Itàlia regularitzarà 200.000 migrants per cobrir la demanda agrícola

Uns 200.000 migrants podran agrair al coronavirus que es regularitzi la seva situació a Itàlia, la xifra més àmplia que realitza el país des del 2009. Seran els beneficiaris de la mà d’obra necessària per no deixar l’agricultura  per terra i haver d’importar la major part de fruites i verdures d’Espanya, Grècia i els països europeus de l’Est. El tancament per la pandèmia ha tornat des de fa dos mesos als seus països a romanesos, búlgars, polonesos i ucraïnesos que cada any arribaven per a contractes de temporada i que no poden tornar pel tancament de les fronteres.

«Amb el tancament dels mercats de barri, s’afavoreix la gran distribució i les especulacions», lamenta Antonio Tesini, d’una cooperativa de maduixes propera a Verona, d’on, amb les seves 200 empreses, surt el 45% de la producció italiana. Les maduixes s’estan podrint als hivernacles, perquè no hi havia ningú per cultivar-les, i si no arriba aviat un exèrcit d’emergència, els espàrrecs, cireres i les fruites i verdures de la temporada d’estiu no podran ser cuidades ni recollides quan siguin madures. Hauran de ser regularitzats «es vulgui o no», ha dit Tito Boeri, expresident de la Seguretat Social italiana (Inps).

Un any prorrogable

Notícies relacionades

A la platja... en casetes de metacrilat

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Per aquesta raó, Teresa Bellanova, ministra d’Agricultura, ja ha preparat una llei expressa, compartida per tot el Govern, per regularitzar temporalment per un any prorrogable 200.000 migrants perquè puguin treballar com a jornalers. Són una part dels prop de 610.000 immigrants clandestins que hi ha al país, d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística (ISTAT). A Coldretti, associació nacional de treballadors per compte propi –que compta amb un milió i mig de socis– han rebut 3.500 sol·licituds per trobar una feina en el sector agrícola. Els candidats són llicenciats, enginyers, electricistes...

La regularització surt al pas d’un altre aspecte no menys important: la impossibilitat de controlar tota la població durant les etapes de desconfinament si unes 610.000 persones continuen incontrolades i amuntegades en veritables ciutats de barraques sorgides en diverses zones del sud. «Si ja no ets invisible o un fantasma, sabré qui ets i on ets, per la qual cosa podré garantir-te una assistència sanitària», raonen al ministeri d’Agricultura. «És inútil que es creïn zones vermelles si després existeixen assentaments, potencials focus de contagis», repeteixen els analistes.