Controlar l'espai mediàtic de Bielorússia, primer objectiu de la ingerència russa

Es tracta, d’una banda, de substituir el personal local en els mitjans de comunicació públics per «especialistes» arribats des de Moscou, i de l’altra, de subministrar a l’audiència grans dosis de «propaganda agressiva», segons relaten des de Minsk els propis afectats pels acomiadaments i experts en comunicació. Paral·lelament, traves administratives als mitjans impresos independents, similars a les que hi ha en el poderós veí de l’est, han començat a aplicar-se.  

Fins al mes de juny, Denis Dudinski presentava un magazín matinal a la televisió estatal anomenat ‘¡Bon dia, Bielorússia!’. La seva col·laboració amb el canal va acabar llavors, en ple període preelectoral, quan va difondre per Facebook un missatge de solidaritat amb uns ciutadans apallissats per la policia quan feien cua davant un comerç de Minsk on es venia la bandera blanc-i-vermella, la insígnia de l’oposició. L’endemà, el director del canal li va comunicar el seu acomiadament. 

Des d’aleshores, s’ha acostat en algunes ocasions a la seu televisiva per recollir les seves coses i ha certificat al recinte la presència de furgonetes dotades de satèl·lits i del canal RT, que té com a emblema –per a més paral·lelisme, si és possible, amb el cas de Crimea– un quadrat verd amb les lletres en negre. A partir de l’entrada dels russos en el seu antic lloc de treball, Denis ha pogut constatar importants «canvis en la cobertura», canvis «que fins i tot el meu pare ha pogut notar». En primer lloc, una qüestió semàntica, referent al nom del país: «Nosaltres l’anomenem (en rus) ‘Respúblika Belarus’; ara s’utilitza ‘Belarrossiya’» utilitzat «habitualment» durant l’era soviètica, i que a la llengua de Lev Tolstoi vol dir «Rússia Blanca». A més, sosté que les informacions són «molt més agressives» i amb un marcat «to propagandístic».

Canvis constatats

Aquests canvis també han sigut constatats per Nadejda Belojbostik, del Club de Premsa de Bielorússia. «A la televisió estatal parlen constantment d’‘els nostres i els vostres’, de l’amenaça de guerra que plana sobre el país, que l’OTAN és a les fronteres del país, del mal a l’economia», explica. D’acord amb aquesta experta, Svetlana Tikhanóvskaia, la candidata rival del president Aleksandr Lukaixenko, «és demonitzada constantment», una cosa que es diferencia de la cobertura televisiva anterior a l’arribada dels cèlebres «especialistes russos», quan «simplement s’ignorava» la líder opositora. 

Notícies relacionades

L’atac mesurat d’Israel sobre l’Iran conté l’escalada del conflicte

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un dels bastions informatius de l’oposició a Lukaixenko és el portal de notícies TUT.BY, el més popular de Bielorússia, que compta amb dos milions d’usuaris únics, una respectable xifra per a un país de només nou milions i mig d’habitants. Uliana Boboev, redactora de la rúbrica de Societat, descarta qualsevol tipus d’ingerència russa en la línia editorial del seu mitjà. No obstant, sí que s’inquieta davant possibles «talls en el subministrament d’internet», similar al que va passar els dies 9 i 10 d’agost, després de les eleccions presidencials, fet que va impedir que el seu mitjà pogués complir amb la seva cita amb els lectors. Quan se li pregunta sobre la possibilitat que Rússia pogués acabar controlant l’espai informatiu bielorús, no s’atreveix a donar un pronòstic: «No vull ni pensar-ho».

En la premsa escrita, diaris com ‘Komsomólskaia Pravda Belarus’ i ‘Naródnaia Volia’, que es fan ressò puntualment de les manifestacions opositores, no poden ser distribuïts per problemes en la impremta. «Com a justificació, diuen que existeix una avaria», diu Belojbostik.