El virus entre reixes: la bomba de rellotgeria de les presons dels EUA

Paul Wright complia condemna per assassinat a mà armada el 1997 quan un terratrèmol de 5.3 graus va sacsejar l’estat de Washington en el qual estava tancat. La tremolor va provocar l’estampida dels empleats de la presó, que van córrer a casa seva i van abandonar els interns a la seva sort. «La pregunta ara és quant temps passarà fins que els guardes comencin a absentar-se de la feina», assegura Wright en una entrevista telefònica. «Estan mal pagats i molt exposats al virus, de manera que és probable que alguns concloguin que no val la pena jugar-se-la». Aquesta inquietud plana com una amenaça latent sobre el sistema penitenciari, a mesura que el coronavirus comença a fer estralls a les 7.000 presons dels Estats Units, el país amb més presos del món, uns 2,2 milions de persones.

Estant encara entre reixes, Wright va començar a publicar ‘Prison Legal News’, una revista mensual on informa sobre la situació a les presons i advoca pels drets de la població carcerària. «A l’últim segle les presons han sigut un dels principals focus de totes les epidèmies letals que han fuetejat el país, des de la sida fins al xarampió. Res indica que aquesta vegada hagi de ser diferent», assegura. La situació comença a ser desesperada en molts penals i centres de detenció d’immigrants. Els contagis es compten per milers, tant entre els reclusos com entre els guardes a càrrec de la seva supervisió.

Falta de material

La presó del comtat de Cook, a Chicago, s’ha convertit en el focus d’infecció més gran del país, segons una anàlisi del ‘New York Times’, amb més de 350 positius. A Califòrnia els contagis entre els guardes s’han triplicat en una setmana i s’han multiplicat per set entre els presos. A la ciutat de Nova York, la incidència de positius en els seus penals és set vegades superior a la que hi ha fora dels seus murs. «Estem experimentant nivells significatius d’infecció en algunes de les nostres instal·lacions», va dir fa uns dies el fiscal general de l’Estat, William Barr, a càrrec del sistema federal de presons, on hi ha uns 150.000 interns.

Les presons són rateres inigualables per al virus. Molts dels presos estan reclosos en dormitoris amb desenes de llits o cel·les compartides on és pràcticament impossible mantenir la distància de seguretat. L’ús de gels desinfectants està en gran manera prohibit. La falta de guants o mascaretes és la norma. Abunda la població gran i amb malalties preexistents. I cada setmana entren i surten de les presons uns 400.000 reclusos, segons un estudi del ‘The Marshall Project’.

Davant de la ràpida explosió de casos i el nombre creixent de morts proliferen les mesures excepcionals. S’han suspès les visites de familiars, s’han cancel·lat els programes de formació i en el sistema federal s’ha confinat els presos a les seves cel·les durant dues setmanes. «El meu pare se sent com si estigués en un camp d’extermini nazi. Bàsicament els han tancat a tots al mateix dormitori i només en treuen els que tenen la febre alta», va dir al ‘LA Times’ la filla d’un reclús tancat a Califòrnia.  

Fugida de recluses

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

De moment no s’han produït motins com els vistos a Itàlia, Colòmbia o Tailàndia. Però el pànic està arrelant amb rapidesa. En una presó de dones de Dakota del Sud es van escapar diverses recluses després que una donés positiu de Covid-19. A Washington, almenys 200 presos van amenaçar d’incendiar el penal i prendre els guardes com a ostatges després d’assabentar-se que sis reclusos havien donat positiu. Una cosa semblant està passant als centres de detenció d’immigrants, on s’esperen gairebé 40.000 refugiats i sol·licitants d’asil. En almenys tres d’aquests centres s’han iniciat vagues de fam, i en dos més els guardes van haver de fer servir gasos lacrimògens per sufocar conats de rebel·lió.

Tant el Govern federal com alguns estats han optat per alliberar milers de presos sense delictes de sang, en precari estat de salut o tancats per violacions tècniques del tercer grau. Califòrnia se n’endú la palma amb uns 3.500. Però les organitzacions de drets humans i alguns legisladors consideren que les mesures són insuficients. L’activista Piper Kerman, autora d’‘Orange is the New Black’, va demanar recentment l’alliberament dels més de 500.000 reclusos que encara no han sigut jutjats i viuen tancats pel simple fet de ser massa pobres per pagar la fiança. «Les nostres presons es convertiran aviat en supervectors incontrolables de la pandèmia, que es propagarà més enllà dels seus murs i filats», va escriure a ‘The Washington Post’.