31 d’oct 2020

Anar al contingut

COP D'ESTAT

Els militars prenen el poder a Mali i prometen eleccions «en un termini raonable»

L'autoanomenat Comitè Nacional de Salvació Pública força la dimissió del president, tanca les fronteres i imposa un toc de queda nocturn

Agencias

Els militars prenen el poder a Mali i prometen eleccions «en un termini raonable»

ORTM TV

Incertesa a Mali després del cop d’Estat perpetrat dimarts a la tarda per un grup de militars que van detenir el president del país, Ibrahim Boubacar Keita, i el seu primer ministre, Boubou Cissé.

Els militars han presentat aquest dimecres un «Comitè Nacional de Salvació del Poble» i, en un discurs televisat a la cadena estatal ORTM1, han assegurat que tenen intenció de convocar eleccions «en un termini raonable». El portaveu d’aquest comitè, el tinent coronel Ismael Waghe, també ha anunciat el tancament de fronteres i la instauració d’un toc de queda nocturn «fins a nou avís».

En la seva al·locució, els militars han realitzat una crida «a la societat civil i les forces polítiques i socials» a unir-s’hi per «crear junts les condicions d’una transició política civil que condueixi a eleccions creïbles», però no han donat cap termini sobre la seva permanència en el poder. «Nosaltres, el Comitè Nacional per a la Salvació del Poble, hem decidit assumir la nostra responsabilitat davant el poble i la història per garantir la continuïtat de l’Estat i els serveis públics», ha afegit Waghe.

Així mateix, els colpistes han mirat de tranquil·litzar la comunitat internacional –que ha condemnat unànimement el cop– i han assegurat que l’Acord d’Alger segueix vigent, amb referència al tractat de pau del 2015 que va establir les bases de la reconciliació nacional, tot i que no ha servit per acabar amb la violència al país africà. Així mateix, han recalcat que continuen considerant com a «socis» les diferents forces internacionals desplegades, entre les quals la Minusma de l’ONU o l’operació Barkhane de França per a la restauració de la seguretat i l’estabilitat.

Discurs de dimissió

Ahir a la nit, el president sortint de Mali va presentar la seva dimissió i va anunciar la dissolució del Parlament i del Govern poc després d’haver sigut detingut pel grup de militars rebels. «Em sotmeto perquè no vull que es vessi sang per mantenir-me en el poder», va dir Keita en un missatge televisat.

El cop ha comptat amb un gran recolzament popular, a jutjar per les escenes festives observades als carrers de Bamako i els aplaudiments que la multitud dedicava als combois militars. A més, s’ha produït sense vessament de sang, ja que ràpidament el gruix de les forces armades es va posar del bàndol dels colpistes i no hi va haver enfrontaments, tret d’uns tirotejos aïllats a la base de Kati, on va començar l’aldarull.

L’actual crisi té lloc després de diverses setmanes convulses com a conseqüència del resultat de les eleccions parlamentàries celebrades al març i l’abril, el resultat de les quals va modificar el Tribunal Constitucional per beneficiar Keita, cosa que va derivar en una cascada de protestes. A la inestabilitat política se suma la greu inseguretat provocada per les accions de grups gihadistes –a Mali hi ha filials d’Al-Qaida Estat Islàmic– i la creixent violència de caràcter intracomunitari.

Ciutadans de Bamako victoregen un grup de soldats, aquest dimarts, després del cop d’Estat. / MALIK KONATE (AFP)

Un sector de l’oposició, aglutinat entorn de l’influent imam Mahmud Dicko, reclamava des del mes de juny passat la dimissió del president, a qui acusaven de la situació actual del país, castigat també per una dura crisi econòmica, a què s’ha sumat la pandèmia del coronavirus.

Malgrat ser el quart exportador mundial d’or, Mali és un dels països més pobres del món. Segons el Banc Mundial, la pobresa extrema afecta més del 40% de la seva població i l’esperança de vida se situa en els 59 anys.

Espanyols «fora de perill»

La ministra d’Afers Exteriors espanyola, Arancha González Laya, ha assegurat que els militars i civils espanyols que es troben a Mali «estan fora de perill». Tant ella mateixa com la titular de Defensa, Margarita Robles, estan en contacte amb els militars destacats en aquest país, així com els responsables d’oenagés espanyoles que treballen a la regió, i els han aconsellat «limitar els seus moviments».

En declaracions a RNE, González Laya ha destacat que tant Espanya com la UE estan centrant els seus esforços a resoldre la crisi i que es pugui «retornar el poder a mans civils al més aviat possible».

Reaccions de repulsa

Fins al moment, la reacció a la regió i en l’àmbit internacional ha sigut de rebuig del cop d’Estat. Així, la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (Cedeao) ja ha anunciat, hores abans que es conegués la postura dels colpistes, la suspensió de Mali, i ha exigit l’alliberament de Keita i de la resta de ministres detinguts.

A més de tancar les seves fronteres terrestres i àrees amb el país, ha demanat l’adopció «immediata de sancions contra els colpistes i els seus socis i col·laboradors», i ha acordat l’enviament d’una «delegació d’alt nivell per garantir el retorn immediat de l’ordre constitucional». La Cedeao ha estat mediant en la crisi política dels últims mesos.

També el G5 Sahel, l’aliança regional de la qual forma part Mali, amb Mauritània, Níger, el Txad i Burkina Faso, i que té com a principal comesa la lluita antiterrorista, ha condemnat el cop i ha defensat l’ordre constitucional al país, a més de reclamar l’alliberament de l’expresident i altres alts càrrecs detinguts.

Els mandataris dels altres quatre estats membres han instat els malians «a seguir la via del diàleg pacífic per resoldre els problemes interns actuals en l’interès del seu país així com en el de tota la subregió», i s’han mostrat disposats a ajudar-los per a una «solució pacífica d’aquesta crisi d’extrema gravetat».

Temes: Mali Àfrica