La proeuropea Sandu, al capdavant a les eleccions de Moldàvia

La pugna entre forces europeistes i prorusses que des de fa anys marca la vida política de Moldàvia, una petita república exsoviètica de 3,5 milions d’habitants i parla romanesa, viurà un nou assalt d’aquí a dues setmanes, quan se celebri la segona volta de les eleccions presidencials.  Després de la primera ronda dels comicis, celebrada aquest diumenge, Maia Sandu, l’aspirant partidària d’acostar el país a la UE, encapçalava el recompte de vots, amb un 36,1% dels recolzaments, seguida de prop, a menys de quatre punts de distància, pel cap d’Estat sortint, el prorús Igor Dodon. Cap dels dos contendents va aconseguir superar la barrera de la meitat dels sufragis emesos necessària per ser proclamat vencedor.

«És una mobilització extraordinària; gràcies», ha declarat Sandu tot just conèixer les dades del recompte. Amb aquestes paraules, aquesta economista educada a la universitat de Harvard, que va treballar en el passat per al Banc Mundial, es referia al vot procedent de la diàspora de ciutadans moldaus a l’estranger, el recolzament massiu del qual li havia permès col·locar-se al capdavant. Sandu va encapçalar un govern de coalició l’any passat, tot i que va ser enderrocat al cap de pocs mesos per una moció de censura. Entre els principals punts del seu programa polític està un acostament a la UE, institució de la qual pretén obtenir més recolzament financer.  

El conflicte de Transnístria

Dodon, per la seva part, ha promès posar fi al conflicte de Transnístria, un petit territori de parla russa al costat de la frontera amb Ucraïna que durant el procés d’extinció de la Unió Soviètica va declarar la seva independència de Moldàvia, un moviment que únicament ha sigut reconegut per tres estats que al seu torn no tenen presència internacional i ni tan sols formen part de l’ONU. A més, s’ha indignat i ha qualificat d’«ingerència» en els assumptes interns del seu país els missatges d’ànim que ha rebut la seva contrincant de part de líders europeus, com la ministra de Defensa d’Alemanya, Anegret Kaumpf-Karrenbauer, o l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk. 

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

A l’igual del que ha succeït durant l’estiu a Bielorússia, el Kremlin observa els esdeveniments a Modavia amb atenció. Serguei Narixkin, director del Servei d’Intel·ligència Exterior (SVU) ha acusat els EUA d’instigar protestes contra Dodon, una acusació molt semblant a la que va realitzar en els mesos estiuencs, quan va implicar el mateix país en l’organització de les manifestacions contràries al president bielorús Aleksandr Lukaixenko a Minsk, també després de les eleccions presidencials d’agost.   

La segona volta se celebrarà sens dubte en un ambient de tensió i polarització política. L’europeista Sandu ha denunciat manipulació electoral en la primera ronda i ha fet una crida als seus partidaris a mantenir-se alerta. «Les violacions van afectar els resultats electorals; per això és important que protegim cada vot dels que estan al poder i abusen de la seva posició», ha proclamat.