Trump nomina la jutge antiavortista Amy Coney Barret per al Suprem

Donald Trump ha elegit la jutge amb què pretén reemplaçar la difunta Ruth Bader Ginsburg per consolidar la majoria conservadora al Tribunal : Amy Coney Barrett, una magistrada de 48 anys amb un notable recolzament de l’Amèrica cristiana. Catòlica devota, contrària a l’avortament  i amb una jurisprudència favorable als interessos empresarials, la seva designació servirà al president per energitzar a les seves bases més conservadores a poc més d’un mes de les eleccions. Però també agreujarà la batalla política que s’ha obert a Washington, davant la intenció dels republicans de confirmar Barrett abans dels comicis del 3 de novembre. 

Alguns assessors del president li havien demanat que es decantés per Barbara Lagoa, una jutge d’origen cubà i arrelament a Florida, que sonava entre les favorites. Consideraven que Lagoa podria haver-lo ajudat a guanyar a Florida i a atraure vots llatins, però una vegada més Trump ha preferit acontentar les seves bases més conservadores. Barrett va arribar al Tribunal d’Apel·lacions fa tres anys, després d’exercir com a professora de Dret a la Universitat de Notre Dame. Des d’aleshores, ha abraçat les posicions conservadores al redactar les seves opinions en assumptes com la immigració, el dret a portar armes o l’avortament. Durant molts anys, va pertànyer al grup antiavortista Faculty for Life. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Judicialment, és deixebla del difunt Antonin Scalia, per a qui va servir com a passant. Com el seu mentor, defensa el corrent originalista, partidària d’interpretar la llei seguint les suposades intencions que buscaven, al seu dia, els redactors de la Constitució. Una suma de posicions que han alarmat els demòcrates, també conscients que Barrett ha expressat posicions contràries a la reforma sanitària de Barack Obama, i la constitucionalitat de la reforma serà examinada pel Suprem a partir del 10 de novembre. «La seva trajectòria judicial i les seves pròpies paraules confirmen que serà una clara amenaça per als drets reproductius, els drets LGBT, els drets laborals, els drets del vot o els drets civils», ha dit el senador Ed Markey. 

El que és clar és que si acaba sent confirmada, el Suprem passarà a estar format per sis jutges conservadors contra tres progressistes, un dibuix que augura temps difícils per a l’Amèrica demòcrata durant la generació vinent.