ASSASSINAT D'UN RAPER

La justícia grega considera una «organització criminal» el partit ultra Alba Daurada

Un tribunal penal d'Atenes condemna el líder del partit ultradretà, Nikos Michaloliakos

Es llegeix en minuts

Ha passat de ser la tercera força política de Grècia el 2015 a ser considerada una «organització criminal». La justícia grega ha sentenciat que els líders del partit ‘ultra’ Alba Daurada han de ser condemnats per estar al capdavant d’una organització delictiva. Grècia va esperar amb expectació el veredicte d’un dels processos judicials més importants i llargs de les últimes dècades: el que ha fet seure a la banqueta els dirigents  i desenes de membres del partit neonazi Alba Daurada per l’assassinat de Pavlos Fyssas, músic i activista d’esquerra. La víctima va ser apunyalada de mort la nit del 18 de setembre del 2013, als 34 anys, davant un cafè al seu barri de Keratsini, un suburbi de l’oest d’Atenes.

El presumpte assassí, Yorgos Roupakias, membre d’Alba Daurada, va confessar el crim i ha sigut condemnat, a l’espera que el jutge concreti la pena. Però la clau del veredicte passava per saber si el jurat condemnaria, tal com ha passat, la direcció i els membres del partit pel delicte de pertinença a una organització criminal. La jutge Maria Lepenioti, presidenta del tribunal del jurat, ha sentenciat que el fundador i líder d’Alba Daurada, Nikos Michaloliakos, i altres membres destacats de la formació són culpables. Una vegada dictat el veredicte de culpabilitat, la jutge ha de concretar les penes que poden anar entre els 5 i els 15 anys de presó. 

El veredicte, colofó d’un procés que ha durat cinc anys, va provocar aplaudiments a la sala de l’audiència i una explosió de joia entre les 15.000 persones que es van congregar davant el palau de justícia que, més tard, va derivar en aldarulls entre la policia i els manifestants.

La mare del raper assassinat per Alba Daurada celebra el veredicte, a Atenes. / AP (petros GIANNAKOURIS)

La Grècia castigada per la crisi

En el punt àlgid de la crisi econòmica i social de Grècia el 2012, el partit va aprofitar el descrèdit de la classe política i la profunda depressió per guanyar vots. Llavors, grups d’homes vestits de negre vagaven pels carrers d’Atenes, colpejant els seus oponents amb puntades de peu o barres de ferro i cantant Sang, honor, Alba Daurada.

En l’apogeu de la seva popularitat, el 2015, va arribar a ser el tercer partit polític més important de Grècia, i va obtenir més de 370.000 vots en les eleccions. Però des de l’arrest del seu líder, ha perdut gradualment el seu electorat, i ara renega de la ideologia nazi. En les últimes eleccions legislatives, del juliol del 2019, Alba Daurada no va aconseguir cap diputat.

Parlamentaris condemnats

Entre els condemnats figuren l’eurodiputat independent Yiannis Lagos, que va abandonar el partit l’any passat, l’exportaveu Ilias Kassidiaris i una dotzena de membres dirigents de la formació, que van ser elegits al Parlament el 2012 durant l’auge d’Alba Daurada. Cap d’aquests membres eren presents a la cort.

Milers de persones convocades pel moviment antifeixista, els sindicats i els partits d’esquerra es van concentrar davant el tribunal, al centre d’Atenes, sota el lema No són innocents i El poble vol els nazis a la presó. La policia va desplegar un fort dispositiu de seguretat.

La commoció causada per aquest homicidi, en una Grècia que es trobava llavors en plena crisi financera, va portar les autoritats a detenir i portar davant la justícia els dirigents i molts membres del partit, acusats durant anys d’assassinats i violència contra migrants i militants d’esquerra, que gaudien de certa impunitat. 

 ¿Una organització criminal? 

Seixanta i vuit persones han sigut jutjades. 39, incloent-hi el seu fundador i exparlamentaris i membres del partit, estaven acusades de «lideratge d’una organització criminal» i «pertinença» a aquesta organització. Aquests acusats s’enfronten a penes d’entre cinc i quinze anys de presó. Aquest llarg judici va comptar amb la presència de 153 testimonis i dotzenes d’advocats.

Chryssa Papadopoulou, advocada de la família de Pavlos Fyssas, la víctima mortal, va afirmar que el veredicte és «un pas clau per a la justícia i per al moviment antifeixista» a Grècia i a Europa.

«L’impacte del veredicte d’aquest judici emblemàtic» traspassarà «àmpliament les fronteres de Grècia», va assegurar Niels Muiznieks, director per a Europa d’Amnistia Internacional (AI) per afegir: «Els crims d’odi ja no es toleraran més».

Et pot interesar

El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, es va congratular ahir per la sentència: «Avui ha guanyat la democràcia». El mandatari va argumentar que aquesta resolució posa fi a una època «traumàtica» de la vida pública grega. La presidenta de la República, Katerina Sakellaropoulou, també es va felicitar per una resolució «històrica» que «confirma que la democràcia i les seves institucions guanyaran sempre» quan «intenten tombar-les».

A més de l’assassinat de Fyssas, el tribunal també va abordar dos intents d’homicidi en què hi ha implicats diversos membres d’Alba Daurada: un contra pescadors egipcis el 2012 i l’altre contra integrants del sindicat comunista PAME el 2013.