El Parlament acusa els governs de Londres de «mirar cap a un altre costat» davant la interferència constant de Putin

La Comissió d’Intel·ligència i Seguretat del Parlament de Westminster ha acusat aquest dimarts els serveis d’intel·ligència britànics de «mirar cap a un altre costat» davant la intromissió russa en assumptes del país i el Govern d’«infravalorar» el perill que això suposava. I ha denunciat que «la influència russa al Regne Unit és la nova normalitat».

Al seu informe de cinquanta pàgines, conclou que existeixen evidències «creïbles» que Moscou va intentar alterar el referèndum d’independència escocès del 2014, però que ni el Govern ni els serveis secrets es van preocupar d’investigar-ho. També explica que «va ser impossible» demostrar que Rússia va intentar interferir en la consulta del brexit del 2016.

Acusa els «successius governs» britànics de rebre «amb els braços oberts» els oligarques russos i els seus milions, proporcionant-los un mitjà per blanquejar els diners a Londres –qualifica Londres de «bugaderia» – i facilitant-los connexions en les esferes més altes, amb accés a empreses i figures polítiques. També adverteix que alguns membres de la Cambra dels Lords tenen vincles amb companyies estatals russes establertes, tot i que no facilita noms.

Notícies falses

L’informe explica que, a causa que el sistema electoral britànic és difícilment manipulable, aquesta interferència es va abordar a través de les xarxes socials i mitjançant la creació de notícies falses. Esmenta com a prova «la preponderància d’històries a favor del brexit i contra la Unió Europea» en mitjans estatals russos com Russia Today o Sputnik TV en el moment de celebrar-se el referèndum. I també la publicació de bots (programes informàtics que repeteixen una informació) i trolls (persones falses) a Twitter.

Stewart Hosie, diputat nacionalista escocès i membre de la comissió, ha explicat en la roda de premsa de presentació de l’informe que el març del 2018 es va demostrar la «vulnerabilitat del nostre país en mans de Putin». Es referia a l’enverinament en territori britànic de l’exagent rus Serguei Skripal. Aleshores Rússia va negar qualsevol implicació, però el cas va desembocar en una onada d’expulsions creuades de diplomàtics entre Londres i els seus aliats i Moscou. «Els polítics no van voler saber el que passava i van evitar buscar proves», ha afegit Hosie.

La investigació de la comissió buscava respondre a la inquietud generada per la preusmpta interferència russa en les eleccions nord-americanes del 2016 i l’impacte de les campanyes de desinformació provinents de Rússia. La llavors primera ministra, Theresa May, va acusar Rússia de propagar «històries falses per sembrar la discòrdia a Occident i soscavar les nostres institucions».

Principal objectiu

Notícies relacionades

Rússia s'indigna davant les acusacions de piratejar investigacions contra la Covid-19

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’informe diu que sembla que Rússia considera que el Regne Unit és un dels seus principals objectius d’intel·ligència. Creu que l’actual llei de secrets oficials no és suficient i exigeix una nova legislació per oferir als serveis d’intel·ligència les eines que necessiten per enfrontar-se a «aquest adversari molt capaç» i per tallar el «finançament il·lícit de l’elit russa».

La comissió va iniciar la investigació el novembre del 2017. Les conclusions van ser entregades a Boris Johnnson el mes d’octubre passat, però aquest no va voler publicar-les en aquell moment perquè no interferís en les eleccions del 12 de desembre, en què va arrasar. La comissió ha criticat aquesta decisió i també que els serveis secrets no volguessin col·laborar en la investigació. Es van limitar a remetre’ls sis línies. Des de Moscou, s’ha menystingut l’informe. El Ministeri d’Exteriors rus l’ha qualificat de «russofòbia».