Israel limita el dret a manifestar-se

Netanyahu s’anota una altra victòria, aquesta vegada en política interior. El Parlament israelià ha aprovat la proposta del primer ministre per limitar les protestes durant el confinament. Segons aquesta nova mesura restrictiva, els manifestants no poden desplaçar-se a més d’un quilòmetre de les seves llars i podran protestar en grups amb un màxim de 20 participants. La decisió ve acompanyada de molta polèmica per ser vista com un artifici del mandatari per prohibir les opinions contràries a la seva gestió de la pandèmia. Diversos experts han advertit del risc que suposa per a la llibertat d’expressió i la societat democràtica. 

No ha sigut fins a les quatre i mitja de la matinada quan s’ha sabut el resultat del debat en la Knesset, el Parlament israelià. Amb 46 vots a favor i 38 en contra, els manifestants que durant tota la nit han estat protestant a les portes de la institució a Jerusalem han lamentat l’aplicació d’una llei que els prohibia precisament el que fa quatre mesos que estan fent. La legislació dona al Govern poders per declarar una «emergència especial causada per la pandèmia del coronavirus». Després de declarar un segon confinament el 18 de setembre passat, Israel compta amb 234.060 infectats i 1.516 morts per Covid-19. 

«Un govern que busca un poder desenfrenat, com el Govern israelià, podria utilitzar una situació d’emergència per soscavar la base dels drets sobre els quals s’assenta la democràcia i de la qual deriva la seva vitalitat», ha constatat l’analista Mordechai Kremnitzer a ‘Haaretz’. Alguns membres de la coalició Blau i Blanc, que recolzen el dretà Likud de Netanyahu, han trencat amb la disciplina de partit i han votat contra la proposta. «¿Quin és el següent pas? ¿Prohibir al líder de l’oposició dirigir-se al Parlament?», ha tuitejat Yair Lapid, que encapçala l’oposició en la legislatura. 

Rebuig de la democràcia

Les crítiques contra un «govern que ha rebutjat la democràcia», segons Kremnitzer, han arribat des de diferents fronts. «Ens estan negant el dret a protestar per raons polítiques, no per raons de salut i és increïble; sentim una frustració que va més enllà de les paraules», ha dit Efrat Ben Barak, de 40 anys, a les portes de la Knesset on van ser detinguts tres manifestants. Entre ells hi ha una sensació generalitzada d’orfandat, ja que fins ara les propostes restrictives de la llibertat només venien del Govern conservador de Bibi però amb aquest nou revés, se senten abandonats pels seus representants en el Parlament. 

מה השלב הבא? אסור לראש האופוזיציה לנאום במליאה? בכל זאת אם אוסרים היום על הפגנה במכוניות או הפגנות באוויר הפתוח, שזה הרבה פחות מסוכן מאשר בחלל סגור למה שלא יגידו לי שאסור לעמוד פה ולדבר בשמה של האופוזיציה כי אני חושב שיש משהו לא בסדר עם הממשלה הזאת? pic.twitter.com/eWH5OOchiN

— יאיר לפיד - Yair Lapid (@yairlapid) 29 de septiembre de 2020

Quan les xifres de contagis van arribar als 7.000 diaris, l’Executiu israelià va decidir decretar un nou confinament en ple mes d’importants festivitats jueves. La nova situació va desencadenar l’oposició de la classe mitjana laica, que fa quatre mesos als carrers exigeix la dimissió de Netanyahu pels seus casos de corrupció i la seva pèssima gestió de la pandèmia. Al·leguen que les manifestacions als Estats Units de Black Lives Matter han demostrat que no sol ser en aquestes concentracions reivindicatives on hi ha més nombre de contagis per ser en espais exteriors.  

Desobediència ultraortodoxa

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

«El dret a protestar i manifestar-se es torna encara més important en aquell moment, perquè defensa tots els altres drets», ha reivindicat Kremnitzer a ‘Haaretz’, «aquesta importància augmenta quan el poder executiu està encapçalat per un presumpte delinqüent, amb una banda de simpatitzants embadalits al seu costat que estan decidits a evitar el seu judici, fins i tot si això significa destruir l’Estat de dret del país». L’analista d’origen alemany ha insistit en la importància del dret a protestar com a «pedra angular de la democràcia», sobretot «durant una crisi existencial (per al règim), de salut i econòmica». 

Al seu torn, a l’imposar un nou confinament la comunitat ultraortodoxa va manifestar el seu descontentament. Tot i que la seva subversió a les precaucions contra el coronavirus l’han convertit en un dels focus més problemàtics de la pandèmia, sinó el principal, Bibi no pot posar en perill la seva aliança política amb ells. A certes franges d’edat, aquest grup demogràfic representa el 40% dels infectats, malgrat ser el 12% de la població. Un sistema de salut erosionat i desmantellat per anys de retallades pressupostàries i de personal va de la mà amb aquest idil·li polític, ja que des de l’arribada al poder de Netanyahu el 2009 ha confiat la cartera de salut als partits de la coalició ultraortodoxa.