La màfia aprofita les revoltes al sud d'Itàlia per reforçar el seu poder

L'atur econòmic en aquesta part del país, on més de 4 milions de persones treballen en negre, ha facilitat la infiltració del crim organitzat en els diners d'ajuda que procedeixen de l'Estat

zentauroepp52998736 naples  italy   01 04 2020   inmates protest inside the pogg200402210706

zentauroepp52998736 naples italy 01 04 2020 inmates protest inside the pogg200402210706 / CIRO FUSCO

3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

Emergència sanitària, social i mafiosa. La primera, algun dia acabarà, tot i que no tot torni a ser com abans. La segona, les revoltes al sud d’Itàlia, on molts passen gana per l’aturada forçada d’empreses, en les quals quatre milions treballaven en negre, passarà del tot. La raó, segons les fonts oficials, és que les rebel·lions es produirien per pressions de la tercera emergència, les màfies.

«¿Em pregunta què és un ventilador pulmonar? No sabria dir-ho, m’ocupo d’altres coses». Així va respondre Domenico Pallaria de Curinga, cap de la Protecció Civil de Calàbria als entrevistadors de Report, programa capdavanter de la RAI. L’endemà va dimitir, o va ser cessat, per no saber res sobre l’aparell indispensable per salvar la vida dels contagiats aguts de Covid-19. La seva cap, la presidenta de la regió, Jole Santelli, sabia menys encara. «Em van dir que nomenés algú i ho vaig fer», va declarar seràfica.  Els reportatges nacionals mostren amb freqüència els hospitals a mig construir, o bé construïts i sense aparells ni pacients. O sense llits, simplement.

En un informe del 31 de gener d’aquest any, un mes abans de la declaració del primer cas de contagi, el Ministeri de Sanitat ja havia apuntat que «Calàbria és la més mal organitzada» per fer front a la que llavors era una eventual epidèmia.

A meitat de març, es va fer popular un vídeo en el qual apareix un pare donant una llesca de nocilla a la seva filla. «Si la meva filla no pot menjar-la, assaltarem els supermercats», deia. Efectivament, va pagar els plats trencats un supermercat de la cadena alemanya Lidl, en el qual alguns clients van practicar el que als anys seixanta es deia «la compra proletària»: omples el carro i te’n vas sense pagar. «No tenim diners i tenim gana», van dir.

Per a aquest divendres sengles grups de Facebook, «Noi» (nosaltres) i «Revolució Nacional», han anunciat rebel·lions al so de «Volem recuperar el que ens treuen». Passades les primeres setmanes de contagis i amb el país tancat, diverses farmàcies del sud van ser assaltades, sempre al crit de «tenim gana». Al menjador social obert per l’alcalde de Palerm, Leoluca Orlando, van arribar de sobte 800 persones més de les habituals, cosa que en sumava 1.600 en total. «Atents al sud, pot explotar», deia llavors Giuseppe Provenzano, ministre per al Sud. Afegia que «cal actuar ràpid, perquè està en risc l’ordre democràtic».

Interior i Copsair (comissió parlamentària de control dels serveis secrets), ja havien sigut alertats dies abans pels serveis secrets, que al seu torn havien informat el Govern, que hi ha «un potencial perill de revoltes i rebel·lions, espontànies i organitzades, principalment al sud, on l’economia submergida i la presència de les màfies són els dos principals factors de risc».

Bons de menjar

El temut binomi «emergència sanitària + emergència social» ha sigut atallat pel Govern nacional a finals de març, aprovant 2.500 milions d’euros per als ajuntaments i 400 milions específics per a bons de menjar als qui no gaudeixin de cap subsidi. Pot semblar molt o poc, però la realitat és una altra: aquest any ja han sigut dissolts cinc juntes municipals per infiltracions mafioses, 21 el 2019, 553 des de 1991 fins al passat 25 de març. I un es pregunta on anirà a parar el pressupostat pel Govern.

Notícies relacionades

El negoci de les màfies –Cosa Nostra, Ndrangheta i Camorra— en temps del Covid-19 apunta a «consolidar el seu poder», segons explica Nicola Gratteri, fiscal en cap de Catanzaro i president de la Direcció Antimàfia de Districte (DDA) . És l’especialista mundial més gran de la ‘Ndrangheta, la màfia de la regió de Calàbria.

Segons el magistrat, la clau seria la usura. «El problema de l’elit de la ‘Ndrangheta no és la riquesa, sinó justificar-la, per la qual cosa, deixant sota forma d’usura, fins i tot amb interessos baixos, aconsegueixen a través de testaferros entrar en l’economia legal, com restaurants, pizzeries, hotels...». I «així es presenten com a benefactors», afegeix Gratteri.  Als treballadors en negre –uns 300.000 al sud, segons Istat i sindicats— les màfies paguen 30 euros per dia, també en negre. I quan arriben unes eleccions passen a «cobrar» amb el vot.