TRAGÈDIA AL LÍBAN

¿Per què l'explosió de Beirut semblava nuclear?

Després de la deflagració es va formar un núvol d'un intens color taronja i en forma de fong característic de les explosions nuclears

54355109 60

54355109 60 / ANWAR AMRO (AFP)

2
Es llegeix en minuts

L’explosió al port de Beirut, que deixa un balanç provisional de 100 morts i 4.000 ferits, va deixar un vistós núvol d’un intens color taronja i amb la forma de fong característica de les explosions nuclears. Això va sembrar dubtes sobre l’origen de la deflagració, que les autoritats del Líban atribueixen a les 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades a la zona sense mesures de seguretat.

¿Per què l’explosió de Beirut semblava nuclear? Mar Gómez, doctora en Físiques i responsable de l’àrea de meteorologia d’eltiempo.es  explica que «aquest tipus de núvol apareix quan l’explosió produeix un gas calent que s’eleva ràpidament. L’aire que hi ha per sobre esmorteeix aquest gas calent mentre intenta desplaçar-se cap amunt i és literalment empès cap avall formant aquesta forma tan distintiva de fong».

Aquest fenomen s’explica per la inestabilitat de Rayleigh-Taylor que descriu la interacció entre dos materials –fluids o gasos– quan un de baixa densitat n’empeny un altre d’alta densitat.

A aquest tipus de núvol format se’l coneix com a «núvol de Wilson», que apareix en explosions d’aire humit. Quan una arma nuclear o una gran quantitat d’explosius exploten en un entorn d’aire humit, l’ona de xoc generada dona lloc a una rarefacció. És a dir, una reducció de la densitat de l’aire que envolta l’explosió, però no del que la conté. Això porta a un refredament temporal de l’aire, que causa la condensació de part del vapor d’aigua contingut en ell.

Efectes del nitrat d’amoni en la salut

Segons les autoritats libaneses, l’explosió va ser provocada per la detonació de 2.750 tones de nitrat d’amoni. A nivell atmosfèric, aquest producte és molt volàtil. «En zones més altes de l’atmosfera, el nitrat d’amoni és una partícula o una gota, però un dia càlid i a prop del terra, el nitrat d’amoni es divideix en àcid nítric i amoníac, que es dipositen molt ràpidament a la superfície terrestre», detalla Mar Gómez.

«Si l’àcid nítric es diposita a la terra aporta nitrogen i és un fertilitzant per a les plantes, però també produeix acidificació i intensifica l’emissió d’òxid nitrós. Les plantes assedegades de nitrogen creixen molt ràpid, desbanquen altres espècies que creixen més lentes i produeixen una alteració en els ecosistemes», afegeix.

Notícies relacionades

Les explosions de nitrat d’amoni emmagatzemat són esdeveniments rars però han sigut recurrents i les seves conseqüències, catastròfiques. Tots ells comparteixen un tret essencial en comú: les explosions van ser el resultat d’un incendi incontrolable.

El nitrat d’amoni també té efectes nocius sobre la salut. «Quan s’inhala pot causar tos, mal de cap o mal de coll, així com irritació ocular o a la pell. Està demostrat que els llocs amb concentracions elevades d’aquestes partícules s’han associat estadísticament amb l’augment dels trastorns pulmonars i cardíacs», assenyala Gómez.