Crítiques dels seus aliats

Trump retirarà tropes a l'Afganistan i l'Iraq abans de l'arribada de Biden

L'administració deixarà 2.500 militars a cada país en contra del que demanen els alts caps de Defensa

El president va voler atacar l'Iran la setmana passada però els seus assessors el van dissuadir, segons el 'New York Times'

Trump retirarà tropes a l'Afganistan i l'Iraq abans de l'arribada de Biden

NICHOLAS KAMM

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Abans de sortir de la Casa Blanca, el president Donald Trump reduirà la presència de tropes militars dels Estats Units a l’Afganistan l’Iraq. Així ho ha confirmat aquest dimarts, el secretari de Defensa en funcions, Chris Miller, que ha remarcat que la decisió de l’administració sortint no suposa un canvi de política, sinó que és un moviment «consistent amb els objectius estratègics».

La decisió de Trump, de mala gana pel que demana part del Pentàgon, deixarà un total de 2.500 militars nord-americans a cada país. Després d’aquesta declaració d’intencions, s’espera que el president firmi aquesta mateixa setmana una ordre perquè aquesta retirada parcial es porti a terme abans del 15 de gener. Cinc dies després es preveu la celebració de la cerimònia d’inauguració de la presidència de Joe Biden, que obre un nou escenari a l’Orient Mitjà.

Actualment, els EUA compten amb prop de 4.500 soldats a l’Afganistan i uns altres 3.000 a l’Iraq, dos països tremendament inestables després d’anys de guerra. Malgrat ser anunciada pel màxim responsable del Pentàgon en funcions, la retirada de Trump ha generat malestar a la cúpula militar del país i entre els seus aliats republicans.

Crítiques internes

El seu antecessor en el càrrec, Mark Esper, va advertir a principis de mes la Casa Blanca que la recomanació unànime de la cadena de comandament militar del país era no reduir la presència de tropes d’aquests països fins que es complissin les condicions, segons van explicar fonts a la CNN. El passat 9 de novembre, el president va acomiadar Esper, el càrrec del qual va ser aprovat pel Senat. Malgrat que ja mantenien una mala relació des que aquest va criticar el desplegament de tropes militars als carrers nord-americans durant les protestes per la violència de la policia, la proximitat de les eleccions va frenar Trump, que no volia escàndols interns abans dels comicis. La derrota a les escoles el va deixar amb les de mans lliures per fer-lo fora.

La retirada d’uns 2.500 soldats també ha sigut criticada per un dels principals aliats de Trump, el líder de la majoria republicana en el Senat Mitch McConnell, que ha assenyalat que només una «petita minoria» del Congrés recolzarà aquesta retirada. «Perjudicaria als nostres aliats i delectaria la gent que ens desitja el mal», ha assegurat. «Estaríem abandonant els nostres socis a l’Afganistan».

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, també va advertir que sortir de l’Afganistan abans de temps o d’una forma descoordinada pot portar el país a «córrer el risc de convertir-se una vegada més en una plataforma perquè els terroristes internacionals planifiquin i organitzin atacs a les nostres pàtries». «Estat Islàmic podria reconstruir a l’Afganistan el califat terrorista que va perdre a Síria i l’Iraq», ha apuntat. El mes passat els talibans van aplaudir el suggeriment de Trump de retirar totes les tropes del país.

Atacar l’Iran

Notícies relacionades

La derrota de Trump i la seva posterior negativa a acceptar-la ha deixat el president en una posició inèdita que fa témer els seus pròxims moviments. Aquest mateix dimarts, el ‘New York Times’ informava que la setmana passada el magnat va voler portar a terme un atac militar contra instal·lacions nuclears de l’Iran per l’informe de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) en la qual s’informava d’un augment en les reserves d’urani enriquit.

Segons funcionaris de l’administració, Trump va ser dissuadit pels seus assessors més pròxims, entre ells el vicepresident, Mike Pence, i el secretari d’Estat, Mike Pompeo, que van remarcar que una agressió «podria escalar fàcilment a un conflicte més ampli». Teheran va advertir Washington que qualsevol atac desencadenarà una resposta «aclaparadora».