawn Rosenberg, ha explotat, per exemple, «la bretxa entre la complexitat del sistema polític i la comprensió més simplificada que els votants tenen de com funciona el Govern». És una cosa que «ja havia fet en la seva presidència però ara ho emfatitza», afegeix. I està «minant la confiança en tot el sistema, on fa veure que no hi ha institucions independents: ni les judicials, ni les que apliquen les normes electorals, ni la premsa... Insta els seus votants a retirar-se com a grup, a no acceptar el que ha passat i a mirar al 2022 i 2024, contribuint a l’alienació dels seus seguidors perquè el segueixin en el futur», diu Rosenberg.

Indiferents o aliens als temps i els processos formals per comptar i certificar vots, al procés legal, fins a tres de cada quatre republicans posen en dubte la legítima victòria de Biden, segons una enquesta de Monmouth. I les pors sobre les greus implicacions que aquests dubtes representen per al futur del país es multipliquen. «La democràcia pot sobreviure amb la sensació que el país ha pres una decisió desencertada, però és molt més difícil sobreviure pensant que el guanyador no estarà en el poder», explicava a ‘The New Yorker’ Amel Ahmed, professora de Ciències Polítiques a la Universitat de Massachusetts a Amherst. «En una presidència que ha fet molt mal, això és el més perillós que ha fet».

Republicans acovardits

Tot i que la transició oficialment ha començat Trump continua posant traves al seu successor. Utilitza qualsevol altaveu per continuar insistint sense proves que les eleccions han sigut «manipulades». I explota que el Partit Republicà, tret de molt comptades excepcions, viu acovardit per la connexió del president sortint amb la seva base.

«Estem veient el poder durador de Trump tot i que hagi perdut i comencem a veure el principi de la batalla pel control del Partit Republicà», reflexiona també el professor Rosenberg. «Trump radicalment ha reorganitzat el partit, que s’ha fet més autoritari en l’estructura. I normalment el candidat que perd desapareix de l’estructura de poder, no tornen per a segon mandat, però Trump és diferent. No intenta exercir control directe de l’aparell, té accés directe als lleials del partit, utilitza ciutadans i votants per controlar l’aparell i ho ha fet de forma extremadament efectiva. I pot ignorar el Comitè Nacional Republicà, senadors...»

Lliçons de com robar una elecció

En una anàlisi del que ha passat fins ara el mitjà digital Politico ha assenyalat que Trump, a més, «ha ensenyat als seus potencials successors lliçons molt poderoses de com robar unes eleccions». Els republicans, que controlen la majoria de legislatures estatals, saben ara on posar múscul polític per assegurar que només ocupin càrrecs vitals en el procés electoral els més lleials, i de fet ja han començat les amenaces d’abandonar en les seves pròximes eleccions republicans que s’han enfrontat en aquest episodi a Trump, com Raffensperger. Tot i que els tribunals han sigut fins ara consistents a rebutjar les seves demandes, no es pot obviar que, amb una judicatura federal plena de jutges elevats per Trump i Mitch McConnell, no està garantit el mateix resultat en el futur.

Notícies relacionades

«L’atac de Trump a la democràcia no va ser i no és una trama secundària, és la principal», ha escrit a ‘The Atlantic’ Uri Friedman. «Una democràcia en greu risc un dia no pot ser declarada sana l’endemà. Els precedents que Trump ha establert, els dubtes que ha sembrat i les al·legacions que ha fet perduraran. Restaurar la fe en el procés democràtic portarà temps i esforç i un resultat favorable no està ni de bon tros garantit».

És una cosa que també ha assenyalat Michael Li, un advocat del Brennan Center for Justice, en declaracions al ‘Times’: «És fàcil riure’s dels reptes  de Trump perquè han sigut molt forassenyats, però el que fa por és que, si et distancies una miqueta, veus quanta gent ha estat disposada a seguir el corrent fins que el procés estava ja molt avançat. Hi acabarà havent eleccions més disputades. El fet que la gent estigui disposada a anar per camins perillosos ens hauria de fer pensar».