El cop fallit contra Maduro, una paròdia de 'Rambo'

A Jordan Goudreau se li ha acudit dir que es va inspirar en Alexandre el Gran i en la seva gesta militar més mítica, la batalla de Gaugamela, en què l’hel·lè va acabar amb l’imperi persa, per organitzar l’operació Gedeó amb què aquest canadenc exboina verda de l’Exèrcit dels Estats Units reconvertit en empresari de seguretat privada i mercenari, pretenia «capturar, detenir o treure Nicolás Maduro» del poder a Veneçuela i instal·lar-hi Juan Guaidó, el líder opositor que els Estats Units i 50 països més reconeixen com el «president legítim». L’intent, no obstant, ha sigut un estrepitós fracàs, semblant a una paròdia surrealista i de sèrie B de ‘Rambo’.

Han mort vuit dels participants en la missió, llançada amb incursions des de Colòmbia. Caracas en dos dies va aconseguir almenys 14 arrestats, incloent-hi dos nord-americans que van ser companys de Goudreau en les forces especials i portaven carnets de la seva empresa, Silvercorp USA. Una investigació federal fa els primers passos als Estats Units i els demòcrates en el Congrés demanen explicacions al Departament d’Estat, des d’on el secretari Mike Pompeo aquesta setmana ha negat «implicació directa del Govern dels EUA» en aquesta versió absurda de Badia de Cochinos.

«Si hi haguéssim estat implicats hauria sortit diferent», va dir a tall d’explicació el cap de la diplomàcia de Donald Trump, que també ha netejat la imatge del seu Govern. «No tenim res a veure amb això», va dir el president aquest divendres. «Si alguna vegada féssim alguna cosa a Veneçuela no seria així, seria lleugerament diferent, es diria una invasió».

Concatenació de daltabaixos

Hi ha tota una concatenació de despropòsits. Divendres, dos dies abans que es llancés la fracassada operació amfíbia, l’agència Associated Press publicava un detallat article sobre el pla i les seves misèries. Aquestes incloïen un desgavellat i malnodrit exèrcit d’exsoldats veneçolans (entre 150 i 300, segons diferents versions) que havien desertat i fugit a Colòmbia. Estaven organitzats per l’exgeneral chavista Clíver Alcalá (que també va desertar de Maduro i ara està empresonat als EUA i imputat per narcotràfic). Havien d’anar equipats i ser entrenats per Goudreau, però entrenaven amb pals d’escombra i depenien de les donacions d’altres exiliats, no tenien aigua potable ni menjar suficient, fins al punt que van haver de desfer-se dels famèlics cinc pastors belgues que tenien per detectar explosius. El 23 de març la policia colombiana es va apoderar d’un carregament d’armes i equip tàctic destinat a l’«exèrcit rebel».

Diumenge, quan es va posar en marxa el pla de fer entrar uns 60 homes a Veneçuela, i ja amb morts i detinguts en aigües veneçolanes, Goudreau l’airejava a les xarxes socials. Posats a sumar fiascos en una operació que Caracas assegura, amb credibilitat, que tenia infiltrada des de fa temps, una de les imatges de l’armament confiscat el cap de setmana inclou un rifle d’aire comprimit de balins.

Implicacions serioses

Els fets, no obstant, tenen implicacions serioses. En diverses entrevistes Goudreau ha assegurat que tenia un acord amb Guaidó i ha facilitat un document amb la suposada firma del líder opositor i una gravació en la qual, segons ‘The Washington Post’, se sent que Guaidó diu: «Estem fent el correcte pel país. Estic a punt de firmar».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Tot i que Guaidó ha negat la seva implicació, J. J. Rendón, l’assessor polític exiliat a Miami a qui va posar al capdavant d’un «comitè estratègic» embolicat en secret l’agost del 2019, ha confirmat en diverses entrevistes que hi va haver un acord «exploratori» amb Goudreau el 16 d’octubre. Guaidó «deia que totes les opcions eren sobre la taula i també sota, i estàvem complint aquest propòsit», ha declarat Rendón al ‘Post’, que tot i que assegura que Guaidó no va firmar l’acord, sí que ha reconegut que ell personalment va pagar 50.000 dòlars a Goudreau per a «despeses».

L’estrateg ha explicat també que l’acord depenia que el fundador de Silvercorp aconseguís el promès autofinançament per a la missió i altres condicions i que es va abandonar poc després, perquè cada vegada se’ls feia més evident que el pla era insuficient, no hi havia rastre dels 800 combatents que es prometien ni fons per a la missió, per la qual s’acabarien pagant 212,9 milions de dòlars si tenia èxit.