Creixen els combats entre Armènia i l'Azerbaidjan a l'Alt Karabakh

Després de més de 24 hores des que van començar els combats entre Armènia i l’Azerbaidjan –en un foc creuat de què s’acusen mútuament–, les escaramusses continuen i les víctimes mortals s’incrementen.

Diumenge, Armènia i l’Administració de l’Alt Karabakh, un estat independent de facto dins del territori de l’Azerbaidjan però sota control armeni, van confirmar la mort de 59 dels seus combatents. Almenys 200 més han resultat ferits. El Ministeri de Defensa àzeri no ha anunciat de moment baixes a les seves casernes, però el ministeri rival armeni ha publicat vídeos de diverses soldats àzeris morts.

També civils han mort en els combats que van arrencar diumenge. Al Karabakh, segons el seu Govern, una dona i un nadó van morir diumenge per un bombardeig sobre la capital de la regió, Stepanakert. Aquest dilluns a la matinada cinc civils àzeris han mort per altres bombardejos, aquesta vegada sobre la localitat àzeria de Terter, segons les autoritats de l’Azerbaidjan, l’Exèrcit del qual ha controlat set pobles que abans pertanyien a l’Administració del Karabakh.

Aquestes localitats estaven buides i constituïen part de la zona que, en la guerra dels 90, els armenis van conquerir per allunyar els àzeris de les muntanyes del Karabakh, el motiu de disputa entre els dos països.

Conflicte congelat

La guerra en aquesta regió es va declarar el 1991, quan els dos països van aconseguir la independència després de la dissolució de l’URSS. El Karabakh quedava dins de les fronteres de l’Azerbaidjan. Els armenis que poblaven les muntanyes –la majoria de la població, davant una minoria abundant d’àzeris– no ho va acceptar, i després de pogroms, violència i deportacions, pels dos bàndols, es va declarar la guerra.

Notícies relacionades

Xocs armats entre Armènia i l'Azerbaidjan a l'Alt Karabakh

El Nagorno-Karabakh: la guerra perpètua en els confins d'Europa

Armènia la va guanyar: es va expulsar a tots els àzeris del Karabakh i dels territoris que l’envolten i es va declarar la regió com un Estat independent, tot i que no reconegut per ningú. Des del 1994, quan es va firmar l’armistici, el conflicte ha quedat congelat, però reviu cada cert temps, sobretot provocat per l’Azerbaidjan, que té el 14% del seu territori nacional en mans de l’«enemic».

Per a armenis i àzeris, durant els últims 25 anys, la guerra ha sigut una cosa que sempre ha estat allà, una possibilitat que mai s’ha de descartar. I des del 1994, mai la possibilitat que torni a declarar-se ha sigut tan alta. L’abril del 2016, els combats, durant uns dies, es van intensificar, però els dos països mai van declarar la mobilització general i la llei marcial. Aquesta vegada sí que ho han fet.