Dominic Raab: el pes ploma substitut temporal de Boris Johnson

Dominic Raab té la reputació de «dur». Algú tens, que considera les feministes «repulsives fanàtiques». De cos ample i mandíbula quadrada, el judoka i boxejador aficionat que va ser en la seva joventut encaixaria en una pel·lícula de l’hampa en blanc i negre. Un paper sense diàleg, perquè les seves frases mecàniques li han valgut la comparació amb un androide. La comunicació no és el seu punt fort. Falta d’empatia o cinisme, Raab ha defensat que no pateixen pobresa, sinó «manca de liquiditat» els qui recorren als bancs d’aliments. 

El substitut temporal de Boris Johnson, amb poders mal definits i limitats, no té experiència i fins fa tres anys ni tan sols estava en el Gabinet. Advocat de formació, Raab, de 46 anys, ha fet carrera política apostant per l’‘ultra brexit’. L’antieuropeisme ferotge li va obrir camí al Partit Conservador. Diputat des del 2010, va posar tota la carn a la graella durant la campanya del referèndum el 2016 per deixar Europa. Dos anys més tard, Theresa May el va nomenar ministre per al ‘brexit’, lloc a què va renunciar quatre mesos després al·legant problemes de «consciència».  Va fer la traveta com va poder a la primera ministra des del grup de diputats ultraconservadors de Jacob Rees-Mogg.

Candidat líder

Quan May va caure, es va postular com a candidat a líder dels conservadors. Ambició no li faltava, però vots, sí. No va passar les primeres eliminatòries. Al veure’s desbancat, va donar immediatament el seu recolzament a Johnson. Aquest no només el va posar al capdavant del ministeri d’Exteriors. Davant de la sorpresa i el recel dels seus col·legues més foguejats, el va designar primer ministre d’Estat. Això el va convertir formalment en el número dos i en substitut del primer ministre en cas de necessitat. Una cosa que ara ha ocorregut. Raab és on volia en el pitjor moment i les pitjors circumstàncies.