CONVULSIÓ A L'EX REPÚBLICA SOVIÈTICA
Controlar l'espai mediàtic de Bielorússia, primer objectiu de la ingerència russa
Després de l'entrada de personal rus a la televisió estatal bielorussa, les informacions s'han tornat més agressives i propagandístiques
Diaris que escriuen sobre les protestes de l'oposició no han pogut ser distribuïts a causa de suposades avaries en la impremta
zentauroepp54649140 file photo people flash lights from their phones during an 200826181241 /
No són aquests ‘homes de verd’, soldats sense distintius ni insígnies, que van començar a patrullar els carrers de la península de Crimea el 2014 poc abans de ser annexionada per Rússia i que a la fi es va demostrar que pertanyien a les Forces Armades russes. Però la intromissió del Kremlin en la crisi de Bielorússia és un fet del qual a hores d’ara ningú dubta i que, d’acord amb el que s’ha vist fins ara, sembla tenir com a primer objectiu el control de l’espai informatiu en la petita ex república soviètica.
Es tracta, d’una banda, de substituir el personal local en els mitjans de comunicació públics per «especialistes» arribats des de Moscou, i de l’altra, de subministrar a l’audiència grans dosis de «propaganda agressiva», segons relaten des de Minsk els propis afectats pels acomiadaments i experts en comunicació. Paral·lelament, traves administratives als mitjans impresos independents, similars a les que hi ha en el poderós veí de l’est, han començat a aplicar-se.
Fins al mes de juny, Denis Dudinski presentava un magazín matinal a la televisió estatal anomenat ‘¡Bon dia, Bielorússia!’. La seva col·laboració amb el canal va acabar llavors, en ple període preelectoral, quan va difondre per Facebook un missatge de solidaritat amb uns ciutadans apallissats per la policia quan feien cua davant un comerç de Minsk on es venia la bandera blanc-i-vermella, la insígnia de l’oposició. L’endemà, el director del canal li va comunicar el seu acomiadament.
Des d’aleshores, s’ha acostat en algunes ocasions a la seu televisiva per recollir les seves coses i ha certificat al recinte la presència de furgonetes dotades de satèl·lits i del canal RT, que té com a emblema –per a més paral·lelisme, si és possible, amb el cas de Crimea– un quadrat verd amb les lletres en negre. A partir de l’entrada dels russos en el seu antic lloc de treball, Denis ha pogut constatar importants «canvis en la cobertura», canvis «que fins i tot el meu pare ha pogut notar». En primer lloc, una qüestió semàntica, referent al nom del país: «Nosaltres l’anomenem (en rus) ‘Respúblika Belarus’; ara s’utilitza ‘Belarrossiya’» utilitzat «habitualment» durant l’era soviètica, i que a la llengua de Lev Tolstoi vol dir «Rússia Blanca». A més, sosté que les informacions són «molt més agressives» i amb un marcat «to propagandístic».
Canvis constatats
Aquests canvis també han sigut constatats per Nadejda Belojbostik, del Club de Premsa de Bielorússia. «A la televisió estatal parlen constantment d’‘els nostres i els vostres’, de l’amenaça de guerra que plana sobre el país, que l’OTAN és a les fronteres del país, del mal a l’economia», explica. D’acord amb aquesta experta, Svetlana Tikhanóvskaia, la candidata rival del president Aleksandr Lukaixenko, «és demonitzada constantment», una cosa que es diferencia de la cobertura televisiva anterior a l’arribada dels cèlebres «especialistes russos», quan «simplement s’ignorava» la líder opositora.
Notícies relacionadesUn dels bastions informatius de l’oposició a Lukaixenko és el portal de notícies TUT.BY, el més popular de Bielorússia, que compta amb dos milions d’usuaris únics, una respectable xifra per a un país de només nou milions i mig d’habitants. Uliana Boboev, redactora de la rúbrica de Societat, descarta qualsevol tipus d’ingerència russa en la línia editorial del seu mitjà. No obstant, sí que s’inquieta davant possibles «talls en el subministrament d’internet», similar al que va passar els dies 9 i 10 d’agost, després de les eleccions presidencials, fet que va impedir que el seu mitjà pogués complir amb la seva cita amb els lectors. Quan se li pregunta sobre la possibilitat que Rússia pogués acabar controlant l’espai informatiu bielorús, no s’atreveix a donar un pronòstic: «No vull ni pensar-ho».
En la premsa escrita, diaris com ‘Komsomólskaia Pravda Belarus’ i ‘Naródnaia Volia’, que es fan ressò puntualment de les manifestacions opositores, no poden ser distribuïts per problemes en la impremta. «Com a justificació, diuen que existeix una avaria», diu Belojbostik.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
-
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- L’atac mesurat d’Israel sobre l’Iran conté l’escalada del conflicte
- Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport
- El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses
- ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants
- Podem i Sumar pugnen per aconseguir representació parlamentària