26 d’oct 2020

Anar al contingut

tensió a àfrica occidental

El president de Mali i part del seu govern, detingut per militars rebels

L'intent colpista ha sigut rebutjat per la comunitat internacional

El Periódico

Bamako (Mali), 18/08/2020.- Malians cheer as Mali military enter the streets of Bamako, Mali, 18 August 2020. Local reports indicate Mali military have seized Mali President Ibrahim Boubakar Keïta in what appears to be a coup attempt. (Golpe de Estado) EFE/EPA/MOUSSA KALAPO

Bamako (Mali), 18/08/2020.- Malians cheer as Mali military enter the streets of Bamako, Mali, 18 August 2020. Local reports indicate Mali military have seized Mali President Ibrahim Boubakar Keïta in what appears to be a coup attempt. (Golpe de Estado) EFE/EPA/MOUSSA KALAPO / MOUSSA KALAPO (EFE)

El president malià Ibrahim Boubacar Keita i el seu primer ministre, Boubou Cissé, van ser detinguts dimarts a la tarda per militars rebels que estan del costat dels manifestants que demanen des de fa mesos la sortida del cap d’Estat i del seu govern. El president i el primer ministre «van ser portats pels militars amotinats en vehicles blindats a Kati», on és el campament Sundiata Keita, a uns 15 quilòmetres de Bamako, on es va iniciar la rebel·lió al començar el dia, va dir Boubou Doucoure, director de comunicació del govern.

«Podem dir-los que el president i el primer ministre estan sota el nostre control. Els vam arrestar a casa seva» (a la residència del cap d’Estat a Bamako), havia dit abans a l’AFP un dels caps de la rebel·lió.

Militars aclamats pels manifestants

Els militars rebels van prendre el control del campament i els carrers adjacents, abans de dirigir-se en comboi cap al centre de la capital, segons un corresponsal de l’AFP. A Bamako van ser aclamats per manifestants congregats per reclamar la sortida del cap d’Estat als voltants de la plaça de la Independència, epicentre de les protestes que afecten Mali des de fa diversos mesos, abans de dirigir-se cap a la residència del president Keita, segons la mateixa font.

 

«Condemno enèrgicament l’arrest del president Ibrahim Boubacar Keita, [del] primer ministre (Boubou Cissé) i [de] altres membres del govern de Mali i demano que els alliberin immediatament», va dir el president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat,en el seu compte de Twitter.

Crida a «tota la comunitat internacional»

Mahamat ha rebutjat «qualsevol intent de canvi inconstitucional» al país i ha sol·licitat els amotinats que «deixin de recórrer a la violència i respectin les institucions republicanes». Així, ha fet una crida a la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), a Nacions Unides i a «tota la comunitat internacional» per unir esforços i «oposar-se a qualsevol ús de la força per posar fi a la crisi política a Mali».

 

Imatges transmeses a través de les xarxes socials mostren, a més, desenes de persones a l’interior d’una vila pertanyent a Karim Keita, fill del president, on s’haurien banyat a la piscina. A més, un grup de manifestants hauria atacat el bufet d’advocats per al qual treballa el ministre de Justícia.

Borrell condemna en nom de la UE l’intent colpista

L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ha condemnat l’intent colpista a Mali i ha rebutjat «qualsevol tipus de canvi inconstitucional». En un comunicat, Borrell ha especificat que «de cap manera això pot ser una resposta a la profunda crisi sociopolítica que fa mesos que fueteja Mali».

Després d’una sèrie de consultes, especialment amb la CEDEAO, l’UA i l’ONU, el bloc comunitari ha fet una crida al diàleg. Així, ha demanat «una resposta consensuada que respecti els principis constitucionals, el Dret Internacional i els Drets Humans com a única forma d’«evitar la desestabilització no només de Mali sinó de tota la regió». En aquest sentit, la UE ha traslladat tot el seu recolzament a la mediació posada en marxa per la CEDEAO. «S’estan realitzant contactes per comprendre millor la situació i decidir els pròxims passos que s’han de donar», ha assenyalat.

L’ONU segueix de «molt de prop» la situació

Per la seva part, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha expressat que segueix molt de prop la situació, ha exigit l’«alliberament immediat i sense condicions» de Keita i ha demanat a tots els malians que «preservin les institucions democràtiques del país», tal com ha indicat durant una roda de premsa el seu portaveu, Stephane Dujarric. «La missió de manteniment de la pau a Mali, la MINUSMA i, per descomptat, tots nosaltres aquí a la seu, inclòs el secretari general, estem seguint molt de prop la situació a Mali», ha recalcat. En aquest sentit, ha afirmat que, juntament amb la CEDEAO, l’UA, la Unió Europea i altres socis, Nacions Unides «continuarà acompanyant els malians en els seus esforços per consolidar la pau i la democràcia».

El president francès Emmanuel Macron «segueix la situació amb atenció i condemna la temptativa de rebel·lió en curs», es va anunciar a París. El cap de la diplomàcia francesa, Jean-Yves Le Drian, havia afirmat abans que condemnava «amb la fermesa més gran» aquest «amotinament».

Oferta de diàleg frustrada

Poc abans que l’arrestessin els militars, el primer ministre Boubou Cissé els va demanar en un comunicat fer «callar les armes», mostrant-se disposat a iniciar amb ells un «diàleg fratern per dissipar tots els malentesos». «Els canvis d’humor constatats tradueixen alguna frustració que pot tenir causes legítimes», va dir Cissé, sense donar més detalls sobre les raons de la fúria dels militars.

Mali s’enfronta a una greu crisi sociopolítica que preocupa a la comunitat internacional. Una coalició heterogènia d’opositors polítics, guies religiosos i membres de la societat civil incrementen les manifestacions per reclamar la sortida del president Keita, acusat de mala gestió. A això s’afegeix una difícil «situació social», segons la dirigent sindical Sidibé Dedeu Ousman.

Tres dies de disturbis sagnants

El Moviment del 5 juny - Reunió de forces patriòtiques de Mali (M5-RFP), que encapçala les protestes, va rebutjar dijous una entrevista amb Keita, posant com a condició prèvia el «final de la repressió» contra els seus militants.

El cap de setmana del 10 juliol, una manifestació convocada pel Moviment del 5 de juny va degenerar en tres dies de disturbis sagnants. Al mateix campament de Kati s’havien rebel·lat soldats el 21 de març del 2012 contra la ineptitud governamental per enfrontar-se a una ofensiva major dels rebels tuaregs i l’arribada de gihadistes provinents de països veïns. En aquella ocasió van fer fora el president Amadou Toumani Touré. 

Grups islamistes armats

El cop d’Estat va precipitar la caiguda del nord de Mali en mans de grups islamistes armats, que van ocupar la regió durant nou mesos abans de ser expulsats per una intervenció militar internacional llançada per França el gener del 2013 i que encara segueix en curs.

Temes: Mali