L'Equador: la mort es guarda en taüts de cartró

La mort nega la ciutat portuària de Guayaquil, el centre de la pandèmia a l’Equador, i cal tancar-la en taüts de cartró a falta dels recipients funeraris tradicionals. La Força de Tasques designada pel Govern realitza 100 sepelis cada dia, tot i que no sap del cert quantes persones han mort a causa de la Covid-19.  Les xifres oficials parlen de 220 víctimes fatals i 3.995 infeccions, però sobre aquests números s’ha estès una pàtina de dubte.

L’onada de defuncions posa les famílies, esquinçades per les pèrdues, al capdavant d’una tasca d’èxit improbable: l’obtenció de fèretres. No n’hi ha. La Federació de Funeràries de Guayaquil va reconèixer que en el mercat negre s’ha arribat a pagar 800 dòlars pel que cosa fins fa poques setmanes costava la meitat. Enmig de l’escassetat i l’especulació, l’Associació de Cartonaires de l’Equador va donar al Govern 3.000 taüts d’aquest material corrugat que s’entregaran de manera gratuïta als parents. «El cartró és més digne que enterrar-los en bosses o sense res», va dir Jorge Wated, el responsable de la Força de Tasques. Fora d’això, va reconèixer el funcionari, l’Estat, aclaparat per l’ajustament econòmic «no té recursos» per adquirir taüts de fusta. L’empresa Colineal, de la ciutat del sud de Cuenca, va informar que tindrà a punt la primera producció de 400 unitats fabricades amb pi tot just per al divendres 17 d’abril. El 70% d’aquesta producció, va informar, anirà a Guayaquil. Però aquesta data encara és llunyana. La pasta de paper és, mentrestant, l’única solució possible.

Per la seva banda, el Municipi de Guayaquil ha entregat 1.000 fèretres de cartró més als cementiris de la ciutat. La seva alcaldessa, Cynthia Viteri, va anunciar alhora la construcció de quatre cementiris per afrontar les inusuals circumstàncies. Els cementiris, es va informar, tindran capacitat per a 12.000 tombes.

Les autoritats sanitàries ja reconeixen que en els pròxims tres mesos moriran pel virus unes 3.500 persones, majoritàriament a la província de Guayas i la seva capital, Guayaquil. El ministre de Salut, Juan Carlos Zeballos, ha admès que les estructures sanitàries estan completament desbordades. El sector privat ha donat a les autoritats 20 clíniques mòbils per acudir a les zones més castigades de Guayas. La por del contagi s’estén entre els més vulnerables de cap a cap del país. La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie) va demanar al president Lenin Moreno que impulsi un programa de «proves ràpides» de diagnòstic del Covid-19 a les comunitats rurals del país, les més vulnerables davant de la pandèmia. «Aquests exàmens no poden ser només per als sectors privilegiats».

LABERINT BUROCRÀTIC

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Afrontar la mort d’un ésser estimat no només és un enorme desafiament emocional, sinó també burocràtic. Segons ‘El Universo’, els ciutadans de Guayaquil viuen «un doble malson» en el seu intent d’agilitar el tràmit d’inhumació. Hi ha famílies que han esperat 10 dies per a l’enterrament. La família del difunt Jorge Banda va tenir una mica més de sort: la demora perquè el seu cos fos sepultat va ser de quatre dies. «Vam pagar per un fèretre, però al final ens van dir que no n’hi havia. Després el van posar a la volta sense cap cofre mortuori», va dir el seu gendre al diari ‘El Comercio’. Aquesta situació s’ha repetit almenys 50 vegades.

Guayaquil ha patit nombrosos talls d’energia que han accentuat el malestar col·lectiu i, especialment, el dels que han de fer les gestions per a les exèquies. Carla Cobos va explicar el diari ‘Exprés’ que es va veure obligada a pagar a canvi d’informació sobre el cadàver de la seva mare, Cleotilde Montero. «És una atrocitat. Una tortura», va dir. El cos està extraviat des del 27 de març, quan va morir a l’hospital d’Infectologia José Daniel Rodríguez Maridueña. La crisi sanitària ha generat una nova i macabra professió: la dels gestors que cobren fins a 40 dòlars per la dada precisa. El ministre Zevallos ha destituït del seu càrrec un funcionari públic per dur a terme aquest tipus d’extorsions. «Això és vergonyós, indignant, intolerable», va dir.