El veredicte sense culpables de Breonna Taylor reactiva les protestes racials als EUA

Els espasmes d’indignació contra la brutalitat policial i la injustícia racial que sacsegen els Estats Units des del mes de maig passat han trobat nous arguments. Un gran jurat de Louisville (Kentucky) va deixar dimecres sense càstig els tres policies blancs que van matar el mes de març l’afroamericana Breonna Taylor després d’irrompre a la vivenda que compartia amb el seu nòvio durant una investigació en la qual es van equivocar de sospitosos. El controvertit veredicte del jurat popular només acusa un dels policies, però no ho fa per disparar contra Taylor, sinó contra els ocupants d’una casa limítrofa. La resolució judicial va ser rebuda amb protestes a Louisville i altres capitals nord-americanes.

Els incidents més greus es van produir a la capital econòmica de Kentucky. Dos policies van resultar ferits de bala durant la llarga jornada de protestes, segons van informar les autoritats locals. En anticipació de la sentència, la ciutat s’havia parapetat amb tanquetes i policia militaritzada. Hi va haver arrestos, gasos lacrimògens i topades amb els manifestants, que van reaccionar a la sentència amb una barreja d’incredulitat i ràbia. Aquesta mateixa frustració, accentuada després de conèixer-se que l’únic policia imputat va sortir de la presó després de pagar una fiança de 15.000 dòlars, es va estendre a altres capitals com Nova York, Los Angeles, Kansas City, Dallas o Filadèlfia.

El nom de Breonna Taylor ha sigut un dels crits de guerra de Black Lives Matter, el moviment que ha liderat les protestes contra el racisme dels últims mesos. Personatges públics com Michelle Obama o Oprah Winfrey van reclamar que es fes justícia i el lideratge demòcrata va invocar la seva mort per condemnar els excessos policials. Però aquesta justícia s’havia mogut fins ara amb notable lentitud i escassa transparència. La ciutat es va negar a fer públics els informes de l’autòpsia o les imatges que van gravar les càmeres dels agents vestits de paisà que van irrompre a la seva casa amb una ordre judicial obtinguda per a una investigació de narcòtics. A dins no van trobar drogues ni el sospitós que buscaven, qui temps enrere va tenir una relació amb Taylor. 

Al seu lloc van topar amb la víctima, una treballadora sanitària de 26 anys que dormia quan van fer caure la porta, i el seu nòvio, Kenneth Walker, que, abans de disparar diverses vegades contra els agents amb una arma obtinguda legalment, va trucar al 911 per alertar-los de l’aparent irrupció d’intrusos a la vivenda. Walker va sortir indemne de la topada, però Taylor, que anava desarmada, va rebre vuit trets al passadís. «És una decisió escandalosa i ofensiva», va dir l’advocat de la víctima després de conèixer-se el veredicte. 

Els lletrats de la policia van afirmar durant el judici que els agents van disparar per protegir-se i que es van identificar abans d’entrar a la vivenda, una afirmació negada per Walker i diversos testimonis. Però els agents han comptat amb el suport del fiscal general de Kentucky, Daniel Cameron, el primer afroamericà a ocupar el càrrec en la història de l’estat. Republicà i molt pròxim al president Trump, que va arribar a incloure’l en la seva llista de futuribles per ocupar la plaça al Suprem vacant després de la mort de Ruth Bader Ginsburg, Cameron va defensar el veredicte i l’actuació dels policies, que segons el seu parer van actuar en defensa pròpia. «La justícia penal no es va concebre per respondre a cada lament i dol», va afirmar en una roda de premsa. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Entre els activistes de drets civils i els manifestants que van sortir al carrer la frustració era palpable. Alguns van plorar després de conèixer el veredicte, abans d’anar per la perifèria de Louisville, que va aixecar barricades al seu centre urbà després de declarar l’estat d’emergència. «Sé que la nostra comunitat està molt decebuda», va afirmar la presidenta de la Urban League a la ciutat, Sadiqa Reynolds. «Vivim en una societat molt racista. Pensar que s’imposarien càrrecs contra policies blancs o qualsevol amb uniforme per treure-li la vida a una jove dona negra era una idea molt improbable en aquesta ciutat i aquest país». 

Els pròximes dies a Louisville seran d’alt risc. Alguns mitjans van mostrar imatges de paramilitars blancs arribant a la ciutat, suposadament per defensar-la dels possibles disturbis dels manifestants. Preguntat pel veredicte, Trump va escórrer la resposta per presentar-se com un paladí dels drets dels negres. «Jo estimo la comunitat negra i he fet més per ella que qualsevol president, potser amb l’excepció de Lincoln». El mateix Lincoln que va abolir l’esclavitud.