L'ofensiva de Trump: 300 demandes als tribunals

«¡Parin el recompte!, qualsevol vot que arribi després del dia dels comicis no serà comptat». Dos dies després de les eleccions presidencials als Estats Units, tan igualades que el seu desenllaç final continua sent un misteri, Donald Trump ha tornat a recórrer a les xarxes socials per qüestionar la legitimitat del resultat. Una estratègia en paral·lel a l’ofensiva legal llançada per la seva campanya per frenar el càlcul dels vots, reclamar un accés més gran als centres on s’estan processant o demandar nous recomptes als estats que ha perdut per uns quants milers de vots. Una cosa que no ha fet on ha guanyat. Ni els observadors independents de l’OCDE ni les autoritats locals han detectat irregularitats significatives.  

Aquestes maniobres se sumen a les més 300 demandes presentades als tribunals abans de la jornada electoral. La gran majoria, llançades pels republicans per qüestionar el vot per correu i els terminis fixats perquè pugui ser comptabilitzat, una estratègia que busca invalidar el major nombre possible de paperetes.  

Petició de nous recomptes  

La campanya de Trump ha demanat nous recomptes a Wisconsin i Michigan, tots dos adjudicats ja al demòcrata Joe Biden amb el 98% del vot escrutat. Al primer, la seva victòria ronda els 20.500 vots; al segon, s’acosta als 150.000. Afirma que s’han detectat «irregularitats a diversos comtats», entre les quals, la suposada intervenció dels treballadors que compten els vots per «corregir o afegir informació» en algunes paperetes. La presidenta de la seva comissió electoral ha descrit les al·legacions com un «insult» i ha dit que el procés és «obert i transparenti».  

Tot apunta, no obstant, que el recompte es portarà a terme perquè la llei ho permet quan la diferència de vots és inferior a l’1%, com passa en aquest cas. Això sí, haurà de pagar-lo la campanya de Trump, que ha llançat un «fons d’emergència» per recaptar donacions entre els seus seguidors. Els recomptes rarament canvien gaire el resultat final, segons els experts, però poden acabar potencialment al Tribunal Suprem, com va passar amb el de Florida al 2000. El tribunal va acabar entregant les eleccions a George W. Bush sobre Al Gore.  

 Accés als centres de processament 

La campanya del republicà també ha presentat demandes a Pennsilvània, Geòrgia i Michigan perquè s’aturi el recompte de vots fins que es permeti als seus quadros un «accés significatiu» als centres on s’estan processant. I vol a més revisar tots els sufragis que ja han sigut comptabilitzats, aparentment a la recerca de tecnicismes que els serveixin per invalidar algunes paperetes. Tant la premsa com les autoritats locals remarquen que en aquests centres hi ha observadors dels dos partits.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Aquest dijous el recompte es va aturar breument a Pennsilvània per acomodar l’ordre d’un jutge, que ha permès als observadors que puguin atalaiar sobre les taules, sempre que mantinguin els sis peus de distància (180 cm) requerits per la Covid-19. En estats com Nevada les demandes republicanes van fracassar.  Un jutge va determinar dilluns que la campanya de Trump buscava un «accés il·limitat» a totes les zones dels centres de processament. Volia també instal·lar-hi càmeres. I va presentar objeccions bastant peregrines: una de les seves observadores va testificar que, des de la seva posició, no li semblava que la firma d’una papereta coincidís amb la dels registres.  

Contra el vot per correu 

Trump ha dit que arribarà fins al Tribunal Suprem si fa falta perquè les seves al·legacions de frau siguin escoltades. La demanda que té més opcions de fer-ho, segons el parer dels experts, està relacionada amb el vot per correu a Pennsilvània. Els republicans van impugnar la decisió de les seves autoritats per permetre que siguin comptabilitzades les paperetes que van arribar fins i tot tres dies després de les eleccions, sempre que se segellessin abans de la jornada electoral. La demanda va ser desestimada pels tribunals de l’estat, però ara n’hi ha una altra sobre la taula cursada per la campanya de Trump. El Suprem estudia a aquestes hores si l’admet, un escenari probable després que alguns dels seus magistrats conservadors suggerissin la seva disposició a acceptar-la.