Les dones lideren la revolta contra Lukaixenko a Bielorússia

«No; no teníem res preparat; tampoc havien circulat per internet instruccions sobre com superar els antiavalots; pressentíem que la policia havia rebut ordre de no tocar-nos i vam decidir aprofitar-nos-en; al cap i a la fi, vivim en una societat patriarcal», relata per a EL PERIÓDICO Ievguenia Dólgaia, una de les assistents. La seva companya Zhanna, que prefereix mantenir en secret el cognom, corrobora l’espontaneïtat del que va passar i fins i tot se sorprèn de l’atenció mediàtica rebuda. «Tot va succeir cap al final de la manifestació de dones; ja havíem superat la policia en diverses ocasions anteriors aquell dia; l’única diferència és que allà hi havia càmeres», recorda.

Amb 74 anys davant els OMON

Si hi ha una dona bielorussa que encarna aquesta rebel·lia i astúcia davant un adversari a priori més poderós, aquesta és Nina Baguínskaia, una àvia de 74 anys, cabells blancs i ulleres, que apareix encapçalant, dissabte rere dissabte, les manifestacions. La imatge de dos agents treient-li per força la bandera blanc-i-vermella mentre ella forceja amb els agressors també s’ha tornat icònica i s’ha reproduït a les xarxes socials una infinitat de cops. Barrejant l’idioma rus amb el bielorús, la Nina explica amb un fil de veu, a través del telèfon, que desafia els antiavalots sabent que «mai pegaran a una dona menuda i de la meva edat». I respon amb una cita de William Shakespeare quan se li recorda que ja és en un referent del moviment opositor: «La vida és un teatre i nosaltres en som els actors».   

Igual com va succeir durant la campanya electoral prèvia a les controvertides presidencials, quan Svetlana Tikhanóvskaia, Verónika Tsepkalo i Maria Kolésnikova, esposes o ajudants de candidats empresonats pel règim van unir forces per derrotar el president Aleksandr Lukaixenko, ha sigut la necessitat la que ha empès les dones a sumir el lideratge de les protestes. I és que després dels primers dies de disturbis, en els quals van resultar detingudes més de 6.000 persones, la majoria d’ells homes, moltes dones van constatar en els xats de les xarxes socials que si les coses seguien per aquests camins, tindrien les de perdre. «Amb els homes no tenien contemplacions, però les dones que esperaven davant les presons van començar a parlar sobre sortir al carrer i fer alguna cosa a favor dels seus», explica Dólgoia. Seguint les instruccions de la líder Tikhanóvskaia, van triar vestir-se de blanc per als seus actes «perquè és el color de la democràcia i de la llibertat», continua.

Reivindicació feminista

Des d’aleshores, un sentiment intens de repulsa envers un sistema percebut com a sexista i excloent s’ha instal·lat en les manifestacions opositores. Una prova són les pancartes amb referències sexuals amb les quals molts ciutadans i ciutadanes surten al carrer: «Sasha (diminitui d’Aleksandr i referit al president Lukaixenko) a tu ni tan sols et desitgen les àvies», «lluiteu com una dona», «aquesta és una manifestació de dones insatisfetes amb la dictadura», podia llegir-se aquests dies a Minsk.

«A l’URSS, la societat era profundament masclista, i Bielorússia, com a país que ha mantingut en més grau el sistema soviètic, és el lloc on més s’han conservat els valors patriarcals», constata Carmen Claudín, investigadora associada del think tank barceloní CIDOB. «Tot i que la dona soviètica tenia un gran accés laboral», remarca. Aquesta experta recorda que «amb comptades excepcions, les classes dirigents a l’espai postsoviètic han estat i estan formades per homes; a la llar, les dones assumeixen el seu propi treball i el pes de les tasques domèstiques».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El president Aleksandr Lukaixenko encarna a la perfecció aquest estat de coses. A més dels seus menyspreus a les dones en les seves declaracions públiques, la seva vida familiar s’assembla molt a la dels dirigents soviètics, que, amb l’excepció de Mikhaïl Gorbatxov, amb prou feines es deixaven veure en públic amb les seves cònjuges. De fet, Galina, la dona legal del cap de l’Estat bielorús, es manté apartada de la llum pública en un poble de la regió de Mahiliou, al costat de Rússia, i amb prou feines hi ha imatges seves. Mai s’ha arribat a instal·lar a Minsk amb el seu marit, que ha tingut el seu últim fill, Nikolai, amb una altra dona

L’experta Claudín admet que el succeït a Bielorússia podria constituir un exemple per als moviments feministes als altres països de la regió, tot i que prefereix ser prudent.  «Al cap i a la fi, aquest lideratge femení de les protestes a Bielorússia ha sigut per substitució», recorda.  La seva influència futura, creu, «dependrà en gran manera del que passi amb l’oposició, si aconsegueix alguns dels seus objectius».