La dreta guanya les eleccions a Croàcia, però haurà de buscar socis per governar

Els conservadors croats del HDZ encapçalats pel primer ministre, Andrej Plenkovic, van aconseguir aquest diumenge la victòria en les eleccions legislatives, però es tracta d’un resultat ajustat que els obliga a buscar un soci per formar govern amb el qual gestionar la pandèmia i una caiguda històrica –d’un 10%– de l’economia.

La votació, que va tenir lloc a l’ombra d’un repunt dels casos de coronavirus, s’anunciava molt disputada, però no obstant el conservador HDZ va aconseguir convèncer els electors de mantenir-se fidels a una agrupació que domina la vida política des de la independència, el 1991.

Així, els conservadors van aconseguir un avantatge respecte als seus principals rivals de la coalició de centreesquerra Restart liderada pels socialdemòcrates (SDP) de Davor Bernardic. El HDZ va obtenir 66 escons en l’assemblea de 151 membres, seguit de la coalició de centreesquerra, amb 41 parlamentaris, segons els resultats oficials.

En tercer lloc, amb 16 escons, es trobava el nou partit Moviment Patriòtic, liderat per Miroslav Skoro, un cantant popular que va fer una crida a la línia dura de la dreta amb retòrica nacionalista.

«La nostra victòria no només és grandiosa, sinó també vinculant», va dir Plenkovic als seus seguidors. «Vam tenir un mandat difícil, ple de desafiaments, però els desafiaments que tenim al davant són encara més grans».

Inici de les converses

Davant el resultat electoral, sense una majoria absoluta, els principals dirigents del HDZ ja han iniciat aquesta matinada converses amb vuit legisladors representants de les minories ètniques.

El ministre de medi ambient, Tomislav Coric, va dir que esperava que el partit de govern definís els associats de la coalició en els pròxims dies.

Hi ha «opcions polítiques pròximes a nosaltres des del punt de vista ideològic i programàtic», va dir la televisió local.

Evitar un canvi brusc

Plenkovic, de 50 anys, exdiplomàtic versat en assumptes europeus, va apostar en la campanya perquè la difícil situació que s’acosta incités els electors a evitar un brusc canvi de rumb.

«És necessari fer eleccions serioses i no la política per als polítics», va dir el primer ministre en la recta final de la campanya, per afegir que «Croàcia no necessita experiments com amb Bernardic i Skoro».

El partit al poder també va posar èmfasi en el seu control relatiu de la crisi sanitària. Aquest país dels Balcans, membre de la Unió Europea, té al voltant de 110 morts i 3.000 casos de contagi per a un total de 4,2 milions d’habitants.

Però des de fa dues setmanes, després de balanços baixos o gairebé nuls, van començar a registrar-se algunes desenes de casos diaris, com durant el pic inicial.

Temor de la tardor

Bernardic, de 40 anys, acusa el govern d’haver posat Croàcia «en perill», al decidir tirar endavant les eleccions durant la pandèmia.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Però Plenkovic va defensar aquesta decisió, després de dipositar el seu vot. Era millor mantenir les eleccions «al més aviat possible», ja que els experts preveuen que la situació sanitària podria ser «més perillosa a la tardor».

L’oposició també va aprofitar l’ocasió d’una sèrie d’escàndols que implicaven el HDZ per denunciar «la via de la corrupció». «Nosaltres proposem canvis clars per a un nou inici de Croàcia», va declarar el socialdemòcrata al votar.