25 d’oct 2020

Anar al contingut

El front del sud es prepara per donar la batalla pel fons de recuperació

Sánchez, Costa i Conte multipliquen els contactes a 10 dies de la cimera de líders europeus a Brussel·les

Angela Merkel es reuneix aquest dimecres a Brussel·les amb els presidents de les institucions europees

Silvia Martinez

El front del sud es prepara per donar la batalla pel fons de recuperació

Roberto Monaldo LaPresse via ZUM

Que la recessió desencadenada per l’aturada econòmica arran de la irrupció de la Covid-19 s’acarnissarà especialment amb els països del sud no és nou. Les previsions econòmiques de primavera ja apuntaven fa dos mesos a un daltabaix brutal de l’activitat, però el cop, segons les últimes dades de Brussel·les, serà encara més gran. Itàlia es contraurà un 11,2%, Espanya un 10,6%, Portugal un 9,8%, i Grècia un 9%. Xifres que nodreixen d’arguments i raons aquests països, i que es coneixen en el moment just, a menys de 10 dies de la negociació clau del nou marc financer plurianual de la UE i del pla de recuperació de 750.000 milions que continuen dividint els països ‘frugals’ del nord amb els del sud.

«Tot i que tots hem rebut el mateix cop, ha impactat de forma diferent en els estats membres. El risc d’una creixent divergència era al darrere de la proposta del pla de recuperació i aquest risc sembla que s’està materialitzant. Per això és tan important arribar a un acord ràpid», ha recordat aquest dimarts el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, en clara sintonia amb el sud, que ha començat la setmana totalment alineat: volen un acord urgentment, abans que acabi el mes de juliol, basat en la proposta de la Comissió Europea, i sense condicions addicionals

La negociació més difícil

És el missatge que han llançat des de Madrid, Lisboa, Roma i Atenes els seus màxims representants en els últims dies. En solitari o conjuntament després de reunions bilaterals i trobades que han multiplicat per oferir un front comú en la que sens dubte és la negociació més difícil a què s’enfronten cada set anys els governs europeus i que s’ha complicat encara més, per la profunda recessió provocada per la pandèmia i la pèrdua d’un dels contribuents nets com és el Regne Unit.

«No crec que sigui necessària cap condicionalitat estricta addicional. [Seria] política inacceptable», advertia diumenge passat el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, en una entrevista al ‘Financial Times’, sobre la condicionalitat que reclamen els països ‘frugals’ del nord –Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria– per garantir que cada euro que gasten es dedica a reformes. «Aquest no és moment de fixar línies vermelles sinó d’obrir camins verds per aconseguir un acord entre tots», responia aquest dilluns el seu col·lega portuguès, António Costa, reivindicant la «intel·ligent proposta de la Comissió Europea» com a base perquè «no proposa ni un xec en blanc ni una nova troica».

Múltiples contactes

«Sé que serà difícil però hem d’arribar a un acord», afegia el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després de reunir-se amb Costa dilluns a Lisboa. Ahir va ser el primer ministre, Giuseppe Conte, qui es va desplaçar a la capital portuguesa i avui ho farà a Madrid. Sánchez també té previst trobar-se amb Angela Merkel i l’holandès Mark Rutte en algun moment abans de la cimera.

Aquests moviments tàctics es produeixen en vigílies de la minicimera d’aquest dimecres a Brussel·les entre la cancellera alemanya, Angela Merkel –el país de la qual ostenta la presidència rotatòria de la UE aquest semestre– i els tres presidents de les institucions europees per estudiar la zona d’aterratge d’un possible acord: David Sassoli (Parlament Europeu), Ursula von der Leyen (Comissió Europea) i Charles Michel (Consell Europeu), encarregat de presentar abans de finals de setmana la proposta de compromís. Una oferta que arribarà acompanyada de concessions per intentar rebaixar l’oposició dels ‘frugals’ i evitar un nou fracàs en la cimera de la setmana que ve, la primera cita física dels 27 líders de la UE en tres mesos.

La intenció de Michel és rebaixar l’import global del pressupost –amb la consegüent reducció en les contribucions nacionals–, mantenir els xecs compensatoris que reben els ‘frugals’ a més d’Alemanya per compensar la seva elevada contribució, modificar els criteris de repartiment del fons de reconstrucció i introduir una condicionalitat més estricta, de manera que les capitals tinguin un paper més gran en l’avaluació dels plans de reforma nacionals que tots els països que vulguin accedir als fons de recuperació han de presentar. «Creiem que l’acord és possible, però els estats membres encara estan lluny», asseguren fonts diplomàtiques europees.