Un mes i tres altos el foc després, la guerra segueix a l'Alt Karabakh

Aquesta vegada sí que havia de ser la definitiva. La tercera era la bona: els ministres d’Exteriors d’Armènia i l’Azerbaidjan s’havien reunit de nou –aquesta vegada, a diferència de les anteriors, a Washington i no a Moscou– per acordar un altre cessament de les hostilitats, el tercer en un mes exacte des que es reactivés, el 27 de setembre passat, la guerra a l’Alt Karabakh.

Però les infinites hores d’avió des del Caucas  fins a la capital nord-americana han servit de poc. L’alto el foc  declarat per a aquest dilluns al matí ha nascut mort. Els dos bàndols han anunciat que el seu rival –o enemic, com s’anomenen entre si– no el respecta. La guerra segueix.

I ho fa per satisfacció i gràcia dels azerbaidjanesos, els que tenen més a guanyar en aquesta guerra. «Hem creat una nova realitat, i ara tots hauran d’atenir-s’hi. Ens hem cansat de tots aquests anys de negociacions mentre l’enemic es convertia en més arrogant i avariciós dia a dia. Ens van dir que no hi hauria solució militar a aquest conflicte. ¿Qui ho diu ara?», ha afirmat en un discurs aquest dilluns el president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliyev, que s’hi ha referit  com a «segona guerra del Karabakh».

La primera va ser de 1988 a 1994 i la van guanyar els armenis: van crear un Estat independent de facto a l’Alt Karabakh –una zona dins del territori internacionalment reconegut de l’Azerbaidjan però de majoria armènia– i van fer fora els azerbaidjanesos de les regions que envolten el Karabakh.

Allà, ara, és on es concentren els combats: l’Exèrcit de l’Azerbaidjan, militarment molt superior a l’armeni gràcies als drons turcs i israelians, ha conquerit una gran part d’aquestes províncies. Algunes estimacions parlen del 15% del territori controlat abans per l’Alt Karabakh. És difícil saber-ho: els dos costats exageren, d’una banda o de l'altra, les conquestes del rival.

Els morts s’apilen

Dels tres altos al foc declarats en la guerra, el primer va ser el 10 d’octubre. Des d’aleshores, els atacs sobre la població civil s’han reduït, però no s’han parat. En total, els civils morts des del 27 de setembre són un centenar.

Però al front, a les trinxeres, la majoria són xavals d’entre 18 i 20 anys que fa un mes eren civils però ara els toca morir per la pàtria. Les estimacions són que podrien haver mort més de 5.000 soldats en combat, una xifra estratosfèrica. En la primera guerra del Karabakh, als 90, van morir 30.000 persones en sis anys, una mitjana de 5.000 a l’any. En l’actual contesa, ja s’hauria superat aquesta xifra en tan sols un mes.

Notícies relacionades

Generació perduda a l'Alt Karabakh

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

«Malgrat moltes provocacions, l’alto el foc [d’aquest dilluns] s’està respectant. Armènia i les seves forces continuaran mantenint l’alto el foc estrictament», ha dit aquest dilluns el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan.

«He donat instruccions a l’Exèrcit perquè parin i es fortifiquin. Però que quedi clar: cap pressió ni amenaça ens pararà. Seguirem el nostre camí, que és el correcte. Perseguirem l’enemic i el farem fora de les nostres terres fins al final», ha conclòs Aliyev.