Tres quarts del mateix: l'agenda de Trump per a un segon mandat

Un mes després, i davant el torrent de crítiques per la falta d’una agenda específica, Hannity li va donar una altra oportunitat. Llavors el president va replicar: «Vencerem l’enemic invisible [el coronavirus]. Reconstruirem l’economia. Portarem els llocs de treball de terres estrangeres que ens han robat en horribles acords comercials. Continuarem fent grans acords comercials. Acabarem de reconstruir el nostre mur».

En aquestes dues entrevistes, malgrat les generalitats, hi havia pistes fonamentals del pla de Trump si es manté com a 45è president dels EUA. Perquè ja hi ha notícies que prepara una purga en el seu Gabinet i en el Govern federal de tots aquells que, com a Bolton, considera deslleials, no prou alineats amb els seus plans o que s’han atrevit a contradir-lo públicament. També, perquè en l’escassa informació que s’ha donat d’agenda política concreta, el que s’ha evidenciat és que aprofundirà en la del primer mandat.

Purga en seguretat nacional i sanitat

Els noms assenyalats en la purga que ja diversos mitjans han citat recorrent a fonts pròximes al president inclouen el director de l’FBI, Christopher Wray; i la directora de la CIA, Gina Haspel, ja que Trump creu que no han fet prou davant les seves acusacions, no fundades, que l’Administració de Barack Obama el va espiar i va conspirar contra ell. També és a la diana el secretari de Defensa, Mark Esper.

Sonen, així mateix, intensament els tambors de remodelació del lideratge de departaments i agències vinculats a la lluita contra el coronavirus. És un moviment que fins i tot alguns assessors li desaconsellen enmig de la pandèmia, però quadraria amb l’estratègia de Trump de minimitzar la gravetat de la crisi.

Sense detalls

Respecte a les polítiques d’un potencial segon mandat, existeix un clar buit de plans específics. Aquest es va evidenciar l’agost de manera cristal·lina quan el Partit Republicà, per primera vegada des de 1856, no va presentar una plataforma abans de la convenció i es va limitar a tornar a adoptar la del 2016. I tot i que just abans d’aquest conclave la campanya de Trump va publicar una llista amb 49 punts per presentar la «sèrie de principis centrals» del president per als pròxims quatre anys i va prometre que el president donaria «més detalls en discursos centrats en política en actes de campanya», els detalls no han arribat de boca del president, i això que oportunitats, amb una agenda omplerta de mítings fins a l’últim moment, ha tingut.

Trump es limita a fer declaracions com la que es va donar a l’estiu a The New York Times: «Seguirem amb el que estem fent, solidificarem el que hem fet i tenim altres coses amb safata que volem fer». Però altres al seu equip ja han donat algunes claus. La setmana passada, per exemple, la veu que ha xiuxiuejat a l’oïda de Trump les draconianes polítiques de migració, Stephen Miller, va anunciar els quatre pilars que guiaran el president en aquest terreny si continua al Despatx Oval. Es limitarà encara més l’asil (ja brutalment reduït), es lluitarà contra les «ciutats santuari» (que es neguen a col·laborar plenament amb les autoritats federals), s’expandiran les revisions d’historial als que intentin entrar als EUA i es limitaran els visats de treball.

Notícies relacionades

EUA: Les eleccions de l'ansietat

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

Es pot donar per segur també que, en cas de seguir a la Casa Blanca, Trump continuarà el seu ambiciós impuls a la desregulació. Ja ha posat en marxa esforços per retallar fons a les quatre ciutats que el seu Departament de Justícia ha designat «jurisdiccions anarquistes» (Nova York, Portland, Seattle i Washington DC). Mantindrà la seva aposta per aconseguir acords comercials bilaterals (amb un ull posat al Regne Unit i l’altre a Taiwan). I ha promès la creació d’una comissió per fer realitat el seu projecte d’ensenyar «educació patriòtica» a les escoles dels EUA.

Pendent del Congrés

Hi ha altres coses que continuen en l’aire. Serà fonamental la manera com cobrarà el seu promès i mai entregat pla alternatiu per substituir la reforma sanitària de Barack Obama (sobre el futur del qual el Tribunal Suprem es pronunciarà poc després de les eleccions). I tot i que en terreny fiscal Trump pot intentar recuperar la seva proposta de retallar els impostos en les nòmines o de fer permanents les retallades de taxes que va aprovar en el seu primer mandat, com en l’aprovació d’un nou paquet d’ajuts econòmics per pal·liar la crisi del coronavirus, dependrà d’un Congrés el control del qual també es decideix a les urnes.