El coronavirus dispara la taxa d'atur als EUA a un rècord del 14,7%

Mai des de la Gran Depressió, quan l’atur als Estats Units s’estima que va assolir el 25%, el mercat laboral del país s’havia precipitat per l’abisme  com amb el coronavirus. Les últimes dades de l’atur mensual corresponents a l’abril, quan es van destruir 20,5 milions de llocs de treball, situen la taxa d’atur en el 14.7%, un rècord des que hi ha registres. I aquests números ni tan sols reflecteixen del tot la crua realitat, ja que sis milions més de nord-americans han deixat de buscar feina i milions més estan vivint amb hores o salaris retallats.

L’estadística mensual facilitada aquest divendres pel Departament d’Ocupació arriba un dia després que les dades setmanals elevessin fins als 33 milions els llocs de treball perduts en set setmanes. Però amb els seus detalls fa el retrat més demolidor fins a la data de la severitat i profunditat d’aquesta crisi.

Minories i febles, els més colpejats

De cop el virus ha desarticulat els avenços que havia fet en l’última dècada l’economia nord-americana, que al febrer registrava un índex d’atur del 3,5%. I el daltabaix ha colpejat especialment els grups per als quals més havia millorat la situació laboral: els hispans i els negres. Per als primers, que van arribar a tenir un 6% d’atur, ara la taxa és del 18,9% i per als segons, ha passat del 6,7% al 16,7%. També les dones pateixen l’atur tres punts més que els homes.

Tots els sectors de l’economia es veuen afectats. Educació i sanitat, per exemple, han vist desaparèixer 2,5 milions de llocs de treball i la manufactura, 1,3 milions. Però l’impacte més dur es nota en els camps de restauració i hospitalitat, on a l’abril es van evaporar 7,7 milions de llocs de treball, i en el de comerç minorista, que n’ha perdut 2,1 milions.

Aquests dos últims són precisament sectors marcats per salaris modestos, cosa que redobla el cop. «Comunitats de minories i d’ingressos baixos i moderats deien que tenien el millor mercat laboral que han vist en les seves vides i és francament descoratjador veure això amenaçat ara», deia ja en la seva última roda de premsa el president de la Reserva Federal, Jerome Powell.

Trump, optimista

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’horitzó és gris per a molts economistes i experts, que veuen improbable una recuperació ràpida en forma de V i anticipen mesos, i fins i tot anys, perquè el mercat laboral torni a la normalitat. Des de la Casa Blanca i des de la campanya de Trump, que amb la crisi de l’economia ha perdut un dels eixos amb què buscava la reelecció, el missatge és diferent. En una entrevista telefònica amb FoxNews, el president Donald Trump ha mostrat poca sorpresa davant de les xifres històriques d’atur que ha atribuït al tancament «artificial» en l’economia per provar de frenar la propagació del virus i ha aventurat que «aquests treballs tornaran i ho faran molt aviat». «L’any que ve tindrem un any fenomenal», ha dit.

El missatge de la seva campanya, mentrestant, assegura que el president «va construir una economia de força històrica i ho farà una segona vegada». «Està decidit a reobrir l’economia», resa en el comunicat. El que no esmenta és el recel que aquesta determinació per la desescalada i les presses provoquen en experts mèdics.