24 nov 2020

Anar al contingut

LA CARRERA A LA CASA BLANCA

Els murs de Trump en la política migratòria dels EUA

En el seu primer mandat el republicà ha frenat la immigració, amb i sense papers

«Mai he vist una època tan cruel. És la inhumanitat», diu una veterana advocada

Idoya Noain

Els murs de Trump en la política migratòria dels EUA

RICARDO MIR DE FRANCIA

Dels 35 anys que fa que treballa com a advocada d’immigrants  a Arizona, els últims 16 com a defensora pública al fronterer comtat de Pima i des de fa temps també com a assessora legal del grup Mantenga Tucson Unido, Margo Cowan no ha vist «mai una època tan cruel com aquesta». És, en les seves paraules, «la inhumanitat».

El plec de càrrecs contra els quatre primers anys de mandat de Donald Trump que Cowan enumerava fa uns dies asseguda en una sala de conferències de l’Oficina de Defensor Públic és extens, i inclou els mateixos elements que han horroritzat i indignat advocats i organitzacions de drets humans i molts nord-americans: la separació a la frontera de 5.500 nens de les seves famílies (en 545 dels casos dels quals encara no s’ha localitzat els progenitors deportats), tortuoses condicions de detenció empitjorades durant la pandèmia, la militarització de la frontera, els assalts a la llei de Barack Obama que allunyava l’amenaça de deportació per als anomenats «dreamers» que van arribar al país com a nens sense papers, la desarticulació del procés d’asil i refugi...

«Agenda racista»

Tot és part del que Cowan, i no està sola, identifica com una «agenda racista» en matèria de migració que es dicta des de la Casa Blanca. En el seu disseny ha sigut fonamental el paper de l’assessor de Trump, Stephen Miller, assenyalat per grups com l’observatori Southern Poverty Law Center per la seva provada afinitat amb el supremacisme blanc. I en la seva diana hi ha tots els immigrants: amb i sense papers.

En aquesta campanya Trump ha deixat la immigració en un pla molt més secundari que el 2015 i el 2016, quan la construcció del mur a la frontera amb Mèxic va ser un dels seus eixos. Hi té a veure el fet que algunes de les polítiques que ha aplicat li hagin restat recolzament entre cristians moderats i, especialment, entre dones conservadores d’alt nivell educatiu i de zones metropolitanes. També que hi hagi 23 milions d’immigrants amb dret a vot en aquests comicis. I per a algú que ha aixecat un mur físic però també un d’invisible contra la immigració legal (que s’ha reduït pràcticament a la meitat en aquests quatre anys) és difícil vendre aquest programa a l’electorat.

L’argument públic és que es busca establir un sistema migratori basat exclusivament en la meritocràcia, però després d’accions recents com limitar el temps de visats per a estudiants o acadèmics en intercanvi, així com a periodistes, està un enduriment radical de les seves polítiques. I si Trump aconsegueix un segon mandat, aquesta radicalització seria encara més intensa.

Miller pretén acabar amb la ciutadania automàtica que ara obtenen tots els nascuts als EUA, fer més exigents els exàmens per aconseguir la ciutadania, acabar amb l’Estatus de Protecció Temporal que ja ha reduït l’Administració republicana i eliminar completament l’admissió de refugiats, ja rebaixada a nivells mínims històrics, amb un límit marcat per al 2021 en 15.000 persones. «Sota aquest president tot és possible, no es respecten les lleis», afirmava Cowan ja abans que es filtressin les notícies sobre el pla.

Les promeses de Biden

Les radicals polítiques migratòries que emanen del 1600 de l’avinguda Pennsylvania obren una via a Joe Biden per guanyar vots, i no només d’aquells tocats directament o indirectament per aquestes polítiques. I tot i que el demòcrata s’enfronta a reptes, especialment atès la xifra rècord de deportacions que es van fer sota el mandat de Barack Obama o el fracàs d’aquesta Administració a l’hora d’aconseguir la promesa reforma migratòria, està plantejant un discurs decontrició i esmena.

«Vam cometre un error» deia en el seu últim debat amb Trump qui va ser vicepresident d’Obama, que en un pas inusual va semblar responsabilitzar el president demòcrata del fracàs en la consecució d’una reforma migratòria. «Seré president, no vicepresident», va dir en aquell cara a cara.

Biden, a qui acompanya en el tiquet Kamala Harris, filla d’immigrants de l’Índia i Jamaica, ha promès que si guanya en els seus primers 100 dies enviarà al Congrés una proposta que posi en el camí de la ciutadania els 11 milions de persones que es calcula que viuen sense documents als EUA. També, que assegurarà aquesta via immediatament per als «dreamers». En la seva agenda, així mateix, apareix tornar a elevar l’acollida fins als 125.000 refugiats i, sobretot, tornar paràmetres humanitaris bàsics a la política migratòria. «Podem assegurar les fronteres sense tractar els immigrants com menys que éssers humans», ha dit.

Per això Cowan mira amb esperança aquestes eleccions, i per alguna cosa més. «Mai he vist tant entusiasme en la comunitat per fer fora un president com ho veig amb Trump», afirmava l’advocada. I tot i que en la seva descripció d’aquests quatre anys apareixien paraules com «tortura» i descripcions dels horrors i la por que s’han aconseguit imposar, per al futur ella optava per l’optimisme. «Tot funciona com un pèndol», recordava, «mai res es queda aturat».