El crit del Front Polisari per trencar el silenci del Sàhara Occidental

Les primaveres àrabs, els nous conflictes després de l’enderrocament dels règims totalitaris a Líbia o Egipte, la radicalització de joves enrolats en el mal anomenat Estat Islàmic de Síria o l’Iraq o la propagació de la violència a la regió del Sahel han eclipsat el moviment independentista del Polisari, que representa un sector de la població sahrauí assentat en l’exili algerià. Aquests esdeveniments han fet, fins i tot, que desapareguin de l’agenda internacional les seves reivindicacions territorials.

La seguretat a l’Àfrica s’ha convertit en el tema estrella i la principal preocupació dels països de la Unió Africana, que recolzen la solidesa dels estats, com el Marroc, davant moviments d’oposició política, grups armats o guerrilles. Per tot això, es creu que la maniobra del Polisari ha sigut «premeditada» per tornar al focus internacional i recuperar un episodi històric que encara no s’ha resolt.

Bloqueig d’una carretera transnacional

El conflicte del Sahara s’ha mantingut enverinat fins fa tres setmanes, quan un grup de 50 militants sahrauís van bloquejar la carretera a la zona de Guerguerat, al sud extrem del Sàhara i que uneix la veïna Mauritània, i interromp el trànsit transfronterer de mercaderies i afecta, per tant, els comerciants mauritans i marroquins. Va ser quan l’Estat Major de les Forces Armades (FAR) del Marroc va desplegar efectius en una operació que no ha sigut considerada «ni ofensiva ni amb intenció bèl·lica» per recuperar la normalitat comercial. Es va imposar ràpidament un cordó de seguretat a la zona de Guerguerat i novament hi va tornar el trànsit de béns i de persones.

Això sí, els missatges que han transcendit a l’opinió pública després de la tensió viscuda entre el Polisario i l’Estat marroquí han al·ludit a la lluita armada i a la guerra, i tiren per terra l’alto el foc que van firmar tots dos el 1991. El rei del Marroc, Mohamed VI, a través d’un comunicat oficial, va posar en relleu la vigència del pacte que va permetre sahrauís i marroquins deposar les armes i buscar una solució al litigi territorial sota els auspicis de l’ONU. No obstant, aquest dimarts va advertir que reaccionarà «amb més severitat a tota amenaça contra la seva seguretat i la quietud dels seus ciutadans».

Reivindicació del referèndum

Notícies relacionades

L'Exèrcit del Marroc llança una operació contra el Polisario al Sàhara

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Quaranta cinc anys ja. Més de quatre dècades han passat des que l’operació de la Marxa Verda de Hassan II, el pare de l’actual monarca, va fer que el Marroc tornés al Sàhara –per a Rabat és una recuperació després d’una llarga colonització espanyola– i amb el temps proposés una àmplia autonomia per al territori on es reconegués la població sahrauí dins de la sobirania de l’Estat marroquí. Aquella sortida a la crisi ha rebut nombrosos recolzaments internacionals al llarg de l’última dècada. No obstant, el Polisari desestima qualsevol solució que no passi per un referèndum per al Sàhara Occidental. Més de quatre dècades de reclam d’autodeterminació entre les files sahrauís que continuen trucant a les portes de la comunitat internacional per convocar una consulta enquistada.

«La possibilitat de votar ha quedat enterrada després de l’última resolució 2548 [del Consell de Seguretat de l’ONU]. En aquesta resolució no hi apareix el terme ‘referèndum’ i es demana, a més, una negociació de totes les parts sense condicions. ¿Què vol dir totes les parts? Doncs que aquesta crisi concerneix els marroquins, els mauritans, els algerians, a tots.  És un problema regional i es resol parlant», declara a EL PERIÓDICO Bachir Dkhil, membre fundador del Front Polisari.