30 nov 2020

Anar al contingut

REUNIÓ VIRTUAL

Els líders europeus deixen en mans de Merkel desbloquejar el veto d'Hongria i Polònia

La presidència alemanya de la UE i el president del Consell Europeu treballen ja en alternatives i opcions que permetin sortir d'aquest 'impàs'

Silvia Martinez

Els líders europeus deixen en mans de Merkel desbloquejar el veto d'Hongria i Polònia

POOL

Encara no s’entreveu cap solució al veto imposat per Hongria i Polònia –als quals s’ha sumat Eslovènia– al bazuka d’1,8 bilions d’euros del Fons de recuperació i el Pressupost de la UE, en protesta pel mecanisme per condicionar els fons europeus al respecte de l’estat de dret. No hi havia massa esperances d’un canvi de posició dels països rebels durant la reunió virtual de líders de la Unió Europea, celebrada aquest dijous per parlar de coordinació davant la pandèmia, i la trobada no ha servit per superar el bloqueig.

«Hem rebut cartes de tres estats manifestant reserves respecte al compromís que està sobre la taula» però «hem de continuar treballant per trobar una solució», s’ha limitat a assenyalar el president del Consell Europeu, Charles Michel, que ha anunciat que serà la cancellera Angela Merkel, sota la presidència alemanya semestral de la UE, qui portarà la batuta de les consultes «sota diferents formats» per intentar desbloquejar la situació de cara «a la cimera del desembre».

I és que, segons fonts europees, una videoconferència no és el format apropiat per discutir una qüestió tan complicada» com és el fons de recuperació, el pressupost europeu i el mecanisme per condicionar els fons. Tres potes que és «necessari» acordar amb Budapest i Varsòvia. «Ningú subestima com de complicada és la situació, la gravetat dels obstacles però la voluntat hi és, per avançar i resoldre les dificultats que se’ns plantegen», ha insistit el polític belga que ha refusat a dir si se sent traït o que li estan fent xantatge per totes dues capitals. «No tinc intenció de dir res que empitjori la situació», ha dit.

Vint minuts de debat

Per la importància de l’assumpte, el debat pressupostari ha sigut el primer tema abordat. La discussió, no obstant, s’ha limitat a menys de vint minuts amb només cinc intervencions, segons fonts europees. Després d’una breu introducció de Michel, han agafat la paraula Merkel, el primer ministre hongarès Viktor Orbán, el polonès Mateusz Morawiecki, i un aliat d’última hora com és l’eslovè Janez Jansa –el mateix que va felicitar Trump per una victòria que a la fi no ha aconseguit– que tot i que no va bloquejar la decisió dilluns s’ha sumat insistint que només un òrgan judicial independent pot dir què és l’estat de dret. Segons fonts del Govern, no obstant, també el president Pedro Sánchez i l’italià Giussepe Conte haurien fet una crida a aprovar el paquet pressupostari el més aviat possible.

A partir d’aquí, la intenció de Brussel·les i Berlín és continuar treballant entre bambolines. «Tenim diverses idees però hem de testar-les amb Polònia i Hongria i els altres països que amb més duresa defensen el mecanisme de l’estat de dret», apunten fonts europees amb referència a Holanda o el Parlament Europeu que ja ha avisat que no acceptarà un mecanisme aigualit. Aquestes possibles alternatives i opcions podrien ser des d’una declaració política que ofereixi algun tipus de garantia o «aclariments tècnics» als dos països fins a una opció més nuclear com treure el mecanisme de recuperació i resiliència del fons de recuperació i posar-lo en marxa a través d’un acord intergovernamental que no requereixi l’aprovat dels 27.

«Si cal examinarem com a últim recurs com avançar sense els països que bloquegen perquè Europa no pot ser retinguda com a ostatge per un nombre de governs que no desitgen avançar ni respectar el vincle essencial del nostre projecte polític», va apuntar el secretari d’estat francès, Clement Beaune, aquest dimecres davant el Senat francès.

Si no s’aconsegueix aprovar a temps els nous comptes, la UE començarà a operar el 2021 automàticament amb un pressupost d’emergència que permetrà gastar només una dotzena part del pressupost del 2020 cada mes, el que significa que no només no hi haurà fons anticrisi sinó que no hi haurà finançament per a les noves prioritats acordades en matèria de transició verda o digital. D’aquí la urgència i la pressió. «Un comença a estar cansat que després de tant esforç per incorporar les necessitats d’uns i d’altres cada objecte de dissens es converteixi en què podem fer per aquest país que, per cert, sempre és el mateix que genera problemes en tots els temes», adverteix un alt càrrec europeu que avisa que bloquejar l’acord del juliol tindrà conseqüències.