L'Azerbaidjan reprèn els bombardejos sobre l'Alt Karabakh

La carretera serpentejant que va a l’Alt Karabakh  des d’Erevan  està gairebé buida, excepte de militars. De tant en tant es veu algun camió cisterna de gasolina iraniana que es dirigeix al seu país –la frontera del qual està en la direcció de Karabaj–, autobusos sense viatgers, ambulàncies, tractors d’agricultors i ramaders. Les columnes de vehicles de l’Exèrcit armeni, que van en les dues direccions, transporten soldats que es retiren de la batalla o que es dirigeixen a primera línia de foc. Els intensos bombardejos a la zona han afectat part de la carretera, que està tallada en la frontera que separa Armènia dels territoris que controla de l’Alt Karabakh.

Durant aquest dijous, els bombardejos azerbaidjanesos sobre la zona s’han incrementat. Dos projectils han caigut en diferents hores del dia sobre la catedral de Ghazanchetsots, situada a la ciutat de Shusha. En el segon bombardeig sobre l’església, tres periodistes que gravaven el resultat del primer atac han resultat ferits. Un d’ells, rus, està en estat greu.

Fa unes dècades, Shusha, capital cultural de l’Alt Karabakh, representava a la perfecció el que era aquesta regió tant per a armenis com per a azerbaidjanesos: un lloc màgic i gairebé mitològic per a tots dos on el veí de dalt era azerbaidjanès, el de baix era armeni i l’altre, el de davant, formava part de les dues comunitats, perquè s’havia casat amb la seva amiga armènia feia poc. Shushi, a diferència de les altres localitats del Karabakh, era de majoria azerbaidjanesa, però era on tots es trobaven.

Però el 1988 va esclatar la guerra: armenis i àzeris, en poc temps, van decidir que ja no podien compartir mai ni escala ni poble ni regió. La guerra de l’Alt Karabakh, que va durar fins a 1994, va ser un conflicte fratricida que va deixar prop de 30.000 morts i va corroborar el que ja se sabia: que armenis i àzeris, al Caucas, mai més podran viure junts –si viuen lluny, a Moscou, per exemple, la convivència és més fàcil. Però entre Armènia i l’Azerbaidjan ara hi ha una línia doble de trinxeres en la qual, des del diumenge 27 de setembre, els combats estan sent de gran intensitat.

Records del passat

Records del passatAra els armenis estan a la defensiva, reculant, però aquesta guerra, la que va acabar amb l’armistici de 1994, la van guanyar ells: tots els àzeris de l’Alt Karabakh –que des d’aleshores es va convertir en una república independent–, i de les set províncies àzeries que envolten aquesta regió muntanyosa van ser expulsats. No hi va haver excepcions: més de 600.000 persones van ser obligades a abandonar-ho tot i marxar.

Ara, amb els avenços clars de l’Exèrcit àzeri, els armenis del Karabaj temen que els facin el mateix. L’Azerbaidjan assegura que es podran quedar i que mai ha atacat objectius civils al Karabaj: els bombardejos gairebé diaris a edificis residencials a Stepanakert i Shushi ho desmenteixen.

Els armenis, per la seva banda, també han bombardejat ciutats azerbaidjaneses a l’altre costat del front. Segons els respectius governs, hi ha prop de 60 civils morts entre els dos bàndols.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Armenis i àzeris tenen una cosa en comú: tots dos diuen que no són ells, sinó l’altre, qui ataca civils. «Els bombardejos de les forces armades armènies a les nostres ciutats i pobles són un crim de guerra. El govern d’Armènia ha de pagar per això», ha dit aquest dijous el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev. «Els armenis de l’Alt Karabakh són davant una amenaça existencial. La victòria de l’Azerbaidjan implicarà un genocidi per als armenis del Karabaj», va dir fa dos dies el primer ministre armeni, Nikol Paixinian.

Gairebé dues setmanes després de l’inici dels combats, els més durs des de la guerra dels anys 90, les arengues, els bombardejos, les escaramusses i les morts segueixen. I no sembla que s’hagin d’acabar aviat.