La treva de l'esquerra sanderista

La fractura que ha marcat els destins del Partit Demòcrata en els últims cinc anys, des que un quixotesc socialista de Vermont s’inventés del no-res el moviment de masses més gran a l’esquerra nord-americana en moltes dècades, es va tancar momentàniament dilluns amb el discurs de Bernie Sanders en la convenció del partit. Sense renunciar al camí llaurat pels seus ni donar per liquidat el seu moviment, el vell senador de 78 anys va oferir el seu suport sense matisos a Joe Biden per derrotar les forces de la «cobdícia, l’oligarquia i l’odi» al novembre. «Junts hem de construir una nació més equitativa, compassiva i inclusiva. I jo sé que Biden s’implicarà en aquesta lluita des del primer dia», va dir Sanders en una mostra de confiança cap al seu antic rival.

No va ser una capitulació, sinó més aviat una treva que ha anat forjant-se des que el socialista reconegués el passat 8 d’abril la seva derrota en les primàries demòcrates. Des d’aleshores els dos camps han treballat amb discreció per mirar d’acomodar algunes demandes de l’esquerra al’agenda del candidat. «La gent de Biden va ser molt intel·ligent durant el període de transició. Es van acostar a l’entorn de Bernie i Elisabeth Warren. Van obrir un diàleg a través de diverses taules de treball que ha acabat reflectit en el programa», diu Roger Hickey, codirector de Campaign For America’s Future, una organització pròxima a l’esquerra del partit. «Ningú ha aconseguit tot el que volia de Biden, però al final els progressistes odien Trump tant com la resta i la prioritat passa per acabar amb la seva presidència». 

Un programa treballat

Del programa s’han quedat fora les demandes més grandiloqüents de l’esquerra, com el Green New Deal,l’abolició d’ICE  (l’agència que s’encarrega d’expulsar els immigrants irregulars) o la sanitat pública universal. Però Biden ha fet seves altres propostes com el salari mínim de 15 dòlars, la transició cap a les energies renovables o l’increment del parc de vivenda assequible. No tothom està content, com demostra que fins a700 delegats de Sanders i Warren s’hagin compromès a votar en contra del programa del partit. Inclosos els congressistes Rashida Tlaib o Ro Khanna, però serà un vot simbòlic incapaç de prevenir que s’aprovi. 

«A l’hora de reflectir les preocupacions de l’esquerra, continua prevalent la moderació. Això significa que seguirem ancorats a l’statu quo dels últims anys i la gent continuarà patint», afirma la portaveu de Brand New Congress, Zeynab Day, una organització molt pròxima a Alexandria Ocasio-Cortez, per expressar el seu descontentament. Sanders no té cap intenció d’abandonar el seu escó de senador ni renunciar a un moviment que no deixa de créixer en el Congrés, però al maig va anunciar que no tornarà a liderar a l’esquerra d’aquí a quatre anys. No està clar qui recollirà el testimoni, tot i que Ocasio-Cortez té molts números per fer-ho. 

Tancar files

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

«La ultraesquerra no votarà per Biden, però és un grup petit», diu Hickey. La resta mirarà de tancar files amb l’esperança que es recompensi la seva cooperació en un eventual Govern demòcrata. «Hem de treballar molt per elegir-lo i després pressionar-lo perquè sigui millor que Obama i Clinton. Hem tingut molts polítics que sonaven a populisme, però van acabar sent una decepció», opina l’estrateg de l’esquerra del partit.

El populisme no té als Estats Units les mateixes connotacions pejoratives que a Europa i el punt de partida per ficar mà en aquesta potencial Administració Biden és molt millor que el que existia amb Hillary Clinton. Sanders s’avé amb el seu vell camarada del Senat, que ha definit reiteradament com «un home molt decent».