Tensió als EUA

Trump cada vegada més aïllat i contra tots per la seva actitud bel·licosa

L'exsecretari de Defensa acusa el president de violar la Constitució i fomentar la divisió social

Els grans referents del país han fet pinya en el seu recolzament a les manifestacions i les condemnes del racisme,

zentauroepp53645625 a protester and a police officer stare at one another on the200604183207

zentauroepp53645625 a protester and a police officer stare at one another on the200604183207 / Gerald Herbert

2
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Líders religiososexpresidentsgenerals de l’Exèrcit, alcaldes, governadors... Mai va ser tan evident la solitud del president Donald Trump, àmpliament criticat per l’actitud bel·licosa amb la qual està afrontant les protestes contra la brutalitat policial i el racisme institucional que contamina la vida dels Estats Units.

La militarització instigada per la Casa Blanca, el seu menyspreu pels drets constitucionals i l’absència d’una estratègia per reconduir la ràbia que recorre el país han desencadenat una al·luvió de condemnes de càrrecs amb un enorme pes institucional que rarament s’immisceixen en els assumptes del president. Tampoc li han servit per frenar les marxes multitudinàries, que han entrat en la seva desena jornada. 

El país es prepara per recordar a partir d’aquest dijous George Floyd, l’afroamericà salvatgement assassinat per un policia blanc a Minneapolis, convertit ja en un màrtir dels drets civils. Un funeral i diversos memorials en tres estats glossaran la seva figura. No s’espera que hi assisteixi el president, tot un reflex de la seva ruptura amb el paper tradicional que van exercir els seus predecessors.

Trepitjar el dret

«Trump és el primer president des que soc viu que no mira d’unir el poble nord-americà, ni tan sols ho fa veure», va escriure dimecres l’exsecretari de Defensa, James Mattis, en una impugnació demolidora del seu antic cap. «Estem assistint a les conseqüències de tres anys de lideratge immadur». 

Mattis va ser el primer cap del Pentàgon de Trump, un càrrec del qual va dimitir a principis del 2019 en protesta per la decisió del president de retirar les tropes de Síria. Fins ara s’havia resistit en gran manera a criticar-lo, però dimecres el va acusar d’abusar del seu poder al trepitjar el dret constitucional a l’assemblea pacífica, un episodi que va quedar patent quan Trump i el seu fiscal general van ordenar gasar els manifestants a Washington perquè el republicà pogués fer-se una foto davant l’església de Sant Joan. «Hem de rebutjar i obligar a retre comptes a aquells que es burlen de la nostra Constitució», va afegir Mattis, abans que Trump l’anomenés a Twitter el «general més sobrevalorat de la història» i mentís sobre les circumstàncies de la seva dimissió. 

Entre l’espasa i la paret

Notícies relacionades

Uns dies abans, l’expresident George Bush, havia dit que «aquells que silencien aquestes veus no entenen el significat d’Amèrica». Els ànims en l’Exèrcit estan molt enrarits.  Trump ha posat els militars, sempre reticents a immiscir-se en els assumptes interns, contra l’espasa i la paret. Aquesta setmana el successor de Mattis, Mark Esper, va rebutjar de ple les seves intencions de desplegar als uniformats per sufocar les protestes quan els soldats que estaven ja preparats a la capital per prendre els carrers. Però Esper també ha sigut àmpliament criticat per les seves invocacions per «dominar l’espai de batalla» o per «actuar com un gos falder» de Trump a l’acompanyar-lo en la seva processó fins a l’església, les paraules que va utilitzar la senadora i veterana de l’Exèrcit, Tammy Duckworth.

Els grans referents del país han fet pinya en el seu recolzament a les manifestacions i les condemnes del racisme, mirant en alguns casos de contrarestar la paràlisi i el buit de lideratge que emana de la Casa Blanca. Barack Obama va dir dimecres que aquestes protestes són molts més representatives de la societat nord-americana que el moviment dels drets civils i va instar a aprofitar el moment per transformar el país. «Aquesta és una increïble oportunitat perquè la gent desperti», va afirmar l’expresident.